Exc. a Na Penyal i puig de sa Font (serra de Son Servera)

Ahir era dimecres i tocava la sortida amb els Xorics Xalats. Es tracta d'aprofitar el que ens deixen  fer les mesures per la situació pandèmica. Per aquesta setmana decidírem abandonar la Serra de Tramuntana, no sigui que la colapsem. Aprofit per dir que estic "fins allà on volgueu" d'aquest debat, del que crec que no en treurem res de bo, com pens que no aprendrem res de la complicada experiència que ens toca viure des de ja fa més d'un any. I  "lo que te rondaré morena". 

El fet és que, a part de la Serra de Tramuntana, a Mallorca tenim altres indrets muntanyosos i també plans que val la pena conèixer i trescar, encara que no es puguin fer "mils" o escalar parets impossibles. De fet la major part dels integrants del nostre grup ja no estam per enfilar-nos per segons quins llocs. Agraïm poder seguir fent muntanya a la nostra manera. "Segons s'al.lot sa jugueta" me digué un conegut i gran aficionat a la muntanya, no fa molt. 

Es així que ahir partírem cap a Son Servera per tal de fet un tomb per aquesta part de la serra llevantina. En Xisco Sitjar ens tenia preparada una ruta per pujar als dos cims més representatius i coneguts, i la veritat és que passàrem un  molt bon dia. Gran temps metereològic.  La primavera comença a dibuixar uns paratges molt atractius. Sense cap dubte, per jo, comença la millor època de l'any a Mallorca. La natura ja es desperta, els camps comencen a florir, les gatoves, caramuixes o albons (i també porrasses), així com les estepes, mostren el seu millor aspecte, tenyint la muntanya amb els seus colors i aromes, propis de l'estació que just hem encetat. En definitiva un al.licient més per passar unes hores per les nostres muntanyes. 

Quedàrem a l'entrada de Manacor per trobar-nos i, sebent que a un conegut super venen panades i altres  menges atractives i pràctiques per posar dins la motxilla, més d'un aprofità. Des d'allà ens anam direcció Son Carrió on agafam la carretera de sa Torre Nova fins que aviat ens topam amb la Via Verda,  just a un revolt a pocs kilòmetres d'arribar a Son Servera. Hi ha lloc per deixar tres o quatre cotxes, i és d'aquest punt que quasi a les 10 h. començam la caminada per la Via Verda. Després d'uns cinc minuts deixam la via cap a la nostra esquerra i agafam el camí de Na Penyal just a l'indret on hi ha el restaurant i pistes de tennis  de la finca Bella Vista. Una vegada superat l'aparcament del restaurant, la pista volta cap a la dreta i dins aquest revolt a mà esquerra arranca un tirany, ben senyalitzat,  i comença una rosta pujada cap el primer cim de la nostra ruta. El senderó va pujant sense pauses. Al davant i ben amunt tenim la paret  ben característica del penyal, un penya-cegat que al seu peu hi podem trobar un bon aplec de figueres de moro. Just darrera aquestes figueres hi ha una cova a la qual ens dirigim, perquè trobam que potser un bon lloc per berenar un poc gaudint de bones vistes damunt Cala Millor, sa Punta de n'Amer i bona part de  la costa serverina i de Son Carrió.

 

Per arribar a la cova,  si un no ho coneix bé,  s'ha tenir esment per trobar el millor camí o tirany, ja que hi ha diferents vies per arribar-hi. Els tiranys estan bruts de carritxeres i vegetació i quan ja s'arriba a l'alçada de la gran bauma, les figueres de moro  dificulten un poc el caminar, ja que també el redol és prou empinat. Però vaja, nosaltres després de rectificar el camí una vegada,  arribam a trobar el tirany bo ique ens duu a la cova. Ens acomodam,   cadascú on millor pot,  i mirant la magnificia panoràmica aprofitam per reposar forces i beure un poc d'aigua. Quan tothom ja ha acabat, és un bon moment per fer un repàs a la història més recent d'aquest territori. Estam al lloc on es lliurà, l'agost del 1936, potser la darrera batalla que tengué lloc a Mallorca durant la nefasta Guerra Civil. Recordam aquells esdeveniments llegint un passatge d'un estudi realitzat per Gonzalo Berger Mulattieri i el seu equip: "Els combats al voltant de Son Servera". 

Aquí vos  deix un troçet d'aquest treball d'investigació: 

Aquest escenari va implicar la lluita pel control de les cotes altes de Son Corb, Na Penyal, i la resta de turons que envolten el municipi de Son Servera. S’ha de tenir present que la zona de desembarcament de Punta n’Amer i Sa Coma (on es va instal·lar l’estat major de les forces desembarcades) es situava a escassos quilòmetres d’aquesta zona. La particularitat del terreny en aquest sector va fer imprescindible el control de les cotes altes als dos exèrcits en lluita. Aquestes permetien el control de les planes i la profunditat de tir a l’artilleria, foc de metralladora i fuselleria. També garantia bones posicions defensives i d’observació.

