La crisi de la Covid-19: A mig camí del confinament?

Som divendres, a les portes del tercer cap de setmana del ditxós confinament. Diumenge, essent molt, molt, optimista (no ho soc gens) potser estarem a la meitat del càstig al qual ens té sotmesos la maleïda covid-19, què és el nom de la malaltia que ens persegueix. Ja  m'agradaria que fos així, i que d'aquí a tres setmanes, devers dia 25 ja poguéssim fer el vermut a Sa Fonda o a Ca'n Guillem, o allà on tengueu costum els que no sou de Porreres. Així i tot dubt que plogui d'aquest tro. 

La darrera vegada que vaig escriure va ser dilluns passat. Aquests darrers dies no he tengut ganes d'escriure, i no per manca d'estímuls. Aquesta setmana, quan els números de les estadístiques de ferits i morts per la pandèmia s'han estabilitzats en xifres d'escàndol, ha pres força la segona part d'aquesta història tràgica. La història de les conseqüències econòmiques, que essent també molt preocupants, no ho són mai tant com les que afecten a la nostra salut col·lectiva. 

Al llarg d'aquests dies els governants han fet una sèrie de propostes per tal contrarrestar els efectes negatius d'aquesta pandèmia a la butxaca de la gent més desprotegida, que sempre és la mateixa quan hi ha crisis d'aquesta envergadura, la gent treballadora, els petis comerciants, petits empresaris i els autònoms.  Jo no entraré a analitzar si les mesures adoptades són suficients o no. Allò que sempre me crida l'atenció és que el col·lectiu que formen les grans empreses, bancs, etc. també es giren cap al govern en demanda de mesures econòmiques pal·liatives. Sorpresa, de cop els grans capitals s'han tornat socialdemòcrates. "No permetis que caigui perquè jo som el que aguant l'economia", però quan la cosa tira, camina, "no me demanis res que no sabem on ens hem de girar d'impostos". Ah que vos sona aquesta melodia?

Demanarem un crèdit a Europa, ara en podem parlar també d'Europa, l'utilitzarem per salvar als bancs de la fallida, i quan estan salvats i arreplegant beneficis multimilionaris, com si no existissen. Els espanyols encara esperam que els bancs tornin els mils de milions del rescat o al menys ho compensin. Ara en seria un bon moment. 

I Europa? Que m'en deis del paper dels cap pares de la Unió Europea? Sobretot del menyspreu dels holandesos i alemanys cap als països que més patim la pandèmia, Espanya, Italia, França,... els de sempre, els del sud. 

Jo som europeista, ho he estat sempre. Per poder fer front a USA, Xina i Rússia, necessitam una Europa forta. Estam parlant  de quatre-cents cinquanta milions de persones, un mercat immens, amb una indústria potent, història i cultura increïbles, diversitat en tots els sentits, tot junt tocaria colocar-nos al cap del món. i no ho aconseguim, per aquesta manca de cohesió, de voluntat. Ha bastat veure el que passa amb la pandèmia. Quan han vengut maldades, fronteres tancades, cadascú a la seva bolla, disputes per aconseguir els materials sanitàries que tanta falta estan fent. Assistim a un sainet intolerable. 

I de l'oferta d'ajuda que s'ha fet aquests dies, que en trobeu? Si això no bastarà ni per fer el vermut del dissabtes de l'estiu qui vé, quan la crisi econòmica ja haurà començat a fer mal de valent a les economies domèstiques, que serà allà on en farà més. Perquè si la maquinària de la producció es posa en marxa i no hi ha euros a les butxaques de la gent, molta gent en acabar el confinament ja veurem com estarà, com podrem anar als mercats, canviar la gelera, el cotxe, anar als cines, etc? És a dir, a consumir allò que les empreses van produint. 

I delturisme no en parlem. Qui vendrà a Mallorca aquest estiu? Els hotelers mallorquins avui ja ho deien, donen la temporada per perduda. 

