El blog de Maties Lladó

He obert els ulls i he vist una claredat que entra per les obertures de les cortines de la finestra de l’habitació. Estam a una planta baixa. M’aixec i guaït per la finestra. Ja es clar. Ho ha estat pràcticament tota la nit “no nit”. Nosaltres assimilam nit a fosca, i aquí, a aquestes terres lluny de les nostres, a principis de juliol quasi hi ha 24 hores de llum. Potser hem tengut sort i el dia sembla perfecte pel que ens espera avui. L’espectacle que emmarca la finestra no pot ser més inusual. Una gran planura, immensa, on es mesclen els colors verd, negre i marró. La silueta d’unes muntanyes es retalla a l’horitzó. També veig una mena de llac on aboca l’aigua el que sembla una petita cascada. Hi ha un riuet que travessa aquest immens paratge, sense arbres. A Islàndia n’hi ha pocs. Ja ho hem comprovat. M’anim per moments. És hora de començar les tasques higièniques personals de cada dematí, anar a berenar, avui estic bé de gana, i preparar-nos pel que estic segur serà un dels d