PARTIM CAP A ISLÀNDIA (PRIMER DIA DEL VIATGE)

M’agrada viatjar, això no estranya a cap de vosaltres, i també m’agrada escriure. Si no, que faig ara assegut davant l’ordinador escrivint aquest primer capítol de les cròniques del que serà un nou viatge a Islàndia amb vosaltres. O ja és el segon capítol? És igual, ara toca escriure sobre el primer dia de la nostra aventura islandesa. Emperò abans de començar, abans de contar que ja hem arribat a l’aeroport carregats de maletes i motxilles,  voldria fer-vos dos cèntims de les sensacions, les emocions, dels nervis o inquietud que a molts ens envaeix quant s’acosta el dia de la partida de qualsevol viatge. És curiós, malgrat les ganes de partir, de viure una nova experiència viatgera, de conèixer mons nous, companys de viatge nous, el dies abans jo sempre estic com a malfet, inquiet,  definitivament nerviós. I mira que ja n’he fet de viatges, idò sempre  es repeteix aquesta situació. Fins i tot, la nit abans de la partida  me costa agafar el so. Deixaré qualque cosa, qualque document, com sortirà el viatge? No pareix veritat, sembla un mal so com el del protagonista de la pel·lícula “El Dia de la Marmota” protagonitzada per Bill Murray.

I arriba el moment de sortir de casa, carregats. Maletes, borses, motxilles, jaquetes. Aquesta vegada i per causa del nostre especial destí,  cridarà l’atenció la imatge que projecte  la nostra figura amb una  vestimenta típicament estiuenca i,  sobre el braç un element distorsionador: una jaqueta clarament pròpia de l’hivern.

Arribam a l’aeroport, amb taxi o acompanyats per qualque familiar. Fins aquí una pel.lícula  ja vista cent vegades. Uns amb pressa perquè no ens agrada fer tard, encara que anem bé de temps; altres més tranquils: sense nosaltres no partiran! Cercam el nostre mostrador, aquesta vegada volam amb una companyia poc habitual. Hem d’acudir als panells informadors. Aviat identificam el nostre vol amb destí Keflavik,  amb el mostrador assignat. Amb aquestes, qualcú ens saluda. Es tracta de gent “dels nostres” que també acaben d’entrar al “hall“ de l’aeroport. Avantatges d’haver-nos reunit abans amb la gent que hem de viatjar. Ja ens coneixem tots.

Cap els mostradors ens dirigirem i poc a poc anirem trobant-nos amb la resta dels nostres companys de viatge. Uns potser ja han facturat, i altres encara no han arribat. Anam fent les gestions de costum, passam els controls habituals de seguretat i, aquí és quan, al menys jo,  faig un alè.

Com que anam bé de temps, potser el moment de fer un cafè o menjar qualque cosa, perquè no sabem si ens donaran qualque cosa dins l’avió, i no és qüestió de perdre menjades. Les emocions i alegries millor amb la panxa plena. I és que ens espera un vol així mateix llarg  directe a Reykjavik, millor dit, a Keflavik que és el nom del poble (pel seu tamany no crec que arribi a ciutat) on està l’aeroport on hem de volar, i que és l’aeroport internacional de Reykjavik, que altre temps no molt llunyà, va ser aeroport militar i base nord-americana des de la Segona Guerra Mundial.

No sé perquè, aquests vols que són tant llargs sempre me passen més aviat d’allò que feia comptes. A vegades he trobat llarg un vol a Madrid, que és més o manco d’una hora, que un d’aquests. Supòs què és perquè mentalment t’ho agafes d’una altra manera. Haurem preparat música per escoltar durant la travessia, un bon llibre que ens hauran recomanat, potser relacionat amb Islàndia, una guia, per exemple, o la darrera novel.la del nostre escriptor preferit o,  senzillament, si un va un poc son enrere, una becadeta pot ajudar a fer passar el temps més aviat.

Res, que amb un no res (com solem dir) escoltarem allò de posar-nos els cinturons de seguretat perquè estam a punt d’aterrar a Islàndia. A n’aquest moment a jo se m’eixampla el cor per una mena d’alegria i  d’emoció difícil  d’explicar. I no serà  per la bellesa de l’entorn de l’aeroport. Ara record una anècdota contada no record per qui, que una de les vegades  que qualcú volà a Islàndia, al seu costat tenia una senyora nord-americana  que anava cap els EUA, feia escala a Islàndia. Estava quieta mirant el panorama per la finestra, quan exclamà: “com pot ser que aquí hi visqui gent”.

L’aeroport està situat a uns 50 kms. de Reykjavik i a 3,1 kms a l'oest del poble/port de  Keflavík, envoltat molt a prop d’un immens i desolat camp de lava que pràcticament arriba fins a la costa on les ones del mar del Nord poden arribar a banyar les formes capritxoses de les roques negres que es formaren quan qualque erupció volcànica va empènyer fora de les entranyes de la terra milers de tones de magma, que quedaren escampades per tota la contrada. Aquest panorama aviat ens serà habitual. En travessarem uns quants de camps de lava al llarg del nostre viatge, i si aquesta primera visió, a la senyora nord americana, li causa mala impressió, el mateix ens  pot passar a nosaltres. Natura morta, que tan sols sembla voler reviscolar quan les roques en forma de cagaferro procedents de les erupcions més antigues apareixen cobertes d’una capa de  “verdet” o “pel de roca” (com diem els porrerencs) o molsa. Pel vostre coneixement vos diré que està prohibit trepitjar-la. Quan duguem uns quants dies per Islàndia entendreu el perquè.

