UN DIA DE VIATGE PER LANDMANNALAUGAR

He obert els ulls i he vist una claredat que entra per les obertures de les cortines de la finestra de l’habitació. Estam a una planta baixa. M’aixec i guaït per la finestra. Ja es clar. Ho ha estat pràcticament tota la nit “no nit”. Nosaltres assimilam nit a fosca, i aquí, a aquestes terres lluny de les nostres, a principis de juliol quasi hi ha 24 hores de llum. Potser hem tengut sort i el dia sembla perfecte pel que ens espera avui. L’espectacle que emmarca la finestra no pot ser més inusual. Una gran planura, immensa, on es mesclen els colors verd, negre i marró. La silueta d’unes muntanyes es retalla a l’horitzó. També veig una mena de llac on aboca l’aigua el que sembla una petita cascada. Hi ha un riuet que travessa aquest immens paratge, sense arbres. A Islàndia n’hi ha pocs. Ja ho hem comprovat.

M’anim per moments. És hora de començar les tasques higièniques personals de cada dematí, anar a berenar, avui estic bé de gana, i preparar-nos pel que estic segur serà un dels dies més espectaculars del viatge.

Avui serà un dia que podrem comprovar que fent un circuit com el que fem per Islàndia,  no hi ha cap dia igual.  Per això la gent de Boreal Travel titulava els nostres circuits, els que vaig fer els altres anys,  amb el nom  “Islàndia terra de contrasts”. Gel i foc sobre un paisatge canviant, ara aspre i inhòspit, ara  verd, ara negrós, ara blau o gris com l’aigua del mar o dels rierols,  segons el color del cel. Emperò, abans de seguir amb la descripció del que ens espera avui, vos he de contar com vaig descobrir aquest territori, que a mi, particularment,  me va marcar. Ja sé que té un nom no massa bo de recordar, “Landmannalaugar”, emperò estic segur que si mai ho heu de contar a qualcú, li parlareu d’un lloc on hi ha unes muntanyes de colors enmig d’un estrany terreny, per on corren molts rius i onhi ha fonts termals  volcàniques, dins un territori que si hem de descriure, diríem que estam enmig d’un desert, això si, un desert un tant estrany i atípic. 

Va ser l’any 2011, que vaig conèixer aquest lloc. Fèiem un altre itinerari, totalment distint, envoltant la totalitat de l’illa, i no estava previst fer el Landmannalaugar. Va ser a partir del viatge de 2012, el meu tercer, quan vaig introduir  modificacions al programa sempre amb l’ànim de millorar-lo.  Per això, de llavors ençà,  sempre hi he tornat amb la gent que m’ha acompanyat. Es tracta d’un trajecte que ens obligarà a deixar la famosa “Ring Road” o “carretera número 1”, això també vol dir l’asfalt. De fet, per venir al nostre hotel ja la vam deixar a la carretera principal. I si mal no record, aviat començarem la pista.

Jo, com es fàcil endevinar, ja he fet aquesta espectacular zona de les “highlands”  3 vegades, i vos en vull fer cinc cèntims. El descobriment  particular del Landmannalaugar fou accidental,  per casualitat. Vos contaré la història. Aquell primer any, el darrer dia d’aquell circuit,  havíem de visitar les atraccions naturals del sud d’Islàndia, sempre circulant per la carretera principal,  per arribar a Reykjavik a la nit. Uns dies abans, la nostra guia Snaedis me va fer  a saber, un poc d’amagat,  que per la  zona per la qual havíem de passar el darrer dia, havia ocorregut qualque tipus de desastre natural, emperò que no en sabia els detalls ni les conseqüències. Passades unes hores vaig saber que no podríem acabar el viatge segons el programa, és a dir, no podríem fer res del que estava previst per aquell darrer dia. La causa la vaig saber just arribats a l’hotel.

