Crisi del Covid-19, poques notícies bones, però els ànims encara es mantenen.
Tercer dia d’estar reclusos a casa seguint les
ordres de l’Estat d’Alarma decretat pel nostre govern per la crisi provocada
per un enemic cruel, traïdor i petit, però molt maleït.
Si qualcú ha llegit qualque bona notícia
referida al tema, ja me pot contactar, a veure si m’en vaig a dormir un poc més
animat avui.
No faré cap resum de les llistes de damnificats
arreu de l’Estat, ni tampoc de les males notícies, basta pegar una ullada als
diaris digitals, perquè els de paper queden endarrerits just sortir al carrer,
o escoltar qualsevol emissora de ràdio o obrir la televisió. Vaja, un desastre del
que no sé com en sortirem. Si en sortim vius, molts en pegar una ullada a la
butxaca o en veure que quan s’aixequin el dematí no tenen on anar a guanyar-se
les sopes, potser s’haguessin estimat més que el malanat virus hagués acabat
amb ells. I el fet és aquest, el pitjor, hi ha gent que mor, i si un mort és
molt, tots els que ja no hi són, és una animalada. Un destí que ara mateix tots
i totes tenim més a prop que enfora. La veritat estadística diu que afecta més
a la gent gran que té patologies. Vaja un consol si ja estàs més a prop dels 70
que dels 60, franja que tampoc està exenta.
Si en sortim amb les cames per endavant, i que
voleu que vos digui? no en feia comptes, ni ara, ni assassinat per un coronavirus, que a més deu
ser monàrquic. Bé idò, la monarquia microscòpica s’haurà carregat un republicà,
gens microscòpic.
A allò que no puc donar passada és a les notícies
de personatges que, mentre la majoria ens estrenyem un ... la corretja, ells són a un bar que no ha tancat, alguns a la
terrassa, i els cambrers per amunt i per avall amb la safata amb els cafès i
les birres, que uns quants consumiran tranquil·lament com si res passas, o
altres que pasturen pel carrer fent-se un selfie, comentant en veu alta perquè
quedi ben enregistrat, que “a él el imbécil de Sánchez no le dice si puede ir
por la calle o no...” Sobren els comentaris.
No tendrem fàcil sortir-ne d’aquesta passi (no
és deia així?: “hi ha una passi de grip”). Clar que no serà per moltes actituds
com aquestes, també s’ha de tenir present que hi ha molts altres factors potser
més importants que ajuden a que la tasca de aturar el virus sigui prou complicada
a aquest estat que ens ha tocat viure.
No, les notícies no són bones. I jo tampoc faig
comptes deixar aquest món per ara, i menys per la picada d’un animal
microscòpic. Però, i si ens toca? Perquè si ens ha de tocar qualque loteria
serà aquesta. Jug a l’altra, a vegades, i res, no hi ha manera.
La cosa és que mentrestant, ens haurem d’armar
d’un sac ple de paciència, imaginació i fortalesa mental per a passar millor
que malament aquesta temporada que ens queda i que just hem començat. Avui
dematí quan m’aixecava, un poc més tard que habitualment, és una manera de
guanyar temps al dia, encara que potser no la millor, idò
mentre me feia les piules i berenava frugalment atupat per les males notícies
del matí, donava voltes a la manera com cadascú passa aquests dies de retirada forçada. Hi he pensat: que
faria en condicions normals un dimecres? Doncs segurament i com que feia un dia
un poc tèrbol, però adient per sortir a la muntanya, a l’hora d’aquesta
reflexió ja estaria pujant a qualque cim
de la Serra amb els companys, amics i amigues dels Xorics Xalats, tasca que m’ocuparia
gran part del dia.
Quasi res, no n’hi poca de diferència entre
una situació i l’altre. Ara bé, tots i totes segur que ens arreglam per omplir aquests temps que habitualment
empleam per altres coses, fer feines de la casa, manteniment, fer la compra,
llegir qualque llibre, descansar, fer el dinar, el sopar, jo ara pas el temps
escrivint aquesta crònica, esperant que a qualcú li interessi i comparteixi el
meu punt de vista, les emocions, les preocupacions que passegen per aquesta
pàgina.
Abans de tancar l’escrit i ja que estic
parlant de tasques que la gent s’inventa, unes per passar el temps millor i
altres per ajudar a la gent a que s’ho passin be, vull comentar la iniciativa
que ha tengut gent del meu poble, Porreres, concretament els músics, joves i
al.lotes de la Filharmònica Porrerenca. Ahir a les vuit del capvespre, cada un dels
músics interpretà una peça musical, “la matinada porrerenca”, des de ca seva.
Vos convid a comprovar-ho clicant el següent
enllaç:
Per avui, anuncien una altra sorpresa. Encara
que no som al poble, les xarxes són sense dubte una gran ajuda, no tan sols per
compartir aquesta iniciativa, si no tantes altres que un pot trobar a Facebook,
Instagram, whatsapp, la majoria prova de la gran capacitat que tenim tant els
mallorquins com gent de la resta de l’Estat Espanyol, músics, cantants,
artistes de tota mena que puntualment fan les seves aportacions tant des de les
finestres de les cases o pisos on estan reclusos, de les terrasses de les seves
finques, penjant vídeos a You Tube i a altres plataformes. Per jo és d’admirar
i me fa sentir orgullós de ser d’on som, veure com gent posa les seves
habilitats i coneixements a l’abast de tothom amb l’ànim de fer la seva espera
i la nostra menys dura.
Gràcies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada