LANDMANNALAUGAR

-

Al nostre viatge a ISLÀNDIA del mes de juliol/agost qui vé, hem dissenyat un circuit personalitzat pel grup de cada any de MALLORQUINS A ISLÀNDIA que ja s'ha començat a formar. Al llarg de quasi vuit dies de circuit pretenem que la gent que s'apunti disfruti, toqui amb les seves pròpies mans, ompli els seus ulls d'imatges d'una naturalesa que dia a dia s'ens anirà manifestant diversa, inquietant, convulsa, sorprenent. 

 Un dels paratges més sorprenents, meravellosos, que han passat pel davant del meus ulls i que tornarem a visitar és el LANDMANNALAUGAR. 
No estava previst passar per aquests indrets. Un accident geològic, una petita erupció volcànica davall d'una glacera, provocà un allau d'aigua que, al seu pas cap la mar, s'endugué un tram de la "Ring Road", provocant que el nostre itinerari fos desviat per la pista F208. 

 Fou així que sense fer-ne comptes poguérem disfrutar d'aquest meravellos i pintoresc indret, que enguany volem repetir amb els que vos sumeu a la nostra petita aventura nòrdica.

 El videu mostra com serà el nostre camí amb l'autocar per la pista per la qual travessarem aquest lloc tant enigmàtic. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tornar a Islàndia, una vegada i una altra...

-
Imatge
Si no m'he descomptat, els viatges de l'estiu passat a Islàndia foren els que feien tretze i catorze. He de reconèixer que, a la tornada del que feia catorze, no tenia gens clar si tornaria a organitzar més viatges a l'illa nòrdica. Vaig deixar passar el temps. Normalment, a finals d'octubre de cada any començ a moure fils amb en Joaquín de Boreal Travel, faig un "mailing" a tots els meus contactes per veure si hi ha qualcú o si qualcú coneix gent interessada en viatjar a Islàndia a proper l'estiu. De fet, mai faig  res, en no ser després de que qualcú m'hagi fet arribar el seu desig  de viatjar a Islàndia o senzillament, m'hagi demanat "tens qualque viatge a Islàndia en marxa per l'any qui ve?".  Aquesta vegada aviat vaig tenir gent interessada, na Joana Maria i després en Toni Illa contactaren amb mi, la qual cosa en feu pensar  que hi havia moltes possibilitats de fer, com a mínim, un grup, un grup que ja està en marxa.  A dia d
Més informació

SOM A REYKJAVIK

-
Imatge
Tal i com hem dissenyat aquest viatge a Islàndia d’enguany,   no  tendrem l’oportunitat de conèixer bé la capital més septentrional d’un país europeu. Si mal no record a l’hora de fer aquesta crònica, romandrem a Reykjavik la nit de la nostra arribada al país d’Odin, i una nit més: la del nostre sisè dia de   viatge, la nostra darrera nit islandesa.  Això vol dir que, sense comptar la nostra primera nit, que arribarem tard, només disposarem d’un horabaixa-vespre, i un dematí, el del darrer dia, el que fa vuit, per trepitjar Reykjavik. Aquest darrer dia, sense temps per  haver dinat, prest ens vendran a recollir a l’hotel.  Abans d’entrar a parlar-vos de la capital d’Islàndia, m’agradaria posar sobre el paper quatre qüestions pràctiques a considerar per a fer la visita a Reykjavik.  En primer lloc, dir que els viatgers disposareu de “temps lliure” fins l’hora que ens venguin a cercar a l’hotel per anar cap a Keflavik a agafar el vol de tronada. Amb això vull dir-vos que tendreu
Més informació

Exc. Puig Tomir pel pas del Diable i pas d'es Pedregueret.

-
Imatge
El passat dimecres quan tornàvem de l'excursió que havíem fet pels voltants de Fartàritx, qualcú dels companys de viatge me demanà si ja sabia quina excursió faríem a la setmana següent. En Pep Pomar que venia amb nosaltres, comentà, "podem fer el Tomir". A jo que m'agradà la idea perquè feia temps que no pujàvem aquest cim, vaig dir així, com de passada, "podem fer-lo pel pas del Diable, que no l'hem fet mai". Després de quatre bromes relatives al nom d'aquest anomenat pas, la cosa va quedar així.  Uns dies després parlant amb en Toni Pieras, sortí el tema de la propera excursió dels Xorics i li vaig dir que havia pensat fer el Tomir pel pas del Diable, per si ell l'havia fet qualque vegada. Sempre va bé  que qualcú conegui el territori pel qual un s'ha de moure, sobretot si un no hi ha estat mai. De tots components del nostre grup, ningú havia pujat al Tomir per questa ruta, en no ser en Toni. Això si, no sé quants anys feia d'això.  Un
Més informació