El blog de Maties Lladó

El  Parc natural de la Península de Llevant i les reserves naturals del cap de Ferrutx i del cap des Freu estan ubicades al nord-est de l’illa de Mallorca, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant, als termes municipals d’Artà i de Capdepera. La superfície protegida és de 1.671 hectàrees, de les quals 1.658 corresponen a les finques públiques d’Albarca, es Verger i s’Alqueria Vella i 13 a la Reserva natural del cap des Freu. El Parc i les Reserves es varen declarar mitjançant el Decret 127/2001, de 9 de novembre (BOIB núm. 140, de 22-11-2001). La gran diversitat d’ambients amb penya-segats costaners, coves i avencs, fonts i torrents, boscs i garrigues, fan d’aquest Parc natural una àrea de gran valor paisatgístic. Inclou els cims de major altitud d'aquestes serres de Llevant: Puig Morei o Talaia Freda, 564 m; puig d'es Porrassar, 491 m.; Puig de sa Tudosa, 441 m.; Talaia Moreia o Talaia d'en Morei, 443 m.).    La zona conté un elevat nombre d’espècies endèmiques ...

Quan ja estam a punt de fer una de les darreres sortides de la temporada que,  podríem dir "de la Covid-19", sense afegir-hi adjectius qualificatius, me dispò s a  fer una breu ressenya d'allò que fou la nostra sortida de fa quasi una setmana, és a dir, amb un poc de retràs. Així fou que el dimarts dematí, un dia abans de la nostra sortida habitual i periòdica, me telefonà en Xisco Sitjar proposant-me fer la serra de Son Jordi. Ell ja ens havia parlat d'aquesta petita serralada situada als termes de  Son Servera, Artà i Capdepera , molt abrupta i poblada de  pi blanc, garriga i alzinar . Son Jordi (també apareix a certs mapes com a Sant Jordi) és una serra de materials calcaris, que recorre prop de set km. paral·lels a la costa. Es podria dir que forma part de les serres de Llavant   i arriba fins a la   C osta dels Pins , vessant que conté la millor mostra de vegetació de la serra. T é orientació sud-est-nord-oest i va des del  cap des Pinar...

El passat dimecres quan tornàvem de l'excursió que havíem fet pels voltants de Fartàritx, qualcú dels companys de viatge me demanà si ja sabia quina excursió faríem a la setmana següent. En Pep Pomar que venia amb nosaltres, comentà, "podem fer el Tomir". A jo que m'agradà la idea perquè feia temps que no pujàvem aquest cim, vaig dir així, com de passada, "podem fer-lo pel pas del Diable, que no l'hem fet mai". Després de quatre bromes relatives al nom d'aquest anomenat pas, la cosa va quedar així.  Uns dies després parlant amb en Toni Pieras, sortí el tema de la propera excursió dels Xorics i li vaig dir que havia pensat fer el Tomir pel pas del Diable, per si ell l'havia fet qualque vegada. Sempre va bé  que qualcú conegui el territori pel qual un s'ha de moure, sobretot si un no hi ha estat mai. De tots components del nostre grup, ningú havia pujat al Tomir per questa ruta, en no ser en Toni. Això si, no sé quants anys feia d'això.  Un...

Corria l'hivern de 1977 quan vaig fer per primera vegada la volta al puig Roig. L'Agrupació Cultural de Porreres, a la qual me vaig reincorporar quan vaig tornar de fer feïna a Eivissa,  tenia una animada i exitosa  "secció" d'excursionisme en la qual sempre hi participava,  ja des dels seus inicis i quan el futbol me deixava.  Les excursions es feien, no record si quinzenal o mensualment, sempre en diumenge. Quan podia sempre hi anava. Fou així que va ser aquest any quan vaig fer aquesta emblemática i imprescindible excursió, per jo i molta gent, una de les millors rutes que es poden fer a la Serra de Tramuntana. No record gaire detalls d'aquella eixida. Es llogava un autocar  que ens duia al punt d'inici  i ens recollia allà on li indicàvem a l'hora oportuna. Això permetia que les rutes no fossin necessàriament circulars. L'autocar el pagàvem entre tots els excursionistes que sempre érem molts. Hi havia dies, segons l'excursió, que havíem de ...

Ja fa uns quants anys, crec recordar que havíem baixat de Massanella i estàvem fent un cafetet i qualque cervesa al bar de la benzinera del coll de Sa Batalla, que parlant amb el jove que ens servia les begudes sobre el fet de que per passar per dins Massanella la propietat feia pagar quatre euros, ell ens comentà que si no volíe m pagar  podíem passar  pel pas de Sa Rebollada. Jo, "muntanyer expert", havia sentit parlar d'aquest pas, però no l'ubicava gens. Tant és així que, en aquell moment, me vaig quedar amb la cançó.  Ha passat el temps, que per cert passa massa aviat, i aquesta estranya temporada que patim, cada vegada que he d'organitzar la propera sortida procur cercar qualque  activitat que incorpori qualque ruta que no haguem fet mai amb els Xorics Xalats, que per cert cada vegada som més, la qual cosa vol dir que no ho fem molt malament, encara que, a més parròquia, major exigència, al menys per jo. Encara sort que  tenc bons col.laboradors, i no vull...

Ahir era dimecres i tocava la sortida amb els Xorics Xalats. Es tracta d'aprofitar el que ens deixen  fer les mesures per la situació pandèmica. Per aquesta setmana decidírem abandonar la Serra de Tramuntana, no sigui que la colapsem. Aprofit per dir que estic "fins allà on volgueu" d'aquest debat, del que crec que no en treurem res de bo, com pens que no aprendrem res de la complicada experiència que ens toca viure des de ja fa més d'un any. I  "lo que te rondaré morena".  El fet és que, a part de la Serra de Tramuntana, a Mallorca tenim altres indrets muntanyosos i també plans que val la pena conèixer i trescar, encara que no es puguin fer "mils" o escalar parets impossibles. De fet la major part dels integrants del nostre grup ja no estam per enfilar-nos per segons quins llocs. Agraïm poder seguir fent muntanya a la nostra manera. "Segons s'al.lot sa jugueta" me digué un conegut i gran aficionat a la muntanya, no fa molt.  Es a...

Una altra vegada amb un poc de retràs me pos a escriure la crònica de la sortida dels Xorics Xalats de dimecres passat. La veritat és que férem una passejada molt agraïda tant per la comoditat que ens ofereix aquesta ruta com  perquè es tracta d'una de les zones més espectaculars per fer senderisme sense grans requeriments ni físics ni tècnics. I d'això es tractava dimecres passat, ja que els pronòstics del temps no eren gaire favorables a proposar itineraris amb certa dificultat o per terrenys esquerps amb roca i fora camí, ja que "a priori" es parlava de qualque possibilitat de plugim i vent de ponent. Fou així que establírem el punt de trobada a l'aparcament de la font des Noguer  i quan fórem allà  tots reunits, decidírem deixar els cotxes i fer sa coma de Son Torrella. El temps estava bé, encara que els capcuruculls dels cims que ens envoltaven estaven ben tapats per núvols amenaçant.   Motxilles a l'esquena començam a caminar els set xorics i xoriques qu...