EVEREST, LA PEL.LÍCULA

Estic llegint el llibre “Everest 1996” d’Anatoli Bukreev amb la col.laboració de   Gary Weston De Walt, en el qual aquest gran alpinista dels anys noranta ens dona l’oportunitat de conèixer una versió diferent dels fets que succeïts el 10 de maig de 1996, quan els integrants de dues expedicions comercials  foren actors inesperats  d’un vertader drama,  quan intentaven retornar al camp base IV  després d’haver fet cim a la muntanya més alta del món, l’Everest. 

Aquest llibre pretenia  ser una resposta a una campanya mediàtica de descrèdit que Jon Krakauer , periodista i escriptor,  protagonista i testimoni dels fets, va llançar contra Bukreev  en el seu llibre “Into thin air” (conegut aquí com a “Mal de Altura”) i a altres articles que publicà a distints medis. Krakauer criticà obertament l’actuació d’Anatoli durant els moments en que es produí la tragèdia. 

El fet és que,  d’una forma o altra, Bukreev va aconseguir salvar d’una mort més que probable  a tres dels clients muntanyers. Molts entesos i especialistes en el tema de l'alta muntanya el tenen per un vertader heroi, precisament per la seva actuació.

Coincidint amb la meva lectura, s’ha estrenat la pel.lícula “Everest”. Tan aviat es va estrenar, no vaig poder esperar altre dia per anar-la a veure, ansiós de disfrutar de la versió cinematogràfica d’aquesta aventura que, dissortadament, per molts dels seus protagonistes,  acabà malament. Aquest final tràgic és el que dona dimensió èpica i dramàtica a aquesta història, que Baltasar Kormákur va decidir dur a la pantalla gran, malgrat  les grans dificultats que intuïa tendria per a contar la història del que passà allà dalt el 10 de maig de 1996. 

Com a curiositat, i donada la meva passió per tot el que té relació  amb Islàndia, comentar que  Baltasar Kormákur és un artista, productor i director de cine, nascut a Reykjavik, Islàndia, fa 49 anys. Fill de Baltasar Samper, pintor barceloní, exiliat  franquista, i d’una escultora islandesa,  Lilja Pálmadóttir. Afegir que  Kormákur compta amb una bona llista de pel.lícules dirigides per ell.

Un dels actors que surten a la llista de crèdits també és islandès. Es tracta de  Ingvar Eggert Sigurðsson que fa el paper d’Anatoli Bukréev.

Pel que fa a la pel.lícula, començaré dient que, sobretot per aquells que sou aficionats al món de la muntanya en qualsevol de les seves especialitats i manifestacions,  no la vos heu de perdre baix cap concepte. Així i tot, vos he d’advertir que, segons el meu criteri i el de molta altra gent més entesa que jo, no estam davant cap peliculassa. Ja he insinuat  que no tenc res de crític de cinema, emperò crec que Kormákur no ha acabat de treure-li  tot el suc a la història. Pens que a la pel.lícula li manca un poc d'ànima. No acaba d’explotar les situacions i motivacions personals dels protagonistes, i tampoc queda gens clara la relació entre els distints integrants de les dues expedicions dirigides per Rob Hall (Adventure Consultants)  i Scott Fisher (Mountain Madness), implicades al drama . Tampoc  deixa gens clar el paper de Bukreev, el qual quasi no apareix a la història malgrat en fou un destacat protagonista, tant pel seu paper heroic  com per la polèmica que posteriorment es creà per mor de les crítiques de Krakauer, autor del llibre sobre el qual es basa el guió de la pel.lícula. 

Això si, les imatges que relaten la part èpica dels fets en altura són impressionants, d’un gran realisme. Imagin les dificultats de l’equip de filmació per a accedir a certes cotes i fer la seva feina, sobretot tenint en compte les temperatures i condicions climàtiques. 

Everest es va filmar  en gran part al lloc dels fets, a l’Everest. Altres escenes es filmaren a les Dolomites i altres a dins estudi. Baltasar es va proposar inicialment fer  part de la filmació a Islàndia, emperò allà les muntanyes més altes sovint estan tapades per boires o núvols i això motivà que abandonàs la idea d’utilitzar  aquesta localització. 

En definitiva, estam davant una obra quasi notable, que ha tengut diferents acollides tant per part de la crítica com del públic. Al festival de Venècia, passà sense pena  ni glòria,  segons les cròniques. A altres llocs ha tengut una gran acollida. 

Claus per a tractar de seguir la història:

1. La muntanya convertida en un parc temàtic? Negoci a la  vista! 
2. Gran competència entre les distintes empreses que  venen el producte: "apunta't amb nosaltres i trepijaras el cim a l'Everest". 
3. Massa gent al mateix temps intentant pujar i baixar a la vegada.
4. Què passà amb les botelles de l'oxigen? Per què s'acabaren "abans d'hora"?
5. Els clients d'aquestes empreses estan suficientment preparats per a fer un vuit mil?
6. No dur els clients al cim, pot ser un handicap pels propers projectes?
7. Quin paper juga la muntanya i la naturalesa, enmig de tot aquest cabdal?

Per acabar, recolliré unes quantes crítiques amb les quals sintonitz i que a la vegada resumeixen el meu punt de vista sobre aquesta història:

“Aunque no es un logro puntero,   esta historia épica de Baltasar  Kormákur  es una crònica apropiadamente extenuante, y sorprendentemente poco sentimental, de la tragèdia del Everest  de 1996” (Justin Chang, Variety).

“Espectacular y con buenas interpretaciones, sufre el mismo problema que la situación a la que representa, demasiada gente en la montaña y  demasiadas tramas a seguir, de manera que las conmovedoras historias personales se pierden en la nieve...” (Kim Newman, Empire. Li posa un 3 sobre 5).

“Un thriller real con pocas emociones (...). Al Final de la película, el público puede que se sienta como si hubiera ido y regresado de la cumbre, sin haber disfrutado de las vistas”. (Peter Bradshow, The Guardian).

“Kormákur pasa del primer plano al plano aéreo, del drama íntimo humano  al gran desafío y desastre natural (...). El hombre contra la montaña, Apasionante y abrumador (...) (Irene Crespo, Cinemania. Li posa un 3,5 sobre 5).

Pel.licula recomanable. Val la pena conèixer aquesta història protagonitzada per uns muntanyers que, empesos per motivacions distintes,  tenguéren   la intenció de pujar al lloc més alt de la terra, com tants d’altres. Els d’aquesta història ho aconseguiren tots, emperò cinc  d’ells no tornaren a casa. Anatoli Bukreev, que salvà a tres dels supervivents, morí poc més d’un any després a l’Annapurna.

Perquè hi ha gent que vol pujar a les muntanyes? “Perquè hi són, estan allà”, contestà un dels protagonistes, ara no record qui.