La crisi de la Covid-19: A mig camí del confinament?
Som divendres, a les portes del tercer cap de setmana del ditxós confinament. Diumenge, essent molt, molt, optimista (no ho soc gens) potser estarem a la meitat del càstig al qual ens té sotmesos la maleïda covid-19, què és el nom de la malaltia que ens persegueix. Ja m'agradaria que fos així, i que d'aquí a tres setmanes, devers dia 25 ja poguéssim fer el vermut a Sa Fonda o a Ca'n Guillem, o allà on tengueu costum els que no sou de Porreres. Així i tot dubt que plogui d'aquest tro. La darrera vegada que vaig escriure va ser dilluns passat. Aquests darrers dies no he tengut ganes d'escriure, i no per manca d'estímuls. Aquesta setmana, quan els números de les estadístiques de ferits i morts per la pandèmia s'han estabilitzats en xifres d'escàndol, ha pres força la segona part d'aquesta història tràgica. La història de les conseqüències econòmiques, que essent també molt preocupants, no ho són mai tant com les que afecten a la nostra salut col·