El blog de Maties Lladó

Els Puntals és el cim més meridional de la finca pública de Planícia i el segon més alt del terme municipal de Banyalbufar (893 m.) des d'on es pot gaudir d'una de les panoràmiques més espectaculars del sud-oest de la serra de Tramuntana. Està situat entre el puig del Galatzó i la Mola de Planícia. Com a Puntals de Planícia es coneix la part d’aquesta serra que està dins la finca del mateix nom, i que correspon a la part situada al sud. El cim d’aquests puntals té una alçada de 893 metres. A l’extrem nord d’aquesta serra, ja fora de la finca de Planícia, hi trobam els Puntals de  Son Balaguer que,  a la part més alta d’aquesta mola, té uns 839 metres. També,  i com sol ser habitual, prenen el nom de la finca a la qual pertanyen.  Amb els Xorics Xalats mai havíem fet els Puntals, i ja tocava. Si que els havíem envoltat. Al llarg del nostre treginar com a grup excursionista, hem fet diverses caminades per dins la finca pública de Planícia, camí des Correu, Mola de Plan...

Aquest és el títol d’una novel.la escrita per Jordi Pujolà, un escriptor espanyol, actualment establert a Islàndia, viu a Reykjavik. Fins aquí, no afegesc res que no sàpiguen totes aquelles persones, amics i amigues,  que  llegiren l’escrit que vaig penjar al meu blog,  ara fa poc més d’una setmana.  Aquell escrit volia ser una mena de crònica “avant match” del dit acte, talment com si ens trobéssim en les vespres d'un partit de futbol important. La idea era crear l’ambient propici per a fer ganes d’acostar-se a la llibreria Agapea de Palma i conèixer a l’autor i la seva obra, a més de parlar un poc més d’Islàndia. Es fàcil d’endevinar que si jo presentava l’acte, si l’autor viu i escriu a Reykjavik i a la presentació també hi assistia el Cònsol Honorari d’Islàndia a Balears, el Sr. Xim Gual de Torrella, el lloc i l’ocasió convidaven a dedicar part del temps a parlar de l’illa nòrdica, quasi àrtica. Quasi una setmana després de celebrat aquest esdeveniment, estic a p...

És curiós, però una de les preguntes que habitualment fan als nostres guies els meus companys de viatge, quan acompany grups de mallorquins per terres islandeses, si no n’he perdut el compte unes deu, ha   estat: “quins animals hi ha a Islàndia, a part de les ovelles?”. La resposta, com no pot ser d’altra forma, sempre conté una relació d’animals de pèl i   de ploma, entre els quals no falten mai la guineu àrtica, els frarets i a vegades el xatrac (“charràn”) àrtic. Entre els peixos solen anomenar sempre el bacallà i el salmó. Però tigres, mai ningú ha demanat si n’hi ha o no. Potser perquè sia una obvietat que no hi ha tigres a Islàndia. Demanareu per què una introducció sobre aquesta qüestió. Tot ve al cas que,  fa una mesada, un amic, escriptor espanyol que viu a Islàndia, publicà una novel.la amb el curiós títol de “No hay Tigres en Islandia”.  Sens dubte, me cridà molt l’atenció, perquè convindreu amb jo que l’afirmació és contundent. El que ja no vaig ser capaç...