I Simposi Balear d'Excursionisme i Senderisme: ressenya i conclusions
El passat dissabte dia 18 d'octubre vaig tenir l'oportunitat d'assistir al "I Simposi Balear d'Excursionisme i Senderisme", que organitzà la Federació Balear de Muntanya i Escalada i el Colonya Palma Muntanya Film Fest, amb la col.laboració d'altres entitats i organismes, i que va tenir lloc al Refugi des Galatzó, lloc molt adequat per dur a terme aquesta mena de trobades, tant per la sala on es va fer com per l'entorn meravellós de la finca des Galatzó, les cases de la qual, actualment, estan afectades per una important reforma.
Dia esplèndid. Matí fresquet baix d'un cel blau amb núvols d'aquests que semblen posats per convidar a retratar un entorn, que sense cap dubte, constituí un marc propici per gaudir de les diferents conferències que al llarg del matí es van anar fent, amb una única interrupció per fer un tast de productes de la Serra de Tramuntana, aigua inclosa.
Recordar que els objectius de la dita trobada, segons l'organització eren:
Fer una reflexió col·lectiva sobre la trajectòria i futur de l’excursionisme i senderisme a les Illes Balears.
- Reunir clubs, guies, institucions i federats per analitzar la situació actual i els reptes de futur.
- Impulsar conservació des del màxim respecte dels camins i accessibilitat. I convidar els usuaris a fer-ne un ús responsable.
- Generar un document de conclusions útil per a la planificació del període 2026–2030.
D'aquesta manera, una vegada acreditats els assistents, va arribar el moment de fer la presentació de la jornada. La va fer el president de la Federació, en Xisco Fanals, que ràpidament donà pas a la primera conferència que va córrer a càrrec de Miquel Rayó, conegut historiador i escriptor de muntanya. “D’on venim: història cultural de l’excursionisme balear”, va ser el títol de la seva dissertació, per cert magnífica i molt entretenguda, tant que resultà curta. De fet, el recorregut de la xerrada no va passar dels anys setanta. Una llàstima no haver tengut més temps.
Després del tast d'excel.lents productes de la serra, de la cooperativa de Sóller i productors de Pollença, olives, oli, formatge, confitura d'oliva i taronja, "tapenade" d'olives verdes i negres, va continuar una matinal on diferents ponents ens posaren al dia dels diversos temes prevists al programa:
- “Camins GR, refugis i reptes de gestió pública”. Gestió Ruta de pedra en sec Consell de Mallorca. El ponent fou en Pep Toni Aguiló, director de Medi Ambient del Consell de Mallorca.
- “Camins GR i reptes de gestió pública”. Gestió Camí de Cavalls Consell de Menorca.
- “Experiència inclusió social a través del senderisme”.
Sa Travessa social solidari, un model inclusiu.
Participaren en aquesta presentació de l'experiència:
- Representant de club organitzador
- Representant Fundació La Caixa
- Directora Transpirenaica social solidari
- “Excursionisme sostenible i compromès amb el territori”. El conferenciant ens parlà entre altres coses de l'experiència que van dur a terme a Pollença, quan van recuperar el "Camí Llarg de Lassarell", ruta que pensam fer abans d'acabar l'any amb el Grup Excursionista Xorics Xalats.
Havia arribat l'hora de dinar, cosa que férem al menjador del refugi. Arròs brut i llom al forn amb patates fregides, fruita i cafè. Vi i aigua. Bona a oportunitat per seguir compartint opinions sobre els temes tractats i altres inquietuds que tenim els aficionats a aquest món de la muntanya que tant ens enriqueix i entretén.
Eren les quatre de l'horabaixa quan el Dr. Javier Perelló ens va fer una molt interessant conferència que tractà sobre "Seguretat, primers auxilis i salut”. La veritat és que fou tanta la informació que ens donà el metge, traumatòleg i cirurgià ortopèdic, expert en medicina de muntanya, que per poder-la assimilar no em quedà més remei que fer fotos de totes les diapositives que projectà, informació molt necessària i que hauria de conèixer tota la gent que fa activitats per la muntanya.
