Crisi del covid-19, quan s'acabarà?

Com la majoria de vosaltres començ a estar saturat sobretot de males notícies. Realment és un mal somni. Fa una mitja hora m’he assegut davant l’ordinador i he començat a escorcollar les diferents noticies que automàticament te compareixen a la pantalla just pitjar la tecla d’entrada al teu navegador. Que si els portuguesos estan acollonits de veure el que passa a Espanya; que no sé quin país va davant a la cursa de casos d’infectats; que a Espanya el virus és més ràpid que a altres llocs; que si el científic portaveu de les males notícies es toca l’orella durant les seves aparicions televisives, que si va mal vestit; que si surten militars i guàrdia civils a les aparicions dels representants del comitè de crisi del Govern Central; que si els militars o exèrcit fa o deixa de fer... I què voleu que vos digui. Sempre he trobat que visc a un país de remugues i d’envejosos, i davant la situació que ens trobam, molt complicada i molt greu, tant a nivell sanitari com econòmic, no ajuda gaire aquest tarannà nostre.

Maldament la saturació de males notícies, me segueix preocupant el futur més immediat. El meu, el dels meus i el dels altres. No m’agrada ni m’ha agradat mai que hi hagi gent que ho passa malament, i a n’aquest moment estic segur que n’hi ha molta.  Massa. I a més, tot quant escoltam i llegim per la ràdio, a la televisió,  a la premsa escrita i a la digital, ens ho recorda, i això és fatal. A ben segur altre temps, vull dir fa 15 dies, ja hi havia molta gent que ho passava malament, econòmicament o amb problemes de salut, per causa del grip comú. La diferència, no s’en feia la crònica a cada moment del dia. I com diu aquell refrany castellà: “ojos que no ven, corazón que no siente”.


Quan m’assec davant l’ordinador cerc qualque veu positiva, qualque bona notícia. Necessita’m bones ones per tenir un bon navegar, i això és el que me fa falta per un bon navegar diàri. I com a jo, segur que a molta de gent.  Ha estat així que navegant per la premsa digital he trobat una entrevista amb un tal Adolfo García-Sastre, un viròleg espanyol, que és cap de “patògens emergents” de l’Hospital Monte Sinaí de Nova York. M’ha cridat l’atenció el títol de l’article, al qual es recull el pronòstic que fa aquest científic: “l’epidèmia de coronavirus s’acabarà en un any, hi hagi vacuna o no”.


Al llarg d’aquesta entrevista hi ha una pregunta amb la corresponent resposta, que m’ha cridat especialment l’atenció, sobretot perquè estic cansat de veure a les xarxes socials gent que està obsessionada en trobar el culpable de tot el que està  passant, concretament  a Espanya, per causa de la crisi provocada pel covid-19.


Ahir proclamava al vuits vents del món la conveniència d’escoltar veus enteses amb el problemes, “s’ha d’escoltar al qui sap”. També ho digué el Klopp, l’entrenador del Liverpool. Els futbolers saben de qui parl. A una entrevista post partit de fa unes tres o quatre setmanes li demanaren que opinava del coronavirus. Ell contestà que ell no era ningú per comentar coses de les quals no en sabia res, no n’era un entès. Ell és un entrenador de futbol. 


Per fer-vos deu cèntims de per on van els tirs a l’entrevista d’Adolfo Garcia-Sastre, aquí en teniu un extracte.


Pregunta: En qué se ha fallado con esta pandemia.


Resposta: Es muy difícil saber qué se podía haber hecho mejor. El principal problema no es tanto si las medidas de contención se han tomado antes o después. Esto viene de mucho antes. Se sabía que estas pandemias podían ocurrir. Sabemos que con la gripe suceden cada 20 o 30 años y que tienen una severidad parecida a la actual, pero no nos preparamos para ellas. No tenemos suficientes camas, ni personal, ni material. No es un problema del Gobierno de ahora ni el de antes, es de todos los Gobiernos. Tampoco es un problema de España, sino de todos los países. Nadie ha luchado para financiar esto. Esto explica por qué ahora tengamos que andar con medidas de contención tan severas para intentar evitar el colapso.


Vos anim a llegir la resta de l’entrevista que segurament vos aclarirà un poc més com és i qui és realment el nostre enemic. I també, quin futur ens espera referent a aquesta i possibles noves epidèmies.


L’enllaç de l’entrevista és el següent: Entrevista amb Adolfo Garcia-Sastre