CINQUÈ DIA DEL NOSTRE VIATGE, TERRES ALTES D'ISLÀNDIA

Vaig deixar la meva darrera crònica quan havíem arribat al nostre hotel situat per les rodalies del llac Mývatn, cosa que férem amb el temps just per agafar habitació i arreglar-nos un poc abans d'anar a sopar. Potser sia un bon moment per parlar un poc dels sopars. Crec recordar que no n'he parlat gaire d'aquest tema, i supòs que estau un poc intrigats per saber què ens donaran els vespres per menjar. La cosa,  clarament certa, és que haurem de sopar a l'hotel. No crec que cap dia, excepte quan serem a Reykjavik, tenguem alternativa, ja que si heu pegat una ullada als hotels, ja sia a Tripadvisor o a la seva web, haureu comprovat les ubicacions i vist que estan, com m'agrada dir, enmig del no-res, o el que és el mateix a llocs aïllats. En tot cas, cap preocupació, a aquests hotels els darrers anys l'oferta gastronòmica ha millorat moltíssim respecte de les primeres vegades que vaig viatjar a Islàndia. Ens solen oferir un menu a preu tancat, de tal manera que un pot elegir entre un entrant, un plat principal i un postre, d'una .proposta de dues o tres opcions. L'aigua és molt bona i absolutament gratuïta, no així les begudes alcohòliques que solen ser cares. No m'estendré més amb el tema del menjar perquè per la meva experiència com a acompanyant de grups, quan s'entra,  amb els gusts personals la cosa és molt complicada. Sempre pos l'exemple dels cafès: no hi ha ningú que li agradi de la mateixa manera, que si curt, que si llarg, que si intens, que si "ristretto", amb un poc de llet, freda o calenta, però no tant... Ja es sabut allò de que "sobre gusts no hi ha res escrit". Però vaja, si vos fiau de mi, estic segur que d'aquest aspecte del viatge no vos queixareu, al menys això esper. 

Ja hem sopat, inclús ja hem fet una volteta per gaudir de l'entorn del Myvatn, si el cansament no ens ha guanyat. I després de passar una nit d'aquestes que quasi no ha fet fosca negra, de bell nou berenats i maleta feta tornam trobar-nos a la furgo, esperant que el guia comparegui i comencem aquest cinquè dia del viatge, quart del circuit. La nostra ruta d'avui no serà una ruta molt llarga en distància a fer, tot i que serà intensa i sobretot, diferent. En primer lloc anirem cap a veure una de les cascades més impresionanrs del viatge. Potser no sia la més hermosa, però és brutal, diuen que la més poderosa d'Europa pel seu cabal i potència. A més està enmig d'un desert àrid i rocós. Per anar a veura-la haurem de caminar una miqueta després de deixar el nostre vehicle a l'aparcament habilitat. 

Dettifoss és una cascada que es troba en el Parc Nacional de Vatnajökull al nord-est d'Islàndia, i com he comentat abans, té fama per ser la cascada més poderosa d'Europa, amb un cabal mitjà de 193 m³/s. Està situada al riu Jökulsá á Fjöllum, que flueix des de la glacera Vatnajökull, glacera que encara no hem vist,  i recull l'aigua d'una gran àrea del nord-est del país. Les cascades tenen 100 metres d'ample i una caiguda de 45 metres. Es troba uns centenars de metres aigües avall de Selfoss, que és una altra cascada que de camí a Dettifoss la podrem veure d'enfora. 

Una vegada acabada aquesta visita, la nostra primera del dia, ara si que ja enfilarem camí cap al sud-est. segurament ens aturarem a dinar en ruta, en ple desert islandès, localitzat damunt l'altiplà o "highlands" que ocupa pràcticament tot el centre de l'illa, constituint el desert més gran d'Europa. Nosaltres el resquillam en ruta, ara ja cap els fiords de l'est.  Paratge absolutament lunar. Vos convid a gaudir d'aquest panorama mentre anem fent kilòmetres per arribar al nostre destí del dia, que no és altra que Egilsstàdir, població considerada la porta dels fiords de l'est. Té uns quatre mil habitants. Segurament passarem de llarg d'aquesta població, en primera instància, perquè primer hem de visitar un altre poble costaner, el port més important dels fiords de l'est, Seydisfjördur, poble que darrerament s'ha posat de moda sobretot perquè aquí es rodaren escenes d'una sèrie islandesa, "Trapped (Atrapats)" que potser qualcú de vosaltres hagi vist. Si no la vos recoman. Per arribar a aquest lloc un tant arraconat fora de la carretera número 1, haurem de pujar a un port muntanyenc, que si tenim un bon dia, vull dir que no hi hagi boira, la qual cosa sol ser habitual per aquest indret, passarem gust. 

Segons el temps de que disposem farem qualque altra aturadeta, però això ja ho veurem en ser-hi. Hem de deixar lloc a qualque sorpresa... El fet és que haurem de tornar cap a Egilsstadir perquè és allà on tenim l'hotel. I res, com cada dia, temps més o menys atropellat per preparar-nos per anar a sopar, moment de relax que també aprofitarem per repassar tot el que hem vist al llarg del dia i, també els dies passats. Moltes són les imatges i vivències ja viscudes al llarg de tots aquests intensos dies. 

I encara ens queden dos, que vos assegur no tenen desperdici. Així que, preparats que això encara no ha acabat, ni aprop fer-hi.