Crisi del covid-19: primer cap de setmana de confinament

Primer cap de setmana complet des de que l’Estat d’Alarma va ser decretat el passat dissabte. Avui comença la primavera, ahir fou Sant Josep, avui l’aniversari de qualcú.  Pens amb gent que ja no tendrà l’oportunitat de celebrar més aniversaris, i molts, la majoria, no per culpa del covid-19.

Els dies passen, però no passen com fins fa una setmana. Qui s’ha adonat de que avui començava la primavera? I si a la família qualcú ha fet els anys aquesta setmana, poca festa hi ha hagut. Els whatsapp de costum, els missatges del Facebook, qualque cridada telefònica, qualcuna per vídeo-conferència cosa dels tecnològicament més espabil.lats,  i sempre el mateix desig final a la conversa, “esperem que l’any qui ve ho poguem celebrar millor”. I la majoria pensant: si hi som. 

De cop tot s’ha relativitzat. Una de les trucades del dia ha estat d’un gran amic que me desconvocava per un dinar al que estàvem convidats demà a migdia. M’havia fugit del cap. És com si tots els compromisos adquirits s’havéssin esborrat de la memòria. Sobtadament la vida ha entrat dins una mena de forat negre on la manera de gestionar les rutines, fins l’altre dia habituals, les emocions, els pensaments i el futur, de cop es presenten amb grans incògnites.

La notícia de les darreres hores és que la policia està fent controls per evitar que la gent mallorquina es desplaci per passar el primer cap de setmana a la segona residència, ja sia al poble o a la vorera de la mar. Es tracta de no empastissar el virus maleït per tot arreu. Perquè qui sap, si ja no el tenim aferrat, maldament  haguem posat la millor voluntat en complir les normes que ens han anat llançant durant aquests sis primers dies de condemna domiciliària. 

Si he de dir veritat, crec que a la majoria de la gent que estam jubilats, no ens costa tant assimilar aquest nou règim de vida reclusos a casa. Jo personalment, estic repetint moltes rutines habituals a una part dels dies de la setmana. Veurem què passa demà i passat, dies que normalment passàvem al poble. Anyorarem  moltes coses: el “bocata de calamars” de Sa Fonda, acompanyat d’unes copes de bons vins i bona conversa amb amics i amigues que a ben segur estarem molt de temps a tornar veure. Fixau-vos que he dit molt de temps. Hauria d’haver dit vàries setmanes més per fer-ho suau. Desig que així sia.

Si he de seguir amb la llista d’activitats i bons costums que  me perdré, podem afegir qualque berenar el dissabte dematí a L’Escrivania: el cafè i el croissants demà faltaran. Les dues copes de cava de Ca’n Guillem a migdia amb els amics Jacqui, Patrick i Natalie. L’aperitiu a Sa Fonda abans d’assaborir el dinar amb part dels al.lots,  com encara els anomenam,  referint-nos als fills i filles.

Hem de parlar del partit de futbol del net, del diumenge dematí, o bé a Alcúdia o a qualsevol altra part de Mallorca, també es una altra fita que no pot faltar, juntament amb la trobada familiar, amb els nets sobretot.

Un altre motiu per un escrit: com deu ser un dia de confinament pels més petits o jovenents? Segurament demà en Toniet trobarà un moment per jugar un partit de futbol, això si virtual, amb els seus amics de l’equip.

Estic segur que me deix moltes més activitats que a vegades s’han de fer aquests dies, però ja parlaríem d’obligacions, feines que sempre hi ha  i que un aprofita per fer en dissabte o diumenge.

I per acabar amb les fites perdudes del també perdut ”week end”, robat pel puta covid-19, ni veurem el Mallorca, ni el Baleares, ni el Porreres i, jo sobretot, el Real Madrid. Estrany serà aquest primer cap de setmana sense gaudir d’aquest plaer, o disgust. Depèn dels resultats.

En definitiva, el virus potser no ens mati a tots, no ho crec, això si, ens haurà pres moltes de coses, i una de les més importants és la dels encontres i trobades amb la família i amb els amics i amigues. Demà i passat haurem de  dedicar temps a conversar, a parlar amb les amistats per interessar-nos, com duien el tancament forçós. 

La mala notícia és que crec que encara en viurem uns quants més de caps de setmana amb aquestes condicions, si un miracle no hi posa remei. Però miracles, n’heu vist cap mai?

Tampoc havíem vist això que veïm.

No sé si descansaré de la meva tasca d’escriptor. Però si no faig això, com ompliré aquesta hora o horeta i mitja?

Vull pensar que això d’escriptor ho heu agafat amb un poc d’ironia. Ja m’agradaria escriure, sobretot bé.

Bon cap de setmana.