El blog de Maties Lladó

M’agrada viatjar, això no estranya a cap de vosaltres, i també m’agrada escriure. Si no, que faig ara assegut davant l’ordinador escrivint aquest primer capítol de les cròniques del que serà un nou viatge a Islàndia amb vosaltres. O ja és el segon capítol? És igual, ara toca escriure sobre el primer dia de la nostra aventura islandesa. Emperò abans de començar, abans de contar que ja hem arribat a l’aeroport carregats de maletes i motxilles,  voldria fer-vos dos cèntims de les sensacions, les emocions, dels nervis o inquietud que a molts ens envaeix quant s’acosta el dia de la partida de qualsevol viatge. És curiós, malgrat les ganes de partir, de viure una nova experiència viatgera, de conèixer mons nous, companys de viatge nous, el dies abans jo sempre estic com a malfet, inquiet,  definitivament nerviós. I mira que ja n’he fet de viatges, idò sempre  es repeteix aquesta situació. Fins i tot, la nit abans de la partida  me costa agafar el so. Deixaré qualque cosa, qualque document, c

Si no m'he descomptat, els viatges de l'estiu passat a Islàndia foren els que feien tretze i catorze. He de reconèixer que, a la tornada del que feia catorze, no tenia gens clar si tornaria a organitzar més viatges a l'illa nòrdica. Vaig deixar passar el temps. Normalment, a finals d'octubre de cada any començ a moure fils amb en Joaquín de Boreal Travel, faig un "mailing" a tots els meus contactes per veure si hi ha qualcú o si qualcú coneix gent interessada en viatjar a Islàndia a proper l'estiu. De fet, mai faig  res, en no ser després de que qualcú m'hagi fet arribar el seu desig  de viatjar a Islàndia o senzillament, m'hagi demanat "tens qualque viatge a Islàndia en marxa per l'any qui ve?".  Aquesta vegada aviat vaig tenir gent interessada, na Joana Maria i després en Toni Illa contactaren amb mi, la qual cosa en feu pensar  que hi havia moltes possibilitats de fer, com a mínim, un grup, un grup que ja està en marxa.  A dia d