El Bárðarbunga està nerviós!

Viatjar és sinònim de nous coneixements, de noves experiències, de tal manera que quan a un lloc que hem visitat i que coneixem es produeix qualque fet important, noticiable, podem presumir de que nosaltres hem estat al lloc on es produeix la notícia. Aquest comentari inicial ve a compte de que aquests darrers dies a diversos mitjans de comunicació s’ha publicat que uns dels molts volcans actius  que hi ha a Islàndia, aquesta illa perduda allà dalt enmig de l’Atlàntic Nord, pot esclatar i això ha provocat que, sobretot a la premsa islandesa, es publiquin un munt de noticies relacionades amb aquesta possibilitat i amb els efectes  negatius que aquest fet podria tenir sobre la naturalesa d’aquella  terra ja prou castigada al llarg dels temps, i que per desgràcia, després de l’anomenada “revolució islandesa” del 2008,  va acabar de posar sobre el mapa d’Europa un altre fet similar, quan esclatà el no tant difícilment “pronunciable” Eyjafjallajökull,  allà per l’abril de 2010. 

Des de l’any 2010 he fet tres viatges en la modalitat de circuits guiats per Islàndia, acompanyant a quasi 70 mallorquins i mallorquines, que tenguéren l’ oportunitat de trepitjar gran part del territori que es podria veure afectat  davant una hipotètica erupció d’aquest volcà que també té un nom un tant complicat,  emperò que sense cap dubte també es pot pronunciar. Es tracta del Bárðarbunga, topònim que els islandesos escriuen amb un lletra estranya per a nosaltres, mescla gràfica de “d” i “t”, i que després de tanta història, té una pronúncia semblant a la de la nostra “d”, un poc més suau o sonora.

Aquest volcà, com molts segurament ja sabeu, està al nord de la glacera més gran del món, coneguda amb el nom de Vatnajökull. Tots els que m’heu acompanyat a Islàndia, quasi l’hem tocat quan hem visitat i hem navegat per la llacuna Jökulsárlón. Alguns també hem pogut trepitjar aquest glaciar quan hem fet el trekking sobre la llengua Svínafellsjökull. Emperò tots aquests llocs estan al sud d’aquesta imponent glacera que té una extensió de 8.400 kms. quadrats, més de 2 vegades la superfície de l’illa de Mallorca que en té 3.640. El volcà que està nerviós està a la part nord d’aquesta immensa taca blanca que té el mapa de l’illa. Això significa que en cas d’erupció, una de les conseqüències seria que es fondria una ingent massa del gel que tapa aquest volcà, situat a una muntanya de poc més de 2000 metres. La gran riuada que provocaria afectaria al caudal dels rius que aboquen a la vessant nord i que estan més prop del lloc del conflicte. El que més protagonisme assoliria seria el riu Jökulsá á Fjöllum, un riu glaciar, que també hem vist molt de prop i travessat una vegada i una altra (recordau el pont de Grímsstaðir) al llarg dels nostres viatges, i que tots recordareu millor si vos dic que també ens hem trobat amb ell a la cascada Dettifoss. 
                               

                                    

                                         

Segons podem llegir,  avui dia 21 d’agost, a la revista Iceland Review, la possible erupció fondria un gruix de gel de entre 150 a 600 metres, de tal manera que el riu Jökulsá podria augmentar el seu caudal entre 10 i 40 vegades, provocant a tot el territori que travessa,  grans i greus inundacions amb  greus danys a la naturalesa. Després de l'inici de l’erupció l'aigua empraria una hora per arribar a la frontera nord de la glacera.  Arribaria a Herðubreiðarlindir en  quatre hores i mitja, al pont de Grímsstaðir a les set hores i a Ásbyrgi, una de les perles naturals d’Islàndia, en aproximadament nou hores. L'àrea pot ser vista en aquest mapa.

Segons la revista, el riu Jökulsá á Fjöllum no s’ha desbordat durant els  300 darrers anys. Ho va fer qualque vegada creant grans desastres als segles 15, 17 i 18. Moltes de les perles que la naturalesa ens mostra a Islàndia i que hem tengut l’oportunitat de gaudir, com Ásbyrgi, s’han creat per causa de grans devessalls d’aigua. Entre les àrees que es poden veure afectades per l’efecte devastador que podria tenir aquesta gens-desitjada erupció del vell i malanat volcà podem anomenar Herðubreiðarlindir, Hljóðaklettar, Dettifoss i Ásbyrgi. Nosaltres recordam sobretot Dettifoss i Ásbyrgi.                                                                      

                                                                         

Està ben comprovat que,  en tots els sentits,  el món està ben desbaratat! Davant els embats de la naturalesa poques coses podem fer, tan sols intentar esquivar-los. Hi ha altres problemes, molts, massa, arreu del món, i  aquests si que està a les nostres mans fer-hi qualque cosa, malgrat la història ens ensenya que,  des de que el món és món, poc hem fet per a arribar a sol.lucions a confrontacions que encara duren, al contrari. Encara no n'hem après...

Allò que si saben els islandesos  és que al llarg de la seva història les grans batalles que han lliurat no han estat contra humans, sinó contra la naturalesa, una naturalesa inhòspita, cruel, implacable... Només han pogut defensar-se, i quasi sempre han perdut.  En aquests moments, allà dalt, una vegada més, l'alerta s'ha activat davant les mostres d'enuig dels monstres que habiten el centre de la terra, que des de fa uns dies fan tremolar constantment la pell del territori d'Odin... Esperem i desitgem que el déus nòrdics aplaquin aquests mals esperits i que tot acabi en un ensurt, i que tot torni a la normalitat quan abans millor.