La jornada fou llarga, des de les vuit i mitja del matí estàvem en marxa, però s'em va fer més aviat curta. Llàstima no haver pogut compartir l'experiència amb més gent, que sense dubte va perdre l'oportunitat de poder debatre sobre una problemàtica que ens afecta a totes les persones que ens agrada sortir periòdicament a gaudir del que ens ofereix la muntanya mallorquina: naturalesa, cultura, patrimoni i salut tant física com anímica, per no dir espiritual.
Finalitzada la tanda de conferències programades, de les quals he de reconèixer que vaig passar molt de gust, va començar l'esperada taula rodona :
“Cap a on anam? Una mirada plural sobre el futur del senderisme”
a la que estava previst havien de participar:
Ajuntament Escorca
Medi ambient
Direcció insular medi ambient CM
Consorci Serra de Tramuntana
Camí de Cavalls Consell de Menorca
President de la FBME
Expert en medicina de Muntanya
Representant de clubs
Representat Nordic Walking Palma
Geògraf
Turisme Agrupació Hotelera de Sóller
Tramuntana XXI
Martin’s Walks guia de muntanya i Ecoturisme
Botiguer de muntanya
Moderador: Joan Carles Palos – Periodista i Guia
Començaré per dir que una taula rodona amb catorze participants resultà complicada de moderar, tot i que en Joan Carles s'en va desfer. Baix el meu punt de vista, aquest format dibuixava el mapa de la problemàtica i diferents interessos que conviuen sobretot a la Serra de Tramuntana, però també a altres contrades de Mallorca i Menorca, que eren les dues illes representades. Fer notar una absència important i sobretot, significativa, la de representants del Govern Balear, que són els que tenen la tasca de legislar, i per fer-ho és imprescindible conèixer de primera mà quina és la problemàtica i la inquietuds que tenen tots els actors implicats en la temàtica tractada en aquest primer simposi Balear. Primer símptoma del poc interès que molts polítics, de qualsevol color, tenen per la gent que practica el senderisme/excursionisme i tot allò que implica. S'obliden que la nostra pista o camp on practicam aquesta activitat lúdica és el territori que ells governen. No entenc aquesta important absència o manca d'interès. potser pensen que són els Consells Insular i els Ajuntaments els que han de torear aquest bou?
No resumiré les intervencions dels participants a la taula, seria tediós i sobretot em deixaria moltes coses dins el tinter o millor dit, aferrades pel teclat del meu ordinador. Si que intentaré fer un resum del que vaig treure en net de tot el que es va debatre.
I començaré per dir que intentar esbrinar "on som i quin és el futur del senderisme a les illes", sobretot a Mallorca que és el que conec, no és fàcil. Hi ha molts interessos a complaure, la qual cosa no és nova. Es tracta de cercar punts de convergència entre els interessos i circumstàncies dels actors que intervenen a l'equació:
- Territori:
- Propietaris: pagesos i senyors
- Senderistes: locals i turistes
- Hotelers
- Clubs d'activitats de muntanya
- Grups excursionistes
- Federació Balear de Muntanya i Escalada
- Empreses d'activitats de Muntanya
- Ajuntaments
- Consells
- Del total de la superfície protegida de la Serra de Tramuntana, quasi el 95 % és propietat privada i la resta pertany a finques públiques de gestió estatal, autonòmica, insular o municipal. A partir d'aquí tots sabem que quan fem una sortida per la Serra, també ho podem aplicar a altres entorns de l'illa, trescam per dins propietats que no són públiques.
