Exc. a sa Coma de Son Torrella.

Una altra vegada amb un poc de retràs me pos a escriure la crònica de la sortida dels Xorics Xalats de dimecres passat. La veritat és que férem una passejada molt agraïda tant per la comoditat que ens ofereix aquesta ruta com  perquè es tracta d'una de les zones més espectaculars per fer senderisme sense grans requeriments ni físics ni tècnics. I d'això es tractava dimecres passat, ja que els pronòstics del temps no eren gaire favorables a proposar itineraris amb certa dificultat o per terrenys esquerps amb roca i fora camí, ja que "a priori" es parlava de qualque possibilitat de plugim i vent de ponent.
Fou així que establírem el punt de trobada a l'aparcament de la font des Noguer  i quan fórem allà  tots reunits, decidírem deixar els cotxes i fer sa coma de Son Torrella. El temps estava bé, encara que els capcuruculls dels cims que ens envoltaven estaven ben tapats per núvols amenaçant.

 

Motxilles a l'esquena començam a caminar els set xorics i xoriques que formàvem el grup d'aquesta setmana. I decidim començar anant per la carretera cap al túnel de Monnàber, per tal de fer l'excursió circular, sense necessitat de moure cotxes. Hem vengut, a part de per gaudir d'un dia de muntanya, per caminar. Fer uns pocs kilòmetres d'asfalt,  pensam millor fer'ls  al començament que al final de la caminada. I així tira a tira agafam carretera i començam a pujar, primer cap al quarter de la base militar baix un tímid sol que feia la ruta més aviat agradable i caldejava un poc l'ambient fresquet. Bones vistes a la nostra esquerra damunt el pla de Cúber que, no per moltes vegades vist, deixa d'oferir-nos un espectacle visual únic. Deixam el quarter al darrera i a partir d'aquí provam d'agafar uns tiranys que van paral.lels a la carretera, evitant la incomoditat i perillositat de la carretera del Puig Major. En un no res som al botador, lloc on realment hauríem d'haver començat la ruta. El superam  i just a l'altre costat aprofitam per beure un poc d'aigua, abans d'enllestir la ruta per dins la coma de Son Torrella.

Aviat  trobam un altre botador a l'esquerra del camí i el passam per dirigir-nos cap a un torrentet que serpenteja baix el coster nord de la Serra de Cúber, carena muntanyosa d'origen juràssic. Fem una aturada per berenar un poc,  i aviat seguim fent ruta. Passam uns quants botadors per superar les reixetes que trobam i que limiten unes tanques, a una de les quals hi ha bous i vaques. Avui  podríem anomenar aquesta excursió com la "dels botadors". Vull aprofitar per comentar que s'agraeix trobar aquesta facilitat per passar d'una tanca a l'altra, ja que l'existència d'aquests botadors fa que no es produeixin desperfectes a les parets o a les reixetes.  

Sortim d'aquesta tanca i ens situam just baix de l'empinat roquissar on comença la pujadeta cap el pas de n'Alou, nom amb el qual el coneixia jo, tot i que en té uns quants més. En el mapa de Passarius figura com a pas de n'Alí, mentre que Jesús Garcia Pastor l'anomena de s'Encletxa o de n'Alí. Aquest pas està a una cota de 926 metres, mentre que nosaltres estam uns 20 metres més abaix. I com que no era el dia de passar-lo, agafam el tirany que hi ha entre la reixeta i el coster i seguim en direcció ponent fins que arribam a l'indret de la boca de la cova de  Son Torrella, que curiosament té una similitut impressionant amb l'organ genital femení. 

La boca de l'entrada domina tota la vall de Son Torrella i està situada a uns 12 metres del punt més baix de la coma. Per arribar-hi s'ha de grimpar uns tres metres per unes roques quasi verticals que ens separen del tirany pel qual hem arribat fins aquí. 

Fotos de rigor, quatre rialles fent referència a la forma de la boca de la cova i abandonam el lloc ignorant la seva importància. Aquests dies passats, mirant blogs de companys d'afició,  he pogut documentar que  es tracta d'un interessant  jaciment arqueològic al qual s'han fet varies excavacions a distintes èpoques del passat segle, a part d'haver-se fet l'aixecament topogràfic. Al llarg de les diferents excavacions s'han trobat objectes, botons d'os, dents d'animals foradades, una dent de tauró, ganivets de sílex, etc.,  i pedres planes amb  dibuixos molt curiosos que recreen escenes de caça i també de sexe entre animals.

S'ha relacionat aquesta cavitat amb el   proper poblat i santuari talaiòtic d'Almallutx.

 

Seguim la ruta, passam per la zona dels Engolidors  i ja no ens aturam altra vegada fins la paret que, cap a la dreta,  arriba just al dit portell de Sa Costa. Aproftam per gaudir les vistes que tenim just el davant. Gran espectacle de bell nou.  A  la nostra dreta el morro de Ses Solanes i a l'esquerra el pas de s'Encletxa, i just darrera el cim de l'Ofre. Al davant,   el barranc de Biniaraix i el saragall des Verger. Al front ens queden els Cornadors que, per moments, apareixen tapats per núvols.

 

La nostra següent aturada està previst fer-la al coll de l'Ofre. Parlam d'anar pel  pas de s'Encletxa, però finalment desistim i pujam per  la serralada de Cúber seguint un antic camí que encara conserva qualque tram de l'antic empedrat, això si,  en mal estat de conservació. Una vegada a dalt aprofitam per pujar a la cota més alta des d'on podem gaudir d'una impactant panoràmica de tota la coma que acabam de travessar. Estam a uns 971 metres. A partir aquí tot ja és baixada. Seguim i ara començam a sentir el vent que bufa de ponent. Segueix fent un dia ben assolellat, no feiem comptes que fos tant bo. 

Arribam al coll de l'Ofre (875 m.), fotos de rigor, com si no en tenguéssim cap de feta a n'aquest gran mirador de la Serra. Parlam de dinar per aquest paratge, però com fa un mica de vent i és fresquet, decidm baixar fins a la caseta de caçadors que hi ha vora el torrentó que creua el camí i allà mateix establim el lloc per fer el dinar del dia. Passen uns quants senderistes, estam damunt el GR221. 

Una vegada dinats ja només ens queda tirar cap a l'ambassament  de Cúber i arribar on tenim els cotxes. A mitjan camí fem una aturadeta a un gorg que, quasi cada vegada que m'hi he aturat, hi ha aigua. Està just a l'indret de la baixada del pas de n'Alou. Està marcat al mapa de l'itinerari que trobareu al Wikiloc. 

En uns quinze minuts més de relaxada caminada arribam a la font des Noguer, on acabam la nostra caminada.

Veure àlbum de fotos

Veure track al Wikiloc