Crisi del covid-19, quasi quinze dies de confinament

Quasi quinze dies de confinament i a punt de començar el segon cap de setmana que passarem a casa. 

I ara què? 
A quin punt estam d'aquesta història que començarem quasi ningú sap com, ni perquè? 
Per jo un fet fatal: 4858 persones mortes a hores d'ara. 

El que m'agradaria saber és quin percentatge significa sobre el número d'afectats reals, que diuen són 64.059. Això significaria un 7,58% de mortalitat. Una barbaritat?

L'altre dia un amic me deia que des de les altes instàncies  sanitàries i polítiques que intenten  controlar la pandèmia, ens estan amagant dades, que ens manipulen. I segurament és veritat, volent o sense voler, tot i que si fem quatre càlculs amb les xifres que ens donen és bo de fer arribar a saber quantes persones estan realment infectades a l'Estat Espanyol.  

Segons els càlculs que jo faig, tenint en compte que sempre s'ha admès que l'índex de mortalitat d'aquest virus estava al voltant del 3% (molt enfora del 7,58%), si partim d'aquest percentatge del 3%, arribarem a la conclusió de que ara al nostre país hi pot haver al voltant de  162.000 infectats. És a dir que n'hi ha uns 100.000 que estan dins ca seva, com nosaltres, confinats i contagiats, i segurament no ho saben o es pensen que estan un poc refredats. Potser no interessa dir que oficiament  n'hi ha tants, encara que, per jo, la xifra important és la dels morts. 

  

A Balears, considerant les xifres que tenim, 755 contagiats i 26 morts a hores d'ara, això suposa una tasa de mortalitat del 3,44%. Aquí ja ens acostam al 3% admès com a referència. Així i tot, seria bo de fer arribar a la conclusió de que hi ha més gent infectada sense diagnosticar, encara que no tanta com  a nivell d'Estat. Aquí  aplicant el mateix raonament matemàtic, parlaríem de 866 persones infectades, i més d'un centenar sense localitzar ni comptabilitzar. 

Clar tot això són suposicions i entelèquies que, encara que fonamentades sobre les xifres oficials, poc ens diuen de com evoluciona la cosa, de si es veu llum al final del túnel o si encara just hem acabat d'entrar-hi. 

No sé si estam arribant al punt d'inflexió de la famosa curva, i no crec que els entesos ho sàpiguen.

Un altre indicador que me crida l'atenció en aquest moment, a punt d'acabar els primers quinze dies de confinament, són els comentaris que fa la gent a les xarxes socials a dia d'avui. S'estan esgotant els arguments de crítica. Fins ara, la dreta política, o sia l'oposició a l'actual govern argumentava que si el 8-M s'havia d'haver suspès o no. O el que és el mateix, que s'havien d'haver anticipat als aconteixements, per allò de "cuando veas las barbas de tu vecino (Itàlia, França, etc.) ...") . Ara l'argument de crítica es focalitza sobre la compra de no sé quants respiradors que, quan han estat aquí, no cumplien les condicions d'homologació. Que el govern s'havia deixat enganar. 

Al mateix temps, la gent del carrer, és a dir la clac de la crítica oficial, segueix emprant els mateixos arguments que fa quinze dies. Que no saben de que van, que si són inútils. L'insult i la desqualificació sistemàtica i indiscriminada, segueix fent maig. Repeteixen videos i consignes. Idea: fer mal, descol.locar al govern. L'objectiu no és ajudar, precisament. 

Tot junt, xifres, crítiques, me col·loquen en un moment de desconcert que fa que no tengui gens clar cap a on, com i quan pot millorar la situació, què és allò que interessa a tothom, no ja perquè aquesta situació de confinament, la t'agafis així com la t'agafis, no és gens bona de dur, i començ a dubtar de la seva eficàcia, encara que sembla que els que passen instruccions ho tenen clar. 

Jo entenc perfectament que el contacte entre les persones afavoreix el contagi. Per tant per aquí la mesura és bona. Que està clar que allò que s'intenta aconseguir des del primer moment és no colapsar els hospitals, que tothom deia que eren els  millors del món (els hospitals o el sistema sanitari?), i vist el que veïm, la cosa queda bastant dubtosa. 

Una altra cosa és el personal, que segurament si no són dels millors del món si que estan a la part de dalt del "top ten".

Vull pensar que el confinament és indispensable, però sempre que vagi acompanyat d'altres mesures. Per exemple, no hi pot haver aquest desgavell amb la manca del material necessari. Mala previsió? Qui de nosaltres o inclús dels responsables sanitaris podia pensar  fa tres o quatre setmanes que això arribaria aquí on som? No ho sé. Allò que està clar és que ni els polítics de l'oposició ni els dels govern estan a gust amb aquest regal enverinat. I també està clar que els que estiren davant pensen en fer el millor possible. Perquè, a ben segur, no hi sortiran guanyant res de bo d'aquesta situació. Al menys és el que jo crec a hores d'ara. Ha de ser que aquesta història pegui un tomb de 360 graus. 

En tornar a posar-me davant l'ordinador, intentaré seguir aquest guió. Com ho han fet a altres països distints del nostre:  Holanda, Islàndia, França, ...? Compararem les mesures preses a cada lloc. 

I vos faig una pregunta: què passaria si quan hi hagi una passi de grip comú, ens posessin un marcador les vint-i-quatre hores, informant-nos de morts i ferits? 

Intentaré treure qualque estadística no massa antiga. 

Que passeu un bon cap de setmana.

Ah! i no sortiu de casa, al menys cumplirem amb la nostra condició de gent civilitzada i cívica.