- Així i tot, hem de tenir en compte que cada vegada que sortim, anam per camins públics o camins privats pels quals les propietats deixen passar. Una altra cosa és quan, ja sia per propietaris locals o estrangers, ens trobam amb molts camins públics que, quan tanquen les finques també tanquen els camins. Aquest tema es va tocar durant les conferències, i poc a la taula rodona. La clau està en la catalogació dels camins públics. Es calcula que a Mallorca existeixen més de 2.800 camins públics que suposen més de 3.600 quilòmetres. De moment, només el 15% d’aquests camins no s’han pogut documentar. Un pic que el Consell trasllada la seva proposta als consistoris, s’ha d’aprovar en el ple per tenir força jurídica. Un dels objectius d’aquesta catalogació és evitar futurs conflictes pel dret de pas que ja s’han viscut a determinats camins els darrers anys. El tema és que quan s'ha d'anar a la barra, el procés es llarg.
- A l'hora d'enfrontar aquests conflictes entre propietaris i administració, m'agradaren les sol.lucions que han adoptat a Menorca per gestionar aquests casos. Dues opcions: a) Expropiació de servitud de pas, o b) acords de col.laboració. Perquè no s'intenta aquí, a Mallorca? Potser no hi ha massa interès per part de l'administració que, a més diuen que no tenen recursos suficients per gestionar temes com aquest, i qualcun altre.
- El representant de Tramuntana XXI, associació sense ànim de lucre dedicada a treballar per la triple sostenibilitat de la Serra de Tramuntana: mediambiental, econòmica i social. Fundada en 2017, aquesta organització ha aconseguit juntar esforços d'un grup divers d'agricultors, acadèmics, tècnics ambientals, economistes, ecologistes i molts més, tots compromesos amb la preservació d'aquest entorn únic, mostrà ànim dialogant oferint-se per arribar a acords amb els actors implicats, reclamant, això si, i puc estar d'acord amb ell, que tot utilitari de la Serra de Tramuntana de qualque manera, ha de compensar l'impacte mediambiental negatiu que ocasiona sobre l'entorn que trepitja. Es refereix a la "petjada medioambiental o ecològica".
- Quin és el significat d'aquest concepte: La petjada ambiental aplicada al senderisme és el conjunt d’impactes que aquesta activitat té sobre el medi natural, social i econòmic. En altres paraules, és la quantitat d’alteracions o danys que el senderisme pot provocar en l’entorn —tant de manera directa com indirecta— com a conseqüència de la presència i les accions de les persones que hi participen.
En concret, pot incloure:
Impactes sobre el sòl i la vegetació: Erosió dels camins i compactació del terreny. Trepitjades que malmeten la flora o dificulten la regeneració natural. Aparició de nous senders no autoritzats.
Impactes sobre la fauna:
Alteració dels hàbits d’espècies salvatges per la presència humana o el soroll.
Abandonament d’espais de nidificació o alimentació.
Contaminació i residus:
Deixalles (orgàniques, plàstics, burilles...).
Contaminació de l’aigua o del sòl.
Emissions de CO₂ associades al desplaçament fins al punt d’inici del sender (cotxe, avió, etc.)
Impactes paisatgístics i culturals:
Degradació de l’entorn visual (graffiti, senyalitzacions excessives...).Nul respecte cap a elements patrimonials o culturals del territori.Objectiu de mesurar la petjada ambiental:
Avaluar la sostenibilitat de les activitats senderistes.
Fomentar bones pràctiques (caminar pels senders marcats, portar-se les deixalles, reduir l’ús de vehicles, etc.).Planificar i gestionar millor els espais naturals per evitar la seva degradació.En resum: La petjada ambiental del senderisme és la mesura del seu impacte ecològic, social i econòmic sobre el medi, i serveix per promoure una pràctica més responsable i sostenible d’aquesta activitat.
- Algunes veus consideren que certes activitats que darrerament són habituals a la muntanya com curses, si que aporten beneficis que es poden dedicar a compensar l'efecte negatiu de l'impacte ecològic que provoquen. Potser que les empreses que organitzen les activitats, com la mateixa Federació de Muntanya, destinin part dels imports recaptats per les inscripcions dels participants a aquest fi. El mateix es pot dir de les curses ciclistes que utilitzen les carreteres de la Serra.
