Exc. Volta al Puig Roig des de Mossa

Corria l'hivern de 1977 quan vaig fer per primera vegada la volta al puig Roig. L'Agrupació Cultural de Porreres, a la qual me vaig reincorporar quan vaig tornar de fer feïna a Eivissa,  tenia una animada i exitosa  "secció" d'excursionisme en la qual sempre hi participava,  ja des dels seus inicis i quan el futbol me deixava. Les excursions es feien, no record si quinzenal o mensualment, sempre en diumenge. Quan podia sempre hi anava.

Fou així que va ser aquest any quan vaig fer aquesta emblemática i imprescindible excursió, per jo i molta gent, una de les millors rutes que es poden fer a la Serra de Tramuntana. No record gaire detalls d'aquella eixida. Es llogava un autocar  que ens duia al punt d'inici  i ens recollia allà on li indicàvem a l'hora oportuna. Això permetia que les rutes no fossin necessàriament circulars. L'autocar el pagàvem entre tots els excursionistes que sempre érem molts. Hi havia dies, segons l'excursió, que havíem de posar cotxes complementaris, perquè hi havia "overbooking" a l'autocar. Solia passar molts anys quan feiem el Torrent de Pareis. El que tampoc record és si els propietaris de les finques de Mossa i Cosconar només deixaven passar els diumenges, com ara. L'altra cosa que record és que que els vint kilòmetres de ruta, els que hi ha començant des de Mossa i acabant a Lluc, els vaig trobar molts llargs. Sobretot, el tram que va des del clot d'Albarca fins el monestir. Vaig acabar allò que,  en bon mallorquí es diu, espotonat. Segurament les sabates d'aquell temps no eren com les d'ara. I això que jo era infinitament més jove. 

Van passar molts any fins que vaig repetir aquesta meravellosa caminada per la Serra. Ja havíem format el grup dels Xorics Xalats. Era el mes de març de 2016. Vam aprofitar l'avinentesa de que ho teníem bé per demanar permís per fer l'excursió entre setmana. Aquesta vegada part´rem de Mossa i férem la ruta circular,  perquè poguérem acabar on havíenm deixat els cotxes. La tornada des del Cosconar la férem per dins els marges de la finca de Sa Plana, seguint un vel camí que junta les dues finques, la del Cosconar amb Mossa. He de dir que el dit camí fou molt mal de seguir. En Joan Palau  que aquell dia ens guiava no recordava ben bé per on anava el tirany. Les carritxeres i altre vegetació crescuda indiscriminadament amagava aquest antic camí que, la veritat,  en molts de trams conserva la paret de sosteniment i qualque resta d'empedrat. 

Aquest mateix any vaig repetir la ruta amb familiars i altres coneguts, entre ells un bon muntanyer, en Damià Perelló. Férem la volta en diumenge i aquesta vegada partitnt de Mossa i acabant a Lluc. No sé perquè, malgrat acabar ben cansats, no la vaig trobar tant dura com la primera vegada, tenint en compte que vam aguantar devers migdia un fort ruixat.

I arribam a l'actualitat. Cinc anys després de la primera experiència amb els Xorics, vam trobar que havíem de repetir aquesta volta, entre altres coses, perquè el grup té noves incorporacions i que ja teníem ganes de repetir-la. Demanàrem permís de bell nou i poguérem repetir la volta de manera circular. He de dir que passàvem certa ànsia pel tram final, el del vell camí que va del Cosconar a Mossa, ja que l'altra vegada fou complicat passar per certs llocs debut  a la manca de senyalització i a la quantitat d'arbres caiguts per  mor d'una forta ventada que hi hagué a finals de 2015. La part de l'itinerari que passa per dins el pinar que hi ha just dalt  les cases de Sa Plana, és complicada perquè la vegetació ha espenyat  el camí  i la pleta està molt abandonada, amb evident manca de manteniment. Es veu que no hi ha massa interès en conservar aquest camí, i tampoc de que passin per allà. Davant aquesta incertesa amb en Gaspar Barceló cercàrem qualque "track" que ens pogués guiar, ja que aquesta vegada no teníem en Joan Palau. En Gaspar en trobà un i el me passà. I amb aquestes condicions i preveient que tendríem un bon dia, arribà el dia de l'excursió.

Ens trobàrem al portal de la finca de Mossa on deixàrem els cotxes. Poc abans de les 9,30 h. començarem a caminar per la ben cuidada pista que va cap a les cases. Al davant nostre magnífiques vistes del puig Major i de tots els cims de l'entorn, que durant bona part de la nostra ruta, ens acompanyarien. A  la nostra dreta, mentre caminam cap a les cases, anam perdent de vista el puig Ciuró i seguim just baix el Caragoler de Femenia.

Just abans d'arribar a les cases, agafam un desviament indicat amb un rètol que marca la direcció cap al puig Roig. Deixam  la pista i ens trobam amb uns escalons que pugen cap a un portell tancat amb una barerra de fusta que dona entrada a un alzinar. Giram a l'esquerra per un tirany ben marcat que ens situa darrera les cases a una ja considerable alçada. El tirany es converteix amb un camí de ferradura que s'enfila poc a poc, penjat del penya-cegat ja en direcció a ponent i en forta pujada. Estam al pas de ses Cases. A la nostra esquerra tenim un bon fondal. Aquí podem gaudir d'unes extraordinàries vistes sobre la vall d'Albarca, el massís del Tomir fins al Puig Major. Llàstima que uns núvols baixos comencen a voler fer-nos la punyeta, enterbolint l'extraordinària panoràmica d'aquesta part de la nostra Serra. 

