TERCER I QUART DIES DE VIATGE: CONÈIXER EL NORD D'ISLÀNDIA.

En els dos darrers viatges que he fet a Islàndia, després de la ditxosa pandèmia,  he  fet la volta completa a l’illa. Fer el circuit en sis dies ens ofereix sense cap dubte una visió molt ampla d’aquest país, de la seva naturalesa tant diversa i espectacular, tot i que, una vegada haver retornat a Reykjavik on hem començat el nostre circuit,  potser tenguem la impressió de que ens hem deixat coses per veure. I efectivament, així haurà estat. Ara bé, el més important, haurà passat per davant els nostres ulls i haurem trepitjat els racons indispensables. Aprofit per dir que no crec equivocar-me si pens  que molts de vosaltres, amics i amigues, en acabar aquest viatge,  tendreu ganes de tornar qualque altra vegada a Islàndia. Ja en parlarem!

Comença el segon dia del circuit, i com cada dia dematí, prestet, hem quedat citats al menjador de l’hotel, granja o “guesthouse” on hem passat la nit, per berenar. Vos aconsell que aprofiteu bé el moment, tot i que per la meva experiència, a l'hora d'asseure'ns a la taula tots i totes tenim les nostres costums i gusts, i qualque mania. Quasi sempre el berenar matiner és un bufet, on hi trobam productes i begudes semblants als que poguem trobar a molts hotels. Veureu que hi ha alguns productes que no reconeixereu. Normalment solen retolar cada un dels productes propis del lloc  indicant de què es tracta, sobretot els més singulars. També trobareu algun tipus de pa que vos cridarà l’atenció. I el gran “problema” que tenim els mediterranis: l’oli. “Maties, hi ha oli? On està?” Quasi sempre n’hi ha. Si no el veiem, es demana i sortirem de dubtes. Alerta a confondre-ho amb l’oli de bacallà, que quasi sempre n'hi sol haver. 

Però vaja,  si aconsellable  és berenar bé, cadascú a la seva manera, la cosa més important començarà una vegada carregades les maletes i tothom dins la furgoneta a punt de partir. El guia ens mostrarà damunt un mapa la ruta que ens toca fer al llarg d’aquest, el segon dia del nostre circuit. Una ruta així mateix d’uns 390 kilòmetres.

L'hotel Bifröst on hem passat la nit, està situat a una ubicació pintoresca, al cor de Borgarfjórdur. Si sou aficionats a la història o amants de la bellesa de la natura, aquest lloc té coses que oferir. Zona plena de bellesa i d'història. Es coneguda per ser l'escenari d'una de les sagues islandeses  més famoses, la saga d'Egils. 

En un altre capítol vos parlaré de les sagues islandeses.  

Feta aquesta  nota referent a la situació geogràfica i a la història d’aquest lloc on hem pernoctat,  vos parlaré de les visites que farem avui, un dia molt especial. Bé, per jo ho són tots, i ja veureu perquè. Ja estam en marxa. La nostra ruta ens ha de dur cap el nord d’Islàndia per on ens mourem els pròxims dies. Com diu el nostre programa avui contemplarem els fiords de la costa situada més al nord, fregant el cercle Polar Àrtic. Però abans d’entrar a la ruta  darrerament  coneguda com a “Artic Coast Way” (ruta de la Costa Àrtica) farem una primera aturada, la primera trobada amb el vulcanisme. No haurem tengut gaire temps per acomodar-nos quan ens aturarem a un ample aparcament just als peus d’una muntanyola en forma de piràmide, i pràcticament al costat del poble on hem dormit. Es tracta del cràter volcànic Grábrók que té uns 170 m d'altitud que s'eleva en el nord-est de Hreðavatn a la regió de Vesturland. Grábrók és el major de tres cràters localitzats en un petit canó volcànic. D'aquests cràters Stóru-Grábrók (Gran Grábrók), Grábrókarfelli (Brókarjökull Rojo) i Litlu-Grábrók (Petit Grábrók) va emergir lava fa aproximadament 3400 anys, que avui està repartida en una superfície d'uns set kilòmetres quadrats.

Agafarem, màquines de fer fotos, pals els que en duguin  i en necessitin, segons el temps qualque jaqueta o tallavents,   i tira a tira començarem la pujada per una escala de fusta molt còmode habilitada per arribar al cim i des d’allà podrem contemplar una panoràmica espectacular. 

Una vegada tothom torni a la furgo a l’hora acordada, continuarem el nostre camí per la carretera N-1, que com tots ja sabeu és la carretera que dona la volta completa a l’illa i que per tant, nosaltres emprarem amb molta freqüència al llarg del circuit. Ara ens tocarà fer una bona tirada fins arribar a un poble que es diu Varmahlid, que està a uns 190 kilòmetres des del cràter que haurem pujat. Aquí potser sigui un bon lloc per pegar un rovec. Observareu que els pobles a Islàndia són molt petits. Nosaltres ens haurem aturat a un benzinera. Les benzineres i les piscines es pot dir que són els llocs de reunió per excel.lència dels islandesos. A la benzinera hi trobarem bar, restaurant, supermercat, banys. Sempre hi ha gent, turistes i locals. A les piscines és on es sol juntar la gent quan surten de la feina, com es diu avui, per fer la xerradeta i relaxar-se després de les tasques del dia. 

