SEGON DIA DEL VIATGE, PRIMER DIA DEL CIRCUIT

Segurament ens faran aixecar prestet, hem vengut per visitar Islàndia i la seva meravellosa i enigmàtica naturalesa, i es tracta d’aprofitar el temps al màxim. Avui ja començam el circuit.

L’espectable de les cares de son però plenes d’il•lusió de les nostres companyes i companys ha començat. Poc a poc van apareixent dins el menjador de l’hotel on hem passat la primera nit islandesa. “Bon dia, bon dia”, ens desitjam a mesura que coincidim davant les taules on hi ha els sucs, l’aigua, les torrades, peix marinat, i demés.  Sempre hi ha algú que  s’ha aixecat més prest que ningú i ja ha acabat de berenar. “Que tal, heu dormit bé? Com ha anat aquesta primera nit a Islàndia? Fa fred per defora?” I així, aviat ja tots estam col•locats peus davall taula, posant miques perquè el dia serà llarg.

Tots ja tenim ganes de començar el circuit. Ja n'hi ha que són al carrer amb les maletes, a punt de partir. Es tracta d’experimentats viatgers que volen ser els primers en pujar a la furgo abans que ningú i així, poder ocupar els millors llocs. Vos vull fer a saber que no farà falta córrer per aquest motiu, perquè procurarem que tots i totes aneu el més còmodament possible. Som poquets i això és una gran avantatge, per aquest cas i per molts motius més.  

No vull distreure més als lectors d’aquesta improvisada saga que podríem titular “mallorquins viatjant per Islàndia”, així és que deixem-nos de berbes i anem a parlar del que ens espera al llarg d’aquest segon dia del viatge i primer del circuit que ens ha preparat la gent de Boreal Travel. Podem dir que, amb la meva col.laboració, hem perfilat un itinerari i unes visites que ens  permetran al llarg de set dies conèixer, admirar i gaudir en profunditat el paisatge singular que ofereix Islàndia. Aprofitem per dir que aquesta empresa islandesa serà la responsable de tot el que ens passarà d’ara endavant. Sempre confiam amb ells. El que si vos puc garantir és que, la majoria dels llocs que visitarem són un vertader espectable pels sentits.

L’escena de l’adéu a l’hotel on hem dormit i la pujada a la furgo de Boreal Travel es repeteix més o menys com cada dia. El xofer-guia, ocuparà el seu seient i el nostre vehicle  començarà a rodar per dur-nos, avui,   a la zona que anomenen el “Cercle daurat” o “Golden Circle”. Ho escric també en anglès perquè a Islàndia o “Iceland” aquest idioma és pràcticament la segona llengua, juntament amb el danès, que s’ensenya a l’escola, com a conseqüència del seu passat, no gens llunyà, quan Islàndia formà part d’aquest estat. 

El Cercle Daurat, és "un cercle d'història, volcans, guèisers i cascades”, segons definició feta per Boreal Travel, i realment és així com podrem comprovar. El Parc Nacional de Thingvellir, serà la primera etapa d’aquest conjunt de visites, les primeres del dia. Thingvellir (planura del parlament) és el lloc on a l'any 930 es va instal·lar l'antic parlament islandès (el més antic del món). És un lloc encisador, gairebé sagrat pels islandesos. Hi ha un turonet conegut amb el nom de Lögberg (Roca de la Llei), què senyala allà on es posava l’orador de torn quan els diferents "parlamentaris" es dirigien a l'assemblea.

El 930, quan la part habitable de l’illa ja estava poblada, un tal Thorstein Ingólfsonn, fill d’Ingólfur Arnarson, el primer coló, va proposar als 48 caps dels clans o assemblees locals, anomenats “godar”,  instituir una assemblea que es reunís una vegada a l’any, i vàrem triar aquest lloc per a fer-ho.  Es reunien durant 2 setmanes de cada més de juny què és quan el clima és més suau i a més, és de dia tot el dia, valgui aquesta expressió per a dir que no tendrien  problemes de llum, vaja que no necessitarien espelmes. Fou així que l’any 930 es celebrà la primera reunió amb caràcter nacional a aquest lloc que visitarem. És la data que commemora el naixement de la República Islandesa.

Aquesta encisadora i emocionant vall està travessada pel riu Öxará. Thingvellir amb el seu gran llac (Thigvallavatn), el més gran d’Islàndia,  i amb les muntanyes al fons, dibuixa un escenari natural de gran bellesa, com podrem comprovar quan ens proposin fer una tranquil·la caminada per aquest lloc que inspira, una vegada més,  pau i tranquil·litat, i que acollí fins el 1798 el parlament islandès (Althing), data en que es traslladà definitivament a Reykjavik.