No vos desanimeu, el panorama poc a poc millorarà, i no perquè comencem a veure arbres i vegetació abundant o grans boscos. Aquest serà una característica del paisatge islandès que també vos cridarà l’atenció. No se’n veuen gaire d’arbres.   

Seguint amb la nostra crònica, ja haurem sortit de l’avió i haurem estirat, a la fi,  les cames durant la nostra primera caminada pels passadissos de l’atractiu i modern aeroport,  cap a recollir les nostres maletes.  Aprofit per a dir, que aquest aeroport no fa molt va ser anomenat el millor d’Europa.

Caminant per un ample passadís seguint els  indicadors que ens mostren el camí per anar a recollir les malletes, ens toparem amb un rètol  que ens diu: "Exit to Iceland". I aixó mateix farem. Baixarem unes escales i aviat ens trobarem amb la sala de les maletes. Mentre esperam al costat de la cinta, observarem que hi ha unes màquines per a canviar euros per corones islandeses, i també un supermercat. Molts vos sentireu temptats de tocar corones. Cap inconvenient. Això si, teniu en compte que el primer dia just sortits de l’hotel ens podrem aturar a qualque banc per a fer canvi, els qui vulguin, tot i que no fa falta.

Ja tenim les maletes i començam a sortir cap  a la zona d’arribada, gent esperant els viatgers recent arribats a Islàndia. Entre ells apareixerà el nostre guia o el xofer d'una furgo-taxi, que serà qui ens acompanyarà en la que serà la nostra primera excursió per l’illa d’Islàndia, excursió fins a l'hotel que ens ha tocat aquests vegada. La durada serà de poc més de mitja hora, temps necessari per a travessar l’enorme camp de lava que tendrem a la nostra dreta. A l’esquerra la mar. 

Reykjavik, o “Badia del fum» en islandès, és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món. Situada al sud-oest de l'illa, a la badia de Faxaflói, té una població de 135.688 habitants (2022), que pugen a 230.000 si tenim en compte el municipi, el qual també inclou les localitats  de Kópavogur, Hafnarfjördur, Gardabaer, Mosfellsbaer, Seltjarnarnes i Kjóssarhreppur.

Atès que la seva latitud és 64° 08′ N, a prop del Cercle Polar Àrtic (66° 33′ N), la ciutat rep només quatre hores de llum solar al dia durant l'hivern, i durant l'estiu la major part de la nit està il·luminada com el dia. És una de les ciutats més netes, verdes i segures del món.

El primer assentament noruec al lloc de l'actual ciutat data del 870, però no va passar de ser un lloc rural fins al 1752, que es considera l'any de fundació de la ciutat.

No ens adonarem i aviat arribarem a la capital, lloc on dormirem avui vespre. El nostre xofer ja ens haurà contat coses de la nostra nova terra d’acollida durant els propers set dies. Unes coses pràctiques i curioses, i altres informacions culturals i interessants sobre aquest país.  No sé per on entrarem ja que dependrà del lloc on estarà  situat el nostre hotel, que segons el nostre programa serà el Reykjavik Lights.

Després de prendre possessió de les nostres habitacions i deixar les maletes, sols ens mancarà temps per anar a descansar per estar frescs com una cama roja ben prest pel dematí  De la capital d’Islàndia no en podria parlar molt, si m’hagués de basar en la meva experiència del meu primer any, el 2010. El fet és que el temps que hi vaig passar va ser més aviat poc. “...Més que suficient”,  segons els organitzadors del programa que vaig comprar aquell any. Record que qualcú em digué: “tampoc hi ha tant a veure”. Jo això no m’ho vaig creure, perquè sempre he pensat que per tot hi ha coses per veure i llocs per a visitar. Una altra cosa és tenir el temps suficient per a fer-ho, i també segons les inquietuds personals. 

Per això,  veure i visitar les coses més importants o imprescindibles no és molt mal de fer,  si cadascú s’ho prepara un poc. Així i tot, nosaltres tampoc tendrem molt de temps per a trepitjar aquesta ciutat. Tan sols ho podrem fer l'horabaixa nit del dia que acabam el circuit i el matí de l'endemà. Per tant,  aquí és on han de començar a funcionar les nostres guies i les informacions que haurem pogut arreplegar per aquí i per allà, o també, utilitzar la informació que jo mateix amb molt de gust vos  inclouré a un proper escrit dedicat únicament a la capital nórdica a on haurem arribat.

Vos convid a descobrir Reykjavík, i per això esper disposar d'unes quantes hores per poder acompanyar a qui hi estigui interessat,  a fer una visita panoràmica per a mostrar-vos el més interessant de la ciutat. Activitat fora de programa. 

Benvenguts i benvengudes a Islàndia. El viatge ja ha començat.