I això que tenim la sort d'estar i viure a Mallorca on, si tornam a les estadístiques d'afectats per la covid-19, podem veure que som de les autonomies on menys malament estam, amb molta diferència respecte de la majoria d'altres comunitats. No en parlem si ens comparam amb Madrid, Catalunya, Pais Basc o Castilla-La Mancha. Veis aquí m'agafau en fals, perquè m'agradaria saber exactament perquè es dona aquesta circumstància: pel fet de ser illes, d'estar aïllats, genètica, millor infraestructura sanitària,..? No ho sé.

 

En definitiva, me dispos a passar una tercer cap de setmana confinat, amb un ull a la famosa curva, que si nosaltres per aquí ja hem començat a doblegar cap avall, per la resta de comunitats encara estan molt enfora. I això me preocupa, perquè segurament afectarà a la durada d'aquesta situació, al número de persones mortes, a les afectades que ho passen malament, molt pitjor que nosaltres. A les famílies d'aquesta gent afectada. I també a les famílies que menys recursos econòmics tenen per passar aquest confinament. 

El temps juga totalment en contra nostra, sobretot pensant en "el dia después". I aquí m'atrevesc a llançar una sèrie de preguntes: 

Pensau que canviaran, en general, el mode de viure, el mode de governar? Canviaran les prioritats dels governs, no ja del propi, si no els de la Unió Europea? 

No pensau que ja és hora de començar a orientar les nostres  activitats productives, parl d'Espanya, cap el desenvolupament de les diferents fonts d'energies netes? Per exemple i sobretot la solar, la qual cosa comportaria l'establiment de noves indústries que al mateix temps necessitarien d'un volum immens de mà d'obra, especialitzada i no tant. 

El desenvolupament de les noves tecnologies, sobretot les de comunicacions. Som un país molt endarrerit dins l'àmbit europeu.

 

Avui he escoltat  per la radio que a Mallorca o Balears hi ha 17.000 nins o nines que no tenen ordinador o tablet per a poder fer les tasques escolars d'aquests dies. Es demanava una compra massiva d'ordinadors per aquestes famílies. He quedat estorat! Si aquí la situació és aquesta, a altres comunitats amb rendes menors, com deuen estar. I de "la España vacía", que deu passar per aquestes zones?

No trobau que en sortir d'aquesta situació, enlloc de perdre tant de temps amb altres problemes, que per cert també s'han d'afrontar, és ben necessari modernitzar aquest país. En tenim una oportunitat,  si ens decidim per promoure economies emergents on segurament tenim molt a guanyar,  per les condicions, per la creativitat i energia que ens caracteritza, fins i tot tenint la possibilitat de convertir-nos en capdavanters. L'energia solar està a la pista de llançament. 

Segur que me deix molts de detalls sense tocar, de fet jo tampoc som un especialista en la majoria de temes que han passat pels meu cap fins aquí. La meva intenció no és altra que compartir inquietuds, emocions, anècdotes. I també passar un poc de temps d'aquest confinament, cada dia més mal de dur. Ja ho diuen que tot cansa...

 

I com que ja no tenc gaire coses més per dir, me prepararé per l'homenatge de les vuit, molt merescut, incondicional. I he de dir que, com el meu amic Gaspar, ja tenc un poc avorrida la cançó-himne d'aquesta pandèmia del covid-19. El popularíssim "Resistiré". Es per això que vos faré una proposta: substituir el "Resistiré" per "Sor Tomasseta". 

Jo no som molt de la música popular, però hem d'admetre que "Sor Tomasseta" és més nostra, i també apropiada: 

"Sor Tomasseta on sou? 

ja vos podeu amagar

perquè el dimoni vos cerca

dins un pou vos vol tirar"

Si agafam aquesta estrofa, està clar que "el dimomi" podria ser ben bé el Sar-cov-2 (és el nom del virus) i "...que mos cerca i mos vol tirar dins un pou". Ja vos podeu imaginar el pou on és. 

He de dir per acabar que la idea no és meva. De fet ja l'han posat en marxa a Bunyola un grup de xeremiers, cada dia pugen als terrats i toquen a les 18,30  "Sor Tomasseta". A les 19,30 tanquen el concert que cada dia fan, tocant una altra vegada "Sor Tomasseta". 

També l'avorriran, com jo i en Gaspar el "Resistiré". I és que això per mala sort, va per llarg.