- I aquí em ve al cap el tema de les fitxes federatives, és a dir, la conveniència de que tot usuari de les muntanyes mallorquines, hauria de tenir fitxa federativa, la qual cosa significaria un plus que incrementaria la recaptació que es podria destinar a manteniments de senders o camins i dels elements que els complementen, neteja i condicionament, etc., és a dir, millores necessàries, ja que segons els representants del Consell de Mallorca, no hi ha recursos suficients per aquestes tasques.
- Actualment, pareix que la Federació Balear maneja unes 5600 fitxes federatives. La majoria són dels muntanyencs que participen a les diferents proves que es duien a terme per les nostres muntanyes. Sembla que hi ha una certa "obligació" d'estar federat, ja que, moltes vegades, sol ser un requisit per poder participar a les proves o tenir prioritat per inscriure's. A part del fet d'estar cobert per una assegurança. Certs clubs de senderistes també exigeixen estar federats per apuntar-se a certes excursions o activitats. Però llavors, hi ha una gran part de grups d'excursionistes, com el nostre, els Xorics, o el mateix GE Porrerenc, que no exigeixen aquest requisit. No tenen l'estructura d'un club, sino que són grups que agrupen un número determinat de persones que es junten per practicar senderisme, tenen una certa programació d'excursions i compten amb un o varios guies que són els responsables de gestionar les sortides periòdiques. Podríem afegir que el "perfil" d'aquest tipus de senderista és clarament el d'una persona mallorquina que, en molts casos, fa molts anys que practica l'excursionisme i que, sense cap dubte, està absolutament capacitat per fer-ho. Aquest excursionista pensa que no hi guanya res, ni benefici, ni avantatge, per federar-se. Tota la vida ha trescat per la muntanya mallorquina sense cap o amb molt poques restriccions pel que fa a triar les rutes. Si té un accident, que per cert, aquesta mena de persones en tenen pocs, estadísticament parlant, està cobert per la Seguretat Social... Perquè hauria de federar-se? La veritat és que podria ser una manera altruista d'ajudar o aportar una petita quota personal per compensar la petjada medioambiental de la qual tant en parlen certs representats d'associacions que defensen la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de la Serra de Tramuntana.
- Al llarg de les diferents conferències ens van mostrar algunes estadístiques del número de persones que transiten per la Serra. Hi ha una sèrie de censors o "compte persones" instal.lats a diferents punts de la Serra. En base a aquest recompte, es treuen conclusions que, en qualsevol cas, pens que no aporten la informació que seria necessària per emetre certs judicis de valor. Quin són els dies de la setmana de més afluència de gent al punts controlats? Quin és el perfil del senderista o excursionista controlat? En conseqüència, com es pot avaluar quin tipus de perfil de gent és el que pot impactar més?
- Es necessari fer un estudi en profunditat que permeti oferir, tant a l'administració com a la federació, un cens real del perfil de cada un dels excursionistes per poder evaluar i arribar a conclusions relatives a la composició i dimensió real d'aquest grup humà que forma la gent que practica senderisme a Balears. No pot ser que es segueixi mesclant al senderista que pertany a un dels grups que durant la setmana, sobretot en dies feiners, surt amb una actitud ètica, educat i coneixedor de com s'ha de comportar a la muntanya, amb el grup de gent turista o local, que no té aquesta formació i que va a la muntanya amb actituds no adequades, que deixen brutor, pintades, tanques obertes, etc., comportaments que, que amb raó, sovint serveix als propietaris de finques privades afectades com excusa per tancar camins i no deixar passar. Això altre temps no passava!
- Sense dubte, per fer aquest cens s'haurà de comptar amb la col.laboració tant dels clubs com dels grups excursionistes no censats que hi ha a Mallorca, als quals s'hauria de fer una cridada, potser de cara al segon simposi. .
Maties Lladó Cerdà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada