El blog de Maties Lladó

Segurament ens faran aixecar prestet, hem vengut per visitar Islàndia i la seva meravellosa i enigmàtica naturalesa, i es tracta d’aprofitar el temps al màxim. Avui ja començam el circuit. L’espectable de les cares de son però plenes d’il•lusió de les nostres companyes i companys ha començat. Poc a poc van apareixent dins el menjador de l’hotel on hem passat la primera nit islandesa. “Bon dia, bon dia”, ens desitjam a mesura que coincidim davant les taules on hi ha els sucs, l’aigua, les torrades, peix marinat, i demés.   Sempre hi ha algú que   s’ha aixecat més prest que ningú i ja ha acabat de berenar. “Que tal, heu dormit bé? Com ha anat aquesta primera nit a Islàndia? Fa fred per defora?” I així, aviat ja tots estam col•locats peus davall taula, posant miques perquè el dia serà llarg. Tots ja tenim ganes de començar el circuit. Ja n'hi ha que són al carrer amb les maletes, a punt de partir. Es tracta d’experimentats viatgers que volen ser els primers en pujar a la furg

Estic escoltant el primer disc que van  treure The Beatles allà cap el 1962, en una  versió remasteritzada,  és a dir,  en una versió millorada respecte de les originals. Això no tendria res d’especial, ho faig de tant en tant, si no fos perquè aquesta vegada,   a mesura que les melodies de les cançons del LP “Please Please me” (així es diu aquest primer disc) surten dels altaveus del meu equip de música digital,  integrat al meu ordinador, el meus records m’han transportat quasi 50 anys enrere, com si m’hagués ficat dins una diabòlica màquina del temps virtual.  Sona el “Love me do”, primer número 1 de les llistes d’èxits del moment. Som dins la cuina de ca meva. Ja fa fosca, llavors segurament ja és l’hivern del 1964, no estic segur. Encara no he complit els dotze anys,  o potser ja si. En aquest cas ja estaríem al 1965, ja que faig els anys pel desembre. Es veu que aquesta màquina del temps avui no va molt fina, o és el meu arxiu de memòria que ja està un  tant gastat. He tornat a c

Els Puntals és el cim més meridional de la finca pública de Planícia i el segon més alt del terme municipal de Banyalbufar (893 m.) des d'on es pot gaudir d'una de les panoràmiques més espectaculars del sud-oest de la serra de Tramuntana. Està situat entre el puig del Galatzó i la Mola de Planícia. Com a Puntals de Planícia es coneix la part d’aquesta serra que està dins la finca del mateix nom, i que correspon a la part situada al sud. El cim d’aquests puntals té una alçada de 893 metres. A l’extrem nord d’aquesta serra, ja fora de la finca de Planícia, hi trobam els Puntals de  Son Balaguer que,  a la part més alta d’aquesta mola, té uns 839 metres. També,  i com sol ser habitual, prenen el nom de la finca a la qual pertanyen.  Amb els Xorics Xalats mai havíem fet els Puntals, i ja tocava. Si que els havíem envoltat. Al llarg del nostre treginar com a grup excursionista, hem fet diverses caminades per dins la finca pública de Planícia, camí des Correu, Mola de Planícia, etc.