En tornar partir, ho farem deixant la carretera N-1, que abandonarem per l’esquerra i ara si, ja envestirem cap els fiords del nord.

Arribat a aquest punt del meu relat de com seran el segon i tercer dia del nostre circuit, dos dies que trescarem intensament pels llocs més espectaculars i engrescadors del nord d’Islàndia, vos he de remetre a dos documents. Vol dir que m’aturaré d’escriure i vos convidaré a fer un exercici, absolutament voluntari, de lectura d’un article de “El Viajero”, revista de viatges d’El País, que supòs coneixeu. Es tracta d’un article que no podria ser més oportú en aquest moment. M’ho va passar el meu amic Jaume Riera de Manacor, un altre gran entusiasta enamorat d’aquesta   illa nòrdica, que va ser el que em va inspirar per venir per primera vegada a Islàndia.  Es veu que no sabia el que feia, vistes les conseqüències d’haver-me donat aquella idea l’any 2010.  L’escrit titulat “Al norte del norte por la remota ruta de la costa àrtica de Islandia” (trobareu l'enllaç al final de la crònica), fa un repàs exhaustiu a tot allò que un pot trobar d’interessant a tot aquest redol, que com he dit, nosaltres visitarem i gaudirem durant dos dies. Abans d’arribar al lloc de pernocta que ens correspon, haurem fet una part de la ja coneguda per tots vosaltres Artic Coast Way. Així transitarem pel costat dret del  Skagafjördur, i per l’esquerra de l’Eyjafjördur, els dos profunds fiords que presideixen la costa nord. 

Acabarem el llarg i intens dia,  un poc cansats, a la ciutat considerada la capital del nord, Akureyri. Un dia llarg durant el qual haurem fet les aturades previstes al programa i potser qualcuna mes depenent del temps meteorològic  i del que emprem en fer la ruta.  Una vegada instal.lats a  l'hotel, i quan haguem sopat i recuperat forces, vos recoman fer una volteta  per Akureyri, abans d'anar a dormir. 

Després de l'obligat descans i d'un altre bon berenar, ja ens trobam a punt de començar la tercera jornada de la nostra ruta.  Que tal? Com va de moment la nostra aventura islandesa? Qualsevol moment es bo per comentar les impressions de cada un, per fer una pregunta al guia o a jo mateix, referent a qualsevol curiositat que ens passi pel cap, sobre qualque detall que ens hagi cridat l’atenció al llarg del camí  que hem fet fins aquí. 

Com cada dia abans de partir, repetició de l’operació de carregar maletes a la furgo, decidir qui seu davant, ja que farem torns, no és qüestió de que hi hagi privilegis, i cap a continuar  la nostra aventura pel nord. Si repassau el programa avui toquen cascades, llacs, volcans i fumaroles. Ah, i bany. Heu de tenir els banyadors i les xancletes a mà. Vos ho promet un dia espectacular que acabarem a prop del llac Myvatn, o “llac dels moscardins”. Potser un final de dia divertit, ja veureu perquè. 

Vaig llegir a una guia que vaig emprar el primer any, que quan s’arriba pels voltants del llac Myvatn, podem trobar-nos amb un fenomen un tant molest, que pot arribar a ser puntualment molt molest. El nom d’aquest lloc és Mý-vatn (Mý = mosca – Vatn = aigua, llac),  i té aquest nom perquè per aquest redol hi ha una mena de mosquetes petites i ni ha tantes que poden formar vertaders núvols. Però no vos preocupeu, hi ha sol.lució. Serà una sorpresa. A la guia continuava comentant que, si els viatgers que queden a passar la nit pels voltants del Mývatn allò que els preocupa més són les maleïdes mosquetes, és perquè no coneixen quin és el vertader perill que corren passant la nit per aquí. I és perquè no saben el que hi ha  just davall del terreny on descansen. Estarem damunt una de les zones més famoses i espectaculars d’Islàndia per la seva constant activitat volcànica. Què vol dir això, vol dir que potser en qualsevol moment es podria produir una erupció i sortir volant pels aires. Segur que vos he assustat un poc. No passeu ànsia, està tot controlat, però el perill és real. Un exemple, Leirhnjúkur és el lloc més famós de la zona volcànica adjacent al Llac Myvatn. Malgrat que la seva última erupció va ser en 1984, Leirhnjúkur continua actiu. Bé, ja veureu que al llarg del dia haurem pensat més d’una vegada que estam damunt l’infern. Els víkings primers pobladors d’Islàndia s’ho pensaven. 

Ara si que és veritat que m’atur d’escriure. Si voleu, i teniu ganes de seguir i complementar la meva crònica, entrau al següent enllaç. S’obrirà un article molt interessant, on hi trobareu continues referències als llocs que hem de visitar i dels quals vos n’he fet cinc cèntims al llarg d’aquest capítol. També hi trobareu informacions referides a llocs i redols pels quals no passarem. Es sabut que no tenim temps d’anar per tot. Va bé deixar sempre qualque cosa per veure per en tornar-hi, que serà quan aprofitareu per conèixer aquests llocs que no heu pogut veure durant aquest  primer viatge. Si és  així no sereu els primers que repeteixen.  

Aquí teniu l’enllaç: 

https://elpais.com/elviajero/lonely-planet/2022-12-01/al-norte-del-norte-por-la-remota-ruta-de-la-costa-artica-de-islandia.html#?prm=copy_link

Bon article i bona guia de la mà de Lonely Planet.