La nit anterior just baix la glacera Myrdalsjökull,  es va produir un fenomen geològic molt propi d’aquest lloc del món on estam passant aquests  8 dies. Baix la immensa massa de gel de la glacera es va fer  una encletxa per la qual sortí una “petita” erupció volcànica que, així i tot, fongué una  ingent quantitat de gel. L’aigua baixà de la muntanya en direcció al mar, l’aigua sempre cerca el baix,  formant un  gran allau que s’endugué aproximadament uns 200 mts. de la carretera número 1 i un pont. Tot plegat es va perdre dins la mar. Com podeu entendre la carretera va quedar intransitable, tallada totalment, en varen desaparèixer 200 metres de carretera, i nosaltres que havíem de passar justament per aquell tram, vam haver de canviar els plans.

Fou així que Boreal Travel ens oferí la possibilitat de fer la ruta F208 que passa pel Landmannalaugar, a més, quasi no ens quedava més remei, i la veritat és que el descobriment que férem l’endemà, fou increïblement espectacular.

Què és això del Landmannalaugar? En aquest blog ja hi ha un escrit que en parla, i un petit video domèstic enregistrat des del mateix autocar amb un mòbil, que ens ofereix una petita mostra  de l’espectacle que ens espera i de com és el territori pel qual hem de transitar..

Com que farem ìtinerari al revés de com el vaig fer jo els altres anys, d’oest a sud-est.  Entrarem  a aquesta zona per la pista F26. De fet ja hi haurem entrat per arribar a l’hotel. Ja n’estam a les mateixes portes. Haurem passat ben prop del volcà Hekla que està certament nerviós des de fa un quants anys. Qualsevol pista agafem, l’espectacle d’aquesta naturalesa no ens deixarà  indiferents . Al llarg del nostre camí anirem fent aturadetes estratègicament seleccionades per la nostra guia, amb la finalitat d’estirar les cames i sobretot de gaudirr  tranquil·lament l’espectacle que ens ofereix aquest redol muntanyós situat a la reserva natural de Fjallabak.

Durant la ruta passarem per muntanyes dels més diferents colors. A qualque lloc he llegit que diuen que quan Déu creà el món fou aquí on provà la seva paleta de colors. Blaus, negres, ocres, grocs, taronges, blancs, etc. No sé si és veritat aquesta llegenda, emperò vos puc assegurar que hi són tots aquests colors a aquestes muntanyes. Un paratge digne de veure, malgrat els petits ensurts que patirem travessant el rius amb l’autocar tot-terreny.

Serà així, que poc a poc arribarem al lloc que, concretament,  es coneix com a Landmannalaugar. Aquí segurament i sorprenentment ens trobarem amb moltes tendes de campanya que sembren una gran planura on a més  hi ha un edifici que conté els serveis propis de tots els càmpings. Probablement dinarem a aquest lloc, travessat per un petit riu d’aigües calentes, on podrem prendre un bany a l’aire lliure. Per molts serà el primer bany en aquestes aigües naturals. Vos recoman que no vos ho perdeu per res, faci fred o no.

Segurament tendrem l’oportunitat de fer una petita caminada aprofitant que aquest lloc és el centre d’un paradís del senderisme.  Vet aquí què fa tanta gent acampada, si no gaudir de caminar pel mig d’aquests paratges insòlits, i que hom quasi  no creu que siguin de veritat.

Preparau les màquines digitals i no estalvieu pel·lícula, vull dir, memòria (quasi ningú utilitza ja aquest suport, tot i que jo encara en conec qualcun). Quan vegeu les fotografies   i les mostreu als amics, ningú creurà que no heu empleat el “photoshop” per pintar les muntanyes de colors.

El nostre camí seguirà per la pista F208 travessant unes muntanyes anomenades Fjallaback, el panorama no canvia. Impressionant. Serà així que arribarem a una gran comellar pel qual corr una petit riu. Haurem arribat a Eldgjá, que significa “comellar de foc”.

