Glendalough -Gleann dá Logh- Valle de los dos Lagos

-
Avui en dia trobar informació sobre qualsevol tema que ens interessi no és gens difícil a la "xarxa". Allò que és difícil és destriar la bona informació. En aquest intent de compartir amb vosaltres, a través del meu novell blog, notícies, informacions relatives als llocs on he anat o on vull anar de viatge, he trobat uns quants blogs molt interessants que contenen moltíssima informació sobre un dels nostres pròxims destins: IRLANDA. Jo ja hi he esta, emperò no he anat per tot, hi ha molts llocs que no conec. Normalment quan anam de viatge, ja sigui pel nostre compte o amb un viatge organitzat, veïm el que veïm, anam allà on anam o ens duen, i sense cap dubte deixam molts racons sense visitar. Glendalough fou un d'aquests llocs que al meu primer i únic viatge a Irlanda no vaig  visitar. I no ho vaig fer perquè havia de contratar una excursió optativa i, valga la redundància, vaig optar per a gastar el mig jornal que disposava en conèixer Dublin de forma més intensa, deixant la "Vall dels Llacs" per una altra ocasió, la qual ha arribat enguany. Serà així que al circuit que vos propòs pel mes de juliol qui ve he inclòs aquesta visita. Perquè tengueu una idea d'allò que trobarem a n'aquest indret meravellòs de l'illa verda tots els que vos animeu a venir, vos convid a visitar l'enllaç que ha posat a la nostra disposició Tara Abbey al seu blog Teamhair-Irish, i  que jo vull compartir  amb tots els visitants del meu blog.

Esper que vos agradi

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tornar a Islàndia, una vegada i una altra...

-
Imatge
Si no m'he descomptat, els viatges de l'estiu passat a Islàndia foren els que feien tretze i catorze. He de reconèixer que, a la tornada del que feia catorze, no tenia gens clar si tornaria a organitzar més viatges a l'illa nòrdica. Vaig deixar passar el temps. Normalment, a finals d'octubre de cada any començ a moure fils amb en Joaquín de Boreal Travel, faig un "mailing" a tots els meus contactes per veure si hi ha qualcú o si qualcú coneix gent interessada en viatjar a Islàndia a proper l'estiu. De fet, mai faig  res, en no ser després de que qualcú m'hagi fet arribar el seu desig  de viatjar a Islàndia o senzillament, m'hagi demanat "tens qualque viatge a Islàndia en marxa per l'any qui ve?".  Aquesta vegada aviat vaig tenir gent interessada, na Joana Maria i després en Toni Illa contactaren amb mi, la qual cosa en feu pensar  que hi havia moltes possibilitats de fer, com a mínim, un grup, un grup que ja està en marxa.  A dia d
Més informació

SOM A REYKJAVIK

-
Imatge
Tal i com hem dissenyat aquest viatge a Islàndia d’enguany,   no  tendrem l’oportunitat de conèixer bé la capital més septentrional d’un país europeu. Si mal no record a l’hora de fer aquesta crònica, romandrem a Reykjavik la nit de la nostra arribada al país d’Odin, i una nit més: la del nostre sisè dia de   viatge, la nostra darrera nit islandesa.  Això vol dir que, sense comptar la nostra primera nit, que arribarem tard, només disposarem d’un horabaixa-vespre, i un dematí, el del darrer dia, el que fa vuit, per trepitjar Reykjavik. Aquest darrer dia, sense temps per  haver dinat, prest ens vendran a recollir a l’hotel.  Abans d’entrar a parlar-vos de la capital d’Islàndia, m’agradaria posar sobre el paper quatre qüestions pràctiques a considerar per a fer la visita a Reykjavik.  En primer lloc, dir que els viatgers disposareu de “temps lliure” fins l’hora que ens venguin a cercar a l’hotel per anar cap a Keflavik a agafar el vol de tronada. Amb això vull dir-vos que tendreu
Més informació

Exc. Puig Tomir pel pas del Diable i pas d'es Pedregueret.

-
Imatge
El passat dimecres quan tornàvem de l'excursió que havíem fet pels voltants de Fartàritx, qualcú dels companys de viatge me demanà si ja sabia quina excursió faríem a la setmana següent. En Pep Pomar que venia amb nosaltres, comentà, "podem fer el Tomir". A jo que m'agradà la idea perquè feia temps que no pujàvem aquest cim, vaig dir així, com de passada, "podem fer-lo pel pas del Diable, que no l'hem fet mai". Després de quatre bromes relatives al nom d'aquest anomenat pas, la cosa va quedar així.  Uns dies després parlant amb en Toni Pieras, sortí el tema de la propera excursió dels Xorics i li vaig dir que havia pensat fer el Tomir pel pas del Diable, per si ell l'havia fet qualque vegada. Sempre va bé  que qualcú conegui el territori pel qual un s'ha de moure, sobretot si un no hi ha estat mai. De tots components del nostre grup, ningú havia pujat al Tomir per questa ruta, en no ser en Toni. Això si, no sé quants anys feia d'això.  Un
Més informació