El blog de Maties Lladó

Cada vegada que he anat a Islàndia, malgrat ho hagi fet per les mateixes èpoques,  o no, tot i que he repetit moltes vegades els paratges visitats, aquests mai són o mai es veuen iguals, a més, a vegades les aturades són a primera hora del matí, a vegades a migdia i a vegades l’horabaixa, i encara que tenguis bon temps,  la llum no és la mateixa.  Als dies que ha durat aquest darrer viatge no podem dir que hagi fet molt bon temps. Ha plogut, ha fet vent, ha estat emboirat, hem tengut qualque dia que hem vist el cel, així i tot, no ha estat molt diferent d'altres vegades que jo he visitat Islàndia, tot i que he de reconèixer que el bon temps sempre és més fàcil trobar-lo als mesos de juliol o agost, quan tampoc està garantit. Vaja, que trobar una setmana sencera de cel blau,  jo no n’he trobat cap ni una.  Per això, jo que tenc moltíssimes fotos dels mateixos llocs, en tenc ben poques amb un cel radiant, i moltes estan fetes en molt males condicions de llum. Quin gust pode

Tal i com hem dissenyat aquest viatge a Islàndia d’enguany,   no  tendrem l’oportunitat de conèixer bé la capital més septentrional d’un país europeu. Si mal no record a l’hora de fer aquesta crònica, romandrem a Reykjavik la nit de la nostra arribada al país d’Odin, i una nit més: la del nostre sisè dia de   viatge, la nostra darrera nit islandesa.  Això vol dir que, sense comptar la nostra primera nit, que arribarem tard, només disposarem d’un horabaixa-vespre, i un dematí, el del darrer dia, el que fa vuit, per trepitjar Reykjavik. Aquest darrer dia, sense temps per  haver dinat, prest ens vendran a recollir a l’hotel.  Abans d’entrar a parlar-vos de la capital d’Islàndia, m’agradaria posar sobre el paper quatre qüestions pràctiques a considerar per a fer la visita a Reykjavik.  En primer lloc, dir que els viatgers disposareu de “temps lliure” fins l’hora que ens venguin a cercar a l’hotel per anar cap a Keflavik a agafar el vol de tronada. Amb això vull dir-vos que tendreu