El blog de Maties Lladó

Estic ben enmig del pont dit de la Constitució. Maldament  fa un dia esplèndid, després d’algunes setmanes de pluja i temps més hivernenc que propi de la tardor mallorquina,  que convida més a anar a passejar per la vorera de la mar que a estar tancat a casa davant de l’ordinador,  abans de partir cap al poble a passar la resta del dia en companyia de la família i dels amics i amigues que no han partit de viatge aprofitant aquests tres dies , he pegat una ullada al correu rebut  i m’he trobat, com cada dia, amb les notícies que reb des d’Islàndia.  Estic subscrit a la revista “Iceland Review”, que a més,  cada dia m’envien per correu un resum de les noticies diàries que pengen “on line” a la seva pàgina web.  Entre les notícies d’avui m’ha cridat l’atenció una que parla de les temperatures que tenen aquests dies per allà dalt. Ha estat així, que he pensat que seria una bona excusa o una bona ocasió per reobrir les publicacions del meu blog, que el tenc abandonat i això no potser.  

Elfs, trolls i altres “criaturas ocultes” Què pensar d’ un país on un 35% de la gent que hi viu  estan convençuts de l’existència d’elfs i altres éssers sobrenaturals?  Idò no fa molt de temps,  l’any 1971,  una empresa pretenia construir una casa a un solar de Kópavogur, on hi havia unes roques de dimensions importants. Quan van voler treura-les començaren els problemes. Les màquines que utilitzaven  s’espenyaven, alguns obrers implicats en l’intent de treure les roques patiren accidents. Res, que ho deixaren anar, no construïren en aquell solar, i fins i tot  avui el carrer fa una curva per tal de no molestar a la tossuda colònia d’elfs. Idò si, la gent del lloc interpretà com un desig dels “éssers ocults” que ningú destorbas la seva pau. Què vos pensaveu? A l’estadística dels que creuen que existeixen n’hi hem   d’afegir una altra: hi ha un 5% dels islandesos que ha vist elfs alguna vegada.  Fins i tot hi ha una anècdota protagonitzada per Elga Stefánsdóttir, que té un restaur

L'illa d'Irlanda està composta de quatre províncies i 32 comtats, cadascun amb els seus encants i tradicions únics. Connacht Connacht cobreix la costa occidental d'Irlanda i acull paisatges impressionants com Connemara, l'illa Achill i la costa surfera de Sligo, famosa al món sencer. Moltes parts de la província mantenen les seves fortes tradicions gaèliques, especialment a les illes Aran. El gaèlic es parla al llarg de les regions Gaeltacht (de parla gaèlica) de Connacht. Els cinc comtats de Connacht són Galway, Leitrim, Maig,Roscommon i Sligo. Leinster Aquesta província oriental és la llar de la capital de la República d'Irlanda, Dublín, fundada originalment pels víkings. Avui dia, rares vegades passa una setmana sense que hi hagi algun tipus de festival organitzant-se a la ciutat. Leinster és ja la província de major població a la illa, amb més de la meitat de la població de la República d'Irlanda vivint allí. La zona s'ha colonitz

A vui en dia trobar informació sobre qualsevol tema que ens interessi no és gens difícil a la "xarxa". Allò que és difícil és destriar la bona informació. En aquest intent de compartir amb vosaltres, a través del meu novell blog, notícies, informacions relatives als llocs on he anat o on vull anar de viatge, he trobat uns quants blogs molt interessants que contenen moltíssima informació sobre un dels nostres pròxims destins: IRLANDA. Jo ja hi he esta, emperò no he anat per tot, hi ha molts llocs que no conec. Normalment quan anam de viatge, ja sigui pel nostre compte o amb un viatge organitzat, veïm el que veïm, anam allà on anam o ens duen, i sense cap dubte deixam molts racons sense visitar. Glendalough fou un d'aquests llocs que al meu primer i únic viatge a Irlanda no vaig  visitar. I no ho vaig fer perquè havia de contratar una excursió optativa i, valga la redundància, vaig optar per a gastar el mig jornal que disposava en conèixer Dublin de forma més intensa, deixa

Irlanda, la casa de la Guinness, James Joyce, U2,  potatoes, Father Ted,  hurling and the "craic", es troba al punt més alt de l’est d’Europa, a l’inici i final de l’Atlàntic. És un país de mites, de celtes, un país de llegendes. La seva llengua autòctona és el gaèlic que es parla bastant a l’oest del país, a l’àrea de Galway sobretot. Irlanda és un país verd, de poques muntanyes, és un país de paisatges i vegetació. A Irlanda també se la coneix como “l’Illa Esmeralda", i és sobretot un país verd, molt verd. Plou molt, cosa que proporciona constància a aquest paratge tan especial, i gràcies a la pluja, Irlanda té milles i més milles de cultius i terres fèrtils per a fer-ho possible. L’illa d’Irlanda té exactament 84.288 kilòmetres quadrats, emperò en ser-hi mai estarem a més de 60 kilòmetres de la costa. Al llarg dels segles Irlanda ha sofert invasions, primer dels danesos, posteriorment dels normands. Els irlandesos necessitaren 700 anys per a expulsar al

Enrique Pacheco és un fotògraf madrileny que amb 20.000 fotos va  retratar l'enorme bellesa d' ISLÀNDIA. Fruit d'aquest treball fotogràfic  i d'un milenar de clips de videu, és un curt titulat VATN, d'uns 9 minuts de durada, que està disponible a Vímeo. Pacheco s'enamorà del paisatge islandès, com jo mateix i tothom que té l'oportunitat de anar-hi, amb motiu d'una visita allà pel 2009. Fou el 2011 que hi tornà per acometre Vatn.  Si veis el videu, sentireu una veu en off que és la veu del periodista islandès Kristinn R. Ólafasson, que va contant com si fos l'aigua de l'illa, en primera persona i tò poètic, la importància que aquest element té pels habitants de l'illa. La guionista de la pel.lícula és la periodista Alda Ólafsson, meitat islandesa, meitat espanyola, que coneix bé a un poble molt unit a la naturalesa. Per a Ólafsson  aquest país del nord d'Europa "és una terra en la que el medi ambient té màgia, i això transmet el

Al nostre viatge a ISLÀNDIA del mes de juliol/agost qui vé, hem dissenyat un circuit personalitzat pel grup de cada any de MALLORQUINS A ISLÀNDIA que ja s'ha començat a formar. Al llarg de quasi vuit dies de circuit pretenem que la gent que s'apunti disfruti, toqui amb les seves pròpies mans, ompli els seus ulls d'imatges d'una naturalesa que dia a dia s'ens anirà manifestant diversa, inquietant, convulsa, sorprenent.  Un dels paratges més sorprenents, meravellosos, que han passat pel davant del meus ulls i que tornarem a visitar és el LANDMANNALAUGAR.  No estava previst passar per aquests indrets. Un accident geològic, una petita erupció volcànica davall d'una glacera, provocà un allau d'aigua que, al seu pas cap la mar, s'endugué un tram de la "Ring Road", provocant que el nostre itinerari fos desviat per la pista F208.  Fou així que sense fer-ne comptes poguérem disfrutar d'aquest meravellos i pintoresc indret, que enguany volem re