Si vos interessa veure l'estudi complet ho trobareu a  aquest enllaç: batalla de mallorca

Sortim de la cova i abans d'abandonar aquest lloc amb aquest emplaçament tant curiós, faig una foto a una de les parets,  sortint  a la dreta,  on "un ase de dues potes", no es pot qualificar d'altra manera, hi ha fet un mural d'aquests que darrerament ens trobam per les nostres muntanyes. No ho puc  entendre de cap manera. 

Agafam cap a la dreta entre les figueres de moro i la pared del penya-cegat. Basta seguir el tirany que va baix-baix la pared,  fins que  trobam el tirany que puja des del camí de Na Penyal, per on havíem començat l'ascens. És així que seguim pujant fins que arribam al cim de Na Penyal (210 m.). Hi ha un  rètol que indica que hem arribat. La veritat és que la vista de 360 graus és magnífica,  val la pena haver fet l'esforç de pujar. 

Fotos de rigor, repàs als cims que veïm a l'horitzó, i aprofitam per parlar de properes sortides. Fotos, un glop d'aigua, fa un bon sol. I començam la baixada en direcció  quasi nord seguint el marcat tirany que ens durà per dins un pinar fins a una pista que agafarem cap a l'esquerra El camí aviat fa un revolt cap a la dreta i en poc temps arribarem al coll de Son Escrivà, també senyalitzar amb un rètol que hi ha mig tirad a un costat del camí al que hem arribat. Fem reunió de personal i començam l'ascensió al segon puig del dia, el puig de Sa Font. Tirany mig desdibuixat però ben fitat. No hi ha pèrdua. Així mateix la pujadeta és curta però empinada. 

En un res i no res som a dalt del puig de Sa Font (268 m.) on aprofitam per descansar una bona estona prenent el sol del mes de març. No tenim pressa per partir, s'està molt bé, el dia és esplèndid. A dalt d'aquest puig hi ha unes antenes i en Xisco ens conta que hi fan parapente. Tornam tenir una molt bona vista damunt la costa serverina i damunt el mateix poble, que tenim als nostres peus. 

Després d'una bona estona ja baixam cap a la Fonteta. La baixada és curta però empinada, tant com ho ha estat la pujada. El tirany arranca ran d'un penyal on hi ha una petita entrada a una cova, es tracta de l'anomenada cova Calenta. No hi entram però a mesura que anam passant per davant  la boca d'entrad,  anam ficant la mà i el braç per comprovar que del fons de la dita cavitat surt aire una mica calent. D'aquí el seu nom. Seguim baixant fins arribar a una pista que ens durà,  si la deixam cap a l'esquerra,  cap al Fonteta, una font que antany abastia el poble d'aigua potable. El recó ple d'alzines és frondós i agradable. La boca de la font està al final d'un passadis d'uns 10 metres  franquejat per parets de pedra en sec molt ben conservades. L'ull de la font està dins una petita mina a la qual es pot entrar per un portalet en forma de triangle. El recó és molt pintoresc, sense dubte una joia del patrimoni cultural que de tant en tant trobam per la muntanya mallorquina. 

En aquest punt val pena contar una anècdota relativa a un fet que va passar durant la batalla que tengué lloc per aquesta contrada durant la guerra del 36. Resulta que un falangista de Llubí, un tal Antoni Perelló,  durant la dura batalla per fer-se amb el control del puig de sa Font, fou ferit i aconseguí amagar-se dins la cova de sa Fonteta on hi trobà mig meló i un troç de pa, i sobretot molta aigua. Ara ja no n'hi ha gens. Hi està amagat, mal ferit durant catorze dies fins que fou trobat i  assistit per dos soldats del seu bandol. 

Nosaltres hi quedam  una estona fins que trobam que ja és hora de dinar, la qual cosa feïm dins el pinar que hi ha baixant de la font, just el costat de l'institut de Son Servera. 

Després de dinar, ja només ens queda continuar cap a on havíem deixat els cotxes. Agafam un caminet que va dins el pinar,  mentre tenim el poble a la nostra esquerra. Aquest camí ens duu fins el camí de Na Penyal. Fa un bon sol. Abans de tancar el cercle de la nostra ruta i quan ja tenim Na Penyal a dalt, a la nostra dreta, passam pel lloc on es van instal.lar dos canyons amb la finalitat de defensar la costa serverina. Ara només queden els dos soports i els tunnels on s'hi guardava la munició. Fem la visita a aquest lloc, un tant abandonat. No molt lluny hi ha les instal.lacions d'un radar que està operatiu damunt un alta torre metàlica i que controla tota la costa que tenim el davant. Abans canyons i ara alta tecnologia. Els temps canvien. 

Arribats de bell nou a la Via Verda, caminam uns centenars de metres en direcció a Son Carrió fins arribar al nostre punt de partida d'avui dematí. 

Són a prop de les quatre, tenim temps de anar a fer un cafetet, abans de que tanquin els bars. 

Fins aquí la crònica de l'excursió de dimecres passat. 

VEURE ÀLBUM DE FOTOS