VIATGES I FOTOGRAFIA

Un dels elements que mai falta dins la borsa de viatge és una màquina de fer fotos, i més avui en dia que la  tecnologia ha posat a l'abast de tothom el format digital, afavorint que qualsevol persona s'atreveixi a immortalitzar  qualsevol moment del seu passeig ja sia amb un mòbil o amb la màquina de fer fotos més sofisticada.

Abans, ja fa uns quants anys, quan sortíem per conèixer món, la cosa era un poc més complexa. En primer lloc havíem de carregar amb un número de rodets proporcional als dies que durava la nostra eixida i del nostre grau d'afició per aquest art. I també, perquè no reconèixer-ho, segons el nostre pressupost. En el meu cas, aficionat des de molt jovenet a la fotografia i a viatjar,  tenía un altre dilema: triar si paper o diapositiva. En moltes ocasions elegia les dues opcions, la qual cosa suposava carregar amb dues màquines, una 6x6 o de gran format, i una de 36 mm amb la que tirava les diapositives. Ara ja no ho faig a això d'anar tant carregat!
Tenc qualque amic que encara en fa de diapositives als seus viatges. Diu que és més emocionant això d'haver d'esperar devers un mes, després d'haver tornat del viatge, per a veure el resultat de la seva obra. I a més pensa que avui en dia, amb el sistema digital, no pensam tant la foto, no treballam tant la composició, si no que senzillament disparam varies vegades per tenir distintes versions de la mateixa escena, tanmateix llavors borram les que no ens agraden, seleccionant la millor. Ell pensa que això no té mèrit, que ja no hi ha romanticisme al món de la fotografia digital. Potser tengui un poc de raó, encara que jo crec que la fotografia digital ha posat a l'abast dels fotògrafs aficionats, i també del professionals, unes eines, en molt de casos  sofisticades, però que ens permeten obtenir uns resultats increïbles.

Per altra part, hi ha un caire un tant controvertit, si seguim parlant de les característiques, avantatges i inconvenients d'ambdós sistemes. El tema de com mostram les nostres obres als familiars o amics. Quan positivàvem amb paper, les fotos acabaven dins capses de sabates o similar, mentre que les seleccionades, les que per nosaltres tenien més valor, tenien un destí més honrós, l'àlbum  que després col·locàvem a lloc destacat de qualque prestatgeria.

Actualment, on acaben, les nostres fotos? Les capses de sabates s'han substituït pel disc dur del nostre ordinador. Les hi descarregam amb una determinada organització i allà queden a l'espera que qualcú obri  l'ordinador per pegar-lis una ullada. Els detractors diuen que no hi ha manera de veure les fotos. La veritat és que si això queda així, no deixen de tenir raó. Emperò, el fet és que avui en dia i ha milers d'eines i maneres de fer visibles aquests arxius fotogràfics fins aquí secrets. Només en faré una llista ràpida, no exhaustiva. Facebook, Twitter, Flickr, Picasa, blogs com aquest, Google +, etc. Només necessitam un dispositiu, ordinador, tablet, smart phone, i una connexió a Internet per a visualitzar els àlbums o col·leccions que hem descarregat a qualsevol  d'aquests entorns o webs. Qui no ho té avui en dia?

Jo, com a viatger i fotògraf aficionat, he disparat milers de vegades, tant amb un sistema com amb l'altre. També he tengut un laboratori casolà que me permetia revelar en blanc i negre. Ara tenc el mateix, emperò sense projectors, líquids, cambres obscures, etc. Un bon ordinador i un bon programa em permet organitzar, gestionar i revelar les fotografies que he disparat en RAW. D'aquesta manera, cada vegada que surt de viatge, d'excursió, o simplement a fer fotos pel carrer, que no sé perqué és el que menys faig, en lloc d'anar a la botiga corresponent a entregar el rodet per a revelar, m'en vaig cap a ca meva on tenc el laboratori,  tant per fer  B&W com per fer color, sistema digital per suposat. 

Els que heu tengut l'oportunitat d'entrar al meu blog i els que me coneixeu, sabeu que darrerament he fet diversos viatges a Islàndia, terra que me té segrestat emocionalment i fotogràficament, perquè no dir-ho. Així ha estat que dispòs d'una gran quantitat de fotografies fetes des de 2010, que fou quan vaig anar-hi per primera vegada. No fa gaire vaig fer una sèrie de muntatges audiovisuals seleccionant les millors fotografies, segons el meu criteri, amb la finalitat de mostrar-les a qui pogués interessar, i que al mateix temps me servissin com a eina de promoció en cas d'organitzar de bell nou qualque grup per a viatjar  a Islàndia, com és el cas d'enguany. És una llàstima disposar d'un fons fotogràfic tan gran i no divulgar-ho, no donar-ho a conèixer pensant que, així mateix, les fotos ho mereixen. He fet set presentacions de diapositives, amb fons musical. Les cançons triades són de músics islandesos. Els distints capítols que corresponen a cada presentació o video, contenen fotos de set llocs o redols, per jo, indispensables per a conèixer aquella illa secreta, perduda per allà dalt, quasi àrtica.

De moment n'he pujat dos. Aquí els teniu:

Esper vos agradin. Si és així en pujaré més.