Una de les poques edificacions que hi ha a la vall és una església molt petita, Thingvallakirkja, que normalment està tancada i que forma part de l’antiga granja (Thingvallabaer) que actualment és una mena de residència per gent del govern. Ja veureu que a Islàndia totes les esglésies són molt petites, emperò allò més interessant no és l’església sinó un panteó que hi ha a prop. Es tracta del Cementiri dels Poetes. Enmig d’un prat verd i d’un silenci i una pau que fan enveja, hi ha dues làpides amb dos noms: Einar Benediktson i Jonás Hallgrimsson. Hi ha tota una història, que enllaça amb l’afició que tenen els islandesos pels esperits, al voltant d’aquests dos suposats enterraments. L’assumpte és que no és segur que en Jonás Hallgrimsson hi estigui enterrat… emperò això donaria per escriure un altre capítol d’aquesta saga del viatge. Qualque dia, si interessa la història ho contaré, perquè, segons tenc entès,  sembla que hi ha gent a qui no li entusiasme gaire aquest episodi.

Aquesta zona és també coneguda pel seu gran interès geològic; és un dels pocs llocs, per no dir l'únic del món, on la separació de les plaques tectòniques americana i eurasiàtica es fa visible, on la terra s'ha obert per a deixar a la vista falles i fissures. Almannagjá, és una dramàtica i espectacular fissura de 7,7 kilòmetres on podrem comprovar com les dues plaques es van separant una de l’altra. Aquest tema, per a la seva importància i impacte sobre la naturalesa que trepitjarem, també mereix un capítol a part. De fet, pens dedicar-n’hi  qualcun.

Després d'un passeig per aquest paisatge únic, continuarem fins a la famosa àrea d’Haukadalur  on hi ha fumaroles i diverses fonts d’aigua calenta, bombollant i bullint, entre elles el guèiser Strokkur, que llança una columna d'aigua calenta a l'aire cada 5 -10 minuts. El guèiser per excel·lència, el Geysir (sortidor), el que donà nom a aquest fenomen de la naturalesa, va començar a explotar o botar al segle XIII i va dir prou a començaments del segle XX. És així que actualment està inactiu, tot i que no fa gaire, sobtadament, sense avisar, ha botat una vegada o dues, sorprenent als bocabadats espectadors ocasionals. Així i tot i debut a la seva inactivitat quasi ningú li fa cas. Tothom, màquina de fotos o vídeo a la mà, cap a l’ Strokkur s’ha dit, i au, a esperar que boti. El bassiot d’aigua bullent que no es mou ni fa menció de res i que es diu Geysir, només serem capaços d’identificar-lo per una pedra grossa a la qual hi han retolat el seu nom. De fet, si ensopegam amb ell, qualque foto li farem, encara que només sigui per compromís fotogràfic. I és una llàstima que no exploti actualment, ja que la columna d’aigua bullent arribava a una altura d’uns 60 metres, molts més que els 20 o 30 del seu germà petit. A veure si coincidint amb la nostra visita, ens fa l’honor, i ens sorprèn.

Després d'aquesta aturada,  reiniciarem la nostra excursió d’avui i tornarem a agafar carretera per anar a fer una altra visita, cap  a la cascada més famosa d'Islàndia, Gullfoss, que no cau molt enfora.

Gullfoss o “cascada daurada”, en islandès, és un dels salts d’aigua més impressionants d’Europa, tant per a les seves increïbles dimensions, com per la ingent quantitat d'aigua que arrossega el seu cabal. Tot i així, Gullfoss, no és ni la més gran, ni la més bella de les cascades que hi ha a Islàndia, encara que estant tan a prop de Reykjavík fa que sia la més famosa del país i, per suposat, la més visitada.

Ara mateix és un símbol d’Islàndia, emperò a principis del segle XX, els amos de la cascada Tómas Tómasson i Halldór Halldórsson llogaren, indirectament,  la cascada a empreses estrangeres perquè explotessin el seu potencial hidroelèctric. La cosa no funcionà en part debut a la manca del capital necessari, i fou quan els germans van poder vendre la cascada al Govern islandès. La llegenda conta que la cascada  fou protegida per mor d’una jove grangera, na Sigríður Tómasdóttir. La història diu que l’al·lota, germana de Tómas Tómasson, un dels propietaris,  amenaçà amb tirar-se de cap a Gullfoss si la cascada era venuda per explotar-la. Sembla que aquesta llegenda no acaba de ser certa. Així i tot, molt a prop de la cascada, hi ha un monument que ho recorda, i que tendreu l’oportunitat de veure. De moment ho deixarem així...