Arribam al coll dels Ases. A la nostra dreta el Caragoler i a l'esquerra, l'imponent massís del puig Roig que avui volem envoltar. Al davant nostre tenim la mar. Fem una reunió del personal, ja que el grup  s'havia xapat en dos. Sempre n'hi ha que caminen un poc més aviat que els altres. Continuam fins arribar a l'abeurador de bestiar que hi ha un poc més envant. Allà decidim fer una aturada per posar miques i descansar un poc. Estam a "s'Abeurada o Cocó de Sa Balma". 

Després d'una estona ben aprofitada, seguim el camí pedregós que va guanyant alçada poc a poc, després d'una bona tirada pel costat nord del puig arribam al conegut pas d'en Segarra.Ens trobam a un mirador natural que guaita damunt la retallada costa. El camí volta cap a l'esquerra per a continuar, ara en sentit sud-oest. Ja veïm el Morro de sa Vaca mig difuminat per  les boires que es despengen dels núvols que es volen instal.lar damunt la serra. Fem una curta aturada per immortalitzar el moment abans de continuar bordejant els penya-cegats que sostenen el gran massís del puig. El camí que cada vegada es més difícil de seguir, ara ja va baixant poc a poc, sempre amb les vistes de l'accidentada costa, per un costat i a la llunyania, la imponent presència del puig Major. Més avinents ens queden el Morro d'en Bordils coronat per la torre de Lluc, i el Morro de sa Vaca. 

El camí s'embruta. Les carritxeres i el pas del temps afavorit per la manca de manteniment d'aquests increïbles i ancestrals  camins de ferradura, vestigis d'una manera de viure d'altre temps no tant llunyà, que poc a poc  van desapareixent. Per això, en qualque moment es fa complicat seguir el tirany bo. No és fàcil i ja he dit perquè. Per moments es necessari anar tira a tira  per no perdre el camí. Arribam a l'altura de la Roca Roja i poc després a una paret de partió on hi ha un portell. Just a dalt,  a la nostra esquerra queda el pas de sa Paret, bon lloc per baixar des de dalt del cim del Puig Roig.   Quan el camí comença a voltar lleugerament a l'esquerra,  ja tenim davant nosaltres la visió  de l'antic Quarter dels Carabiners, restaurat no fa molt, segons tenc entès. 

Una estirada més i aviat baixam cap a les cases del Cosconar. Un poc al sud podem veure el xap que formen els torrents de Lluc i el del Gorg Blau (Sa Fosca) que s'ajunten per formar l'Entreforc i el torrent de Pareis que baixa cap a la mar, enmig dels espectaculars penya-cegats que conformen el canó de roca càrstica que tots coneixem, malgrat el Xorics no l'han fet mai... 

A les cases del Cosconar és on feïm l'aturada per dinar. Dificilment podríem trobar lloc millor. Si la peculiar construcció és molt curiosa,  perquè aprofita una cova natural com a teulada de les cases, el panorama que tenim al davant, senzillament espectacular. Llàstima que no fes un poc més de sol. Actualment aquestes cases  estan molt ben restaurades. Altre temps no hi estaven tant. 

Després de dinar i de fer les fotos de record, ens disposam a fer el camí cap a les cases de Mossa. Ja he dit que la ruta habitual, la que fa tothom, continua per una ampla pista que passa per les cases de Ca'n llobera i Ca'n Pontico, per després creuar el Clot d'Albarca i d'allà, començar la forta i llarga pujada cap a Lluc. Aquesta ruta allarga la volta uns cinc  kilòmetres respecte de la ruta circular que havíem previst,   que era la d'agafar l'antic camí que uneix el Cosconar amb Mossa i passa pels marges de Sa Plana. 

I aquí comença la darrera part de l'aventura. Després de dinar sempre es dur reiniciar la caminada, i més si no saps ben bé si serà bo de fer trobar el bon camí. Ja he comentat que l'altre vegada vam tenir un guia, que a dir veritat,  en  qualque moment va perdre un poc el conill, vull dir el camí. He de dir que malgrat la dificultat del terreny i el mal estat daquest antic camí de ferradura que travessa la finca de Sa Plana cap a Mossa, en molts de trams està totalment amagat o espenyat, amb pins caiguts i carritxeres que tapen el senderó. Malgrat tot, amb l'ajut dels gps, el d'en Gaspar i el meu, que ja quasi a la part final d'aquest trajecte vaig aconseguir que me funcionàs bé, entre tots arribàrem a una espectacular font, situada a la part de dalt del que devia ser un hort, avui abandonat, la qual cosa ens indicà, pel que recordava de l'altra vegada,  que anàvem pel bon camí i que aviat trobaríem la pista que baixava definitivament cap a les cases de Mossa, destí final de la nostra excursió. 

Éren prop de les sis de l'horabaixa quan arribàrem als cotxes. Quasi tres hores des de que havíem partit del Cosconar, ben dinats i després de fer el cafetet que, com cada vegada que ve, ens ofereix na Magdalena de Ca'n Toni de Son Oms.

Un poc més de 16 kilòmetres amb uns 460 metres de desnivells acumul.lats. Una gran excursió que val la pena fer una vegada i una altra, evidentment un poc feixuga, tant que,  fins i tot qualcú (en Nofre?), qualificà de "pinyol vermell". Unes hores abans havia emprat un adjectiu més contundent que ara no record. 

Fins la pròxima.

Per veure ÀLBUM FOTOS