Massanella-Ca'n Bajoca-Coma des Mart-Pinotells-Font des Prat- Canaleta de Massanella-S'Arreplegada-Ca'n Bajoca-Massanella.
D'aquesta manera, i fet
el resum del que ens ha ofert aquest temporada d'excursions a punt d'acabar, a
continuació vos faré un detallat relat de l'excursió que férem aquest darrer dimecres,
la del titol d'aquesta crònica.
Començaré per dir que
quan anomenam la Canaleta, crec que queda clar que ens referim a la de
Massanella. La majoria, per no dir tots els excursionistes mallorquins, saben
de que parl perquè l'han fet o hi han passat per damunt, si no una vegada,
moltes més. He de dir que ahir tan sols partírem quatre xorics i dues xoriques.
Bé idò, tots som d'aquest darrer grup, el dels repetidors. Uns més que els
altres, pero això és indiferent.
Quan vaig pensar en fer
aquesta excursió, vaig decidir que partiríem de la Finca de Massanella, encara
que inicialment no me decidia per on envestir a la famosa canaleta. Era clar
que la millor opció per no haver de fer moviments de cotxes, era fer una
circular o pujar a la canaleta des de les Cases del Bosc i anar pel comellar
que arranca davant aquestes cases. Evidentment, fent-ho d'aquesta manera havíem
de tornar pel mateix camí o baixar per la Coma des Mart, passant pels Pinotells
i el coll dels Rafals.
Com que tenia dins el
cap fer allò que diem "una descoberta", vaig proposar fer una ruta circular,
pujant pel torrent del Corral Fals que corr per dins la Coma Roja, torrent al
qual arribàrem agafant el desviament per l'esquerra, poc metres passades les
cases de Ca'n Bajoca, just després d'haver-nos aturat a les dites cases per
agafar forces i beure un poc d'aigua. El dia amenaçava amb temperatures més
altes d'allò que es costum en aquesta època.
Havíem deixat els
cotxes a un camí just darrera les cases de Massanella i havíem començat a
caminar quan ja passava d'un poc més de les nou i mitja. Després de l'aturada
de Ca'n Bajoca agafam el camí que he comentat, que en deu minuts passa pel
costat d'una presa construida sobre el torrent des Corral Fals, presa que
deixam a la nostra esquerra, per aviat agafar ja per dins el llit del torrent
convertit en cami, sobretot quan no duu gens d'aigua, com ara.
Poc després de passar
per una mena de bauma que forma el torrent, just baix d'una gran paret rocosa
que forma un racó molt vistós, deixam el torrent i començam a pujar amb forta
pendent per un camí que està bastant deteriorat però ben definit, camí que
segurament utilitzaven els carboners altre temps. A redols es conserva
l'empedrat.
Després d'una pujada
que ens fa sortir els colors a tots i totes, arribam a una pista que enllaça
amb la que ve de la finca dels Rafals i de Mancor. És el camí des Rafals, camí
que forma part del GR221, de la variant que surt de Mancor i que enllaça amb la
ruta principal just damunt les cases velles dels Tossals Verds, alguns
xilòmetres més endavant. Aquesta pista que parteix de Mancor ha tengut
problemes de pas que desconec si estan resolts. Sembla que als propietaris de
la fina dels Rafals no els fa (o feia) gràcia que hi passin senderistes.
Quan s'arriba a la
pista hem de seguir cap a la dreta on vs fent una mica de baixada, per a
després tornar començar a pujar fins arribar a una barraca que s'utilitza com a
refugi de bestiar i que hem de passar pel seu costat esquerra. La pista segueix
pujant fins que arribam a una paret alta. Aquí hem de deixar la pista per la
dreta i comença a pujar arran de la paret, ja per dins la garriga. No hi ha
fites i el senderó que trobam no és gaire clar.
Aviat topam amb una
altra paret, partió de finca, que ens impedeix continuar fins que, trescant un
poc, trobam un portell amb una barrera que sembla no fa gaire han renovat. La barrera
està tancada, però es por obrir i podem passar. Just al costat d'aquest portell
abans de sortir de la finca (des Rafals?) hi ha un cartell metàl-lic que avisa
als que venen en sentit contrari del nostre, que es tracta d'una
"propietat privada" i que no es pot passar. Com que entenem que
l'avís no va per nosaltres, passam el portell i tancam després de passar, tal
com manen les bones costums.
Durant una bona
estona caminam per dins un pinar per un camí no mal de seguir per l'evidència
del seu traçat, tot i que està fet molt mal bé per les carritxeres i qualque pi
tombat. Passam per sitges, vestigis de l'activitat d'altre temps. El camí dels
Pinetons mostra un marge de sosteniment a l'esquerra, cap al desnivell, i de
tard en tard es veuen restes de l'excepcional empedrat. El camí ara és amable i
planer. Fem qualque aturadeta per gaudir de la impressionant vista: el clot
d'Almadrà a l'ombra del puig de la Senyora Coloma (499 m) i el punxegut puig de
Sant Miquel (661 m), el qual guaita sobre les cases de Solleric. Darrera l'Alcadena
i el puig d'Alarò. Devers migdia arribam al coll dels Rafals on fem una
aturadeta per fer un glop d'aigua. Fa caloreta. Seguim pel tirany que travessa
Ses Cuculles fins que després de passar un segon portell, ja començam la
baixada que ens durà a enllaçar amb el GR221 a l'alçada de les cases velles
dels Tossals Verds. No ens aturam i ens dirigim cap a la Font des Prat on fem
comptes dinar. Arribam poc després de la una i mitja. Ja duim kilòmetres a les
cames