Tornant al present, vos diré que Gullfoss té una caiguda de 32 metres, que afegit a l’enorme cabal  que flueix del riu Hvitá a aquest punt, provoca que l’aigua baixi amb una força brutal provocant un perpetu i grandiós renouer.

És molt recomanable dur un “xubasquero” o similar per no acabar un poc remullats. L’espectable és incomparable. La imatge i el renou de l’aigua caient al fons del canyó és de pel·lícula. A més, l’impacte de l’aigua provoca un gran i permanent núvol de boirina. La cascada cau en dos salts (de 11 i de 21 metres) que fa uns 20 metres d’ampla i 2,5 kilòmetres de llarg. El cabal mig es de 140 metres cúbics per segon a l’estiu i 80 a l’hivern. El màxim flux d’aigua es de 2.000 metres cúbics. Convé extremar les precaucions durant aquesta visita per causa de la humitat que hi ha per tots aquest entorn, sobretot si fa un poc de vent.

Abans de parlar d’on soparem i dormirem avui, i abans d’acabar aquest capítol corresponent al segon dia de viatge, vos vull parlar d’un tema més agraït i que segurament també vos interessa: sobre la gastronomia d’Islàndia. No sé on ens aturarem a dinar, això dependrà dels plans que tengui el nostre guia. És molt freqüent fer aturada a qualque benzinera on sempre hi sol haver  un bar-restaurant on moltes vegades hi podem trobar una sopa típica que es diu “Íslensk Kjötsúpa”, que és una sopa de mè. No podia ser d’altre animal ja que mens n’hi ha a voler, no els he comptat mai, emperò segur que n’hi ha més que persones. A aquesta sopa també hi posen molta verdura. A vegades es pot  escollir de dues classes de sopa, que un pot acompanyar amb pa de motllo amb mantega, com és la costum local. Si la sopa agradava, abans s’en podia repetir les vegades que un volia. Actualment aquests costums, a molts llocs, s’han abandonat. Els vikings s’han espabil.lat.

En tot cas,  no vos heu d’anar d’Islàndia sense tastar aquesta “kjötsúpa”. A jo m’agrada, i de fet, ja en faig a vegades a casa.

L’aigua és a Islàndia, a més de molt bona, totalment gratuïta per tot arreu. Ara bé, als qui agrada,  jo els hi recoman una bona cervesa, una Thule o una Viking, o qualsevol de les ja moltes cerveses artesanals que, com per tot, ja s’el.laboren a l’illa. Ah! i que no falti un “Skyr”. Aquestes són les postres nacionals islandeses.  Es tracta d’un iogurt de fruites, emperò d’aquests grossos.

Una vegada acabades aquestes visites, només ens quedarà una tirada de furgoneta cap el lloc on hem pogut trobar hotel per descansar i recuperar les forces gastades aquest primer dia, sense cap dubte molt interessant i a la vegada espectacular. Fer aquest darrer camí del dia no serà temps gens perdut. Els paratges canviants aniran passant davant els nostres ulls, uns repassaran les fotos fetes que aniran compartint amb els seus amics i amigues o familiars, altres compartiran les seves impressions, mentrestant i de tant en tant el guia ens farà qualque comentari referit als llocs per on passam o senzillament responent a qualque pregunta feta per algun dels viatgers. Serà així que en un res i no res, arribarem a l'hotel. Baixarem maletes, i  anirem a prendre possessió de les nostres habitacions.

 

Instal.lats al nostre hotel, després de sopar, normalment tenim taula reservada al restaurant de l'hotel, amb molta tranquil·litat optarem per fer un tomb pel poble o pels voltants de l'hotel que qualque dia estarà enmig del no res,  o senzillament, per aprofitar el temps per intentar assimilar tot el que hem vist, allò que ens han contat, cadascú al seu aire.

Si n'es el cas que estam a qualque poble, observareu que els poblets d’Islàndia no són especialment pintorescs o amb molt d’encant, de fet solen estar constituïts per un conjunt de cases més o menys disperses, totes del mateix estil. Sempre cridarà l’atenció l’església, no sempre la construcció més voluminosa del lloc. Solen ser discretes, i molt iguals d’un poble a l’altre. Semblen fetes amb el mateix motllo. Al costat de l’església, el cementiri. Vos recoman fer una volteta enmig de les tombes, i observar les decoracions, els noms... És curiós. 

Bé, bon profit i bona nit. Això si, estirau bé les cortines de les finestres que no entri la claror, encara que crec que estarem tant cansats que, segurament, ni ens adonarem.