El sistema de Eldgjá es compon d'una fissura volcànica discontínua d'uns 40 km de longitud que va des del volcà Katla a l’oest, fins gairebé l'extrem de la glacera Vatnajökull, a l’est. El sector central l'ocupa la pròpia Eldgjá, una espectacular fossa de 8 km de longitud i uns 200 m de profunditat. Eldgjá és un antic gravin que es va reactivar durant els "Focs d'Eldgjá", com s'anomenen les erupcions que van tenir lloc de 934-940.
Les laves d’Eldgjá van fluir en dues branques que, en conjunt, van cobrir uns 800 km2. L'erupció, que va durar quasi 6 anys, va tenir també 15 fases explosives, que en algun cas van generar columnes eruptives de més de 14 km d'altura i van dispersar tefra per gran part de la Islàndia meridional, arribant a punts situats a més de 150 km de l’origen. Si estenguéssim les laves d’Eldgjá per una superfície de 35 metres d'amplada i 540 km de longitud (la distància entre París i Berlín), formarien una muralla de 100 metres d'alçada.

Els efectes de les laves i la tefra sobre la població van ser catastròfics. A més, la lava va obligar al riu Skaftá a canviar de curs. Es van produir abundants erupcions que van donar lloc als nombrosíssims pseudocràters d’Álftaversgígar i de Landbrotshólar, a més de 40 km de les boques eruptives, de tal manera que extenses zones pantanoses i d’aiguamolls es van convertir en terra ferma.

Les erupcions d’Eldgjá van  constituir la major font de contaminació volcànica de la història recent, doblant les erupcions del Laki (Islàndia, 1783) i del Tambora (Indonèsia, 1815). Van ser 219 milions de tones de SO2 les que van ser injectades a l'atmosfera, que, en combinar amb el vapor d'aigua, van produir uns 450 milions de tones d'aerosols d'àcid sulfúric que van cobrir gran part de l'hemisferi nord. Com a comparació, l'erupció del Pinatubo (Filipines, 1991), la més important climàticament parlant del segle XX, va llançar uns 10 milions de tones de SO2. Pel que sembla, les erupcions d’Eldgjá tengueren un gran impacte en l'atmosfera i el clima d'Europa i Orient Mitjà que va durar diversos anys. No obstant això, com es van produir al llarg de 6 anys, els seus efectes no van ser majors que les erupcions dels volcans Laki i Tambora.

Bé idò, nosaltres tendrem l’oportunitat de fer un tomb per dins d’aquesta gran fissura. Vos assegur que pot arribar a ser emocionant, sobretot quan un coneix allò que passà sobre el terreny que trepitjam i les conseqüències que provocà. Per altra part, el lloc és certament espectacular.  La caminada la farem, quasi en tota certesa, fins una cascada anomenada Ófærufoss.  Val la pena la caminadeta.

Una vegada feta aquesta visita seguirem el nostre camí cap a la comarca on tenim el nostre allotjament d’aquesta nit. No vos penseu que el trajecte que ens queda fins arribar al nostre destí tengui desaprofitament, al contrari. Ha de ser que el cansament propi d’una llarga jornada que,  a ben segur,  tendrem molt de temps dins el record, no ens deixi seguir passant gust de descobrir nous indrets, distints d’allò que hem vist fins ara. El panorama canvia, no ja de jornada en jornada, si no durant un mateix dia. Ens acostam al sud més sud d’Islàndia. Avui dormirem a prop de la mar, i com no enmig de immensos camps de lava coberts per la vegetació incipient que poc a poc creix sobre aquesta espècie de cagaferro  que fa, potser cents d’anys, va sortir del centre mateix de la terra.

Hem arribat a on passarem aquesta nit islandesa.  La veritat és que en el moment de escriure aquesta crònica, no tenim confirmat l’hotel on pernoctarem aquesta nit la qui ve. En tenim un de confirmat provisionalment. Estam al sud d’Islàndia. Verdor. Prop de la mar. Envoltats de velles  granges. Potser el nostre hotel sigui una granja reconvertida. En qualsevol cas serà una experiència nova, que segurament serà digna de contar i recordar, com totes les que fins avui hem viscut.

En tot cas, no oblideu aprofitar el dia al màxim, ja sia per descansar, ja sia per a passejar aprofitant aquesta llum tan especial, escoltant el silenci i respirant el millor aire del món.