El blog de Maties Lladó

El dimecres qui ve, dia 2 d'agost, juntament amb alguns amics i amigues que ja m'han acompanyat en altres viatges, començarem una nova aventura viatgera a una terra fins ara desconeguda per jo. Les Illes Feroe, és el nou destí que ens espera en un recorregut per les illes més representatives de les 18 que conformen aquest l'arxipèlag perdut allà dalt, al nord de Escòcia i quasi equidistant de Noruega i d'Islàndia.  I perquè Feroe, que vol dir més o menys "terra d'ovelles"? Dos factors han influït prou. El primer que aquest estiu hi ha un vol setmanal directe entre Mallorca i Vágar, i això ho posa fàcil, que no és sinònim d'econòmicament assequible. El segon factor, la passió que hi ha posat l'amic Joaquín de Boreal Travel, que ja havia d'estar fart de veure'm per Islàndia estiu si, estiu també. El fet és que dimecres en baixar de l'avió en Joaquín ens esperarà a la terminal, o al menys això esper, perquè si no... I començarem la ...

Amb el grup d’amics i amigues (avui només una) que formam els Xorics Xalats hem fet una excursió de les més clàssiques de la nostra Serra mallorquina, sobretot de la contrada d’Esporles: la Fita del Ram (833 msnm.). La majoria dels excursionistes mallorquins la coneixen. Jo no la coneixia, ho he de reconèixer, així com quasi tots els meus companys de caminada d’avui. No és una excursió difícil, això si, és un tant exigent, sobretot tenint en compte les temperatures que ja tenim aquesta setmana. Al menys hem tengut l’ajut o consol de caminar quasi sempre dins un frondós i espectacular alzinar, ple de ranxos. No crec haver-ne vists tants en tant poc redol. Excursió agraïda per la diversitat d’elements que un es troba al llarg d’un itinerari fet per camins i tiranys increïbles que travessen   cap aquí i cap allà el territori esporlí, la qual cosa fa que hagis d’anar amb seny de bèstia vella sempre seguit per tal de no errar el camí, cosa que també ens ha passat. Primer l’actual...

Elfs, trolls i altres “criaturas ocultes”                    Què pensar d’ un país on un 35% de la gent que hi viu   estan convençuts de l’existència d’elfs i altres éssers sobrenaturals?   Idò no fa molt de temps,   l’any 1971,   una empresa pretenia construir una casa a un solar de Kópavogur, on hi havia unes roques de dimensions importants. Quan van voler treura-les començaren els problemes. Les màquines que utilitzaven   s’espenyaven, alguns obrers implicats en l’intent de treure les roques patiren accidents. Res, que ho deixaren anar, no construïren en aquell solar, i fins i tot   avui el carrer fa una curva per tal de no molestar a la tossuda colònia d’ elfs. Idò si, la gent del lloc interpretà com un desig dels “éssers ocults” que ningú destorbas la seva pau. Què vos pensaveu?             A l’estadístic...

Un dels elements que mai falta dins la borsa de viatge és una màquina de fer fotos, i més avui en dia que la  tecnologia ha posat a l'abast de tothom el format digital, afavorint que qualsevol persona s'atreveixi a immortalitzar  qualsevol moment del seu passeig ja sia amb un mòbil o amb la màquina de fer fotos més sofisticada. Abans, ja fa uns quants anys, quan sortíem per conèixer món, la cosa era un poc més complexa. En primer lloc havíem de carregar amb un nú mero de rodets proporcional als dies que durava la nostra eixida i del nostre grau d'afició per aquest art. I també, perquè no reconèixer-ho, segons el nostre pressupost. En el meu cas, aficionat des de molt jovenet a la fotografia i a viatjar,  tenía un altre dilema: triar si paper o diapositiva. En moltes ocasions elegia les dues opcions, la qual cosa suposava carregar amb dues màquines, una 6x6 o de gran format, i una de 36 mm amb la que tirava les diapositives. Ara j...

Estic llegint el llibre “Everest 1996” d’Anatoli Bukreev amb la col.laboració de   Gary Weston De Walt, en el qual aquest gran alpinista dels anys noranta ens dona l’oportunitat de conèixer una versió diferent dels fets que succeïts el 10 de maig de 1996, quan els integrants de dues expedicions comercials  foren actors inesperats  d’un vertader drama,  quan intentaven retornar al camp base IV  després d’haver fet cim a la muntanya més alta del món, l’Everest.  Aquest llibre pretenia  ser una resposta a una campanya mediàtica de descrèdit que Jon Krakauer , periodista i escriptor,  protagonista i testimoni dels fets, va llançar contra Bukreev  en el seu llibre “Into thin air” (conegut aquí com a “Mal de Altura”) i a altres articles que publicà a distints medis. Krakauer criticà obertament l’actuació d’Anatoli durant els moments en que es produí la tragèdia.  El fet és que,  d’una forma o altra, Bukreev va aconseguir salva...

Viatjar és sinònim de nous coneixements, de noves experiències, de tal manera que quan a un lloc que hem visitat i que coneixem es produeix qualque fet important, noticiable, podem presumir de que nosaltres hem estat al lloc on es produeix la notícia. Aquest comentari inicial ve a compte de que aquests darrers dies a diversos mitjans de comunicació s’ha publicat que uns dels molts volcans actius  que hi ha a Islàndia, aquesta illa perduda allà dalt enmig de l’Atlàntic Nord, pot esclatar i això ha provocat que, sobretot a la premsa islandesa, es publiquin un munt de noticies relacionades amb aquesta possibilitat i amb els efectes  negatius que aquest fet podria tenir sobre la naturalesa d’aquella  terra ja prou castigada al llarg dels temps, i que per desgràcia, després de l’anomenada “revolució islandesa” del 2008,  va acabar de posar sobre el mapa d’Europa un altre fet similar, quan esclatà el no tant difícilment “pronunciable” Eyjafjallajökull,  allà per l’ab...

CAPITOL II En obrir les cortines del finestral de la nostra habitació de l’hotel Selfoss vaig comprovar que tendríem un dia soleiat. Un bon dia per a circular pel sud d’Islàndia.  L’aparcament del nostre hotel on havíem deixat el cotxe i els carrers del poble que podíem veure des del finestral   estaven completament nevats. Això si, la part central dels carrers per on hi passaven els pocs cotxes que circulaven, estava ben neta de neu. La que hi havia en molta quantitat estava acaramullada a la vorera dels carrers. Vam baixar a berenar al menjador de l’hotel que es troba a la planta principal, a nivell de carrer. A través dels amples finestrals de la gran sala ens sorprengué una panoràmica impactant. La vista sobre el riu Ölfusá amb el pont que el travessa, per damunt del que passàrem la nit anterior, i tots els voltants  plens de neu d’un blanc brillant que reflectia la llum d'un sol encara molt baix que feia poc havia fet la seva aparició  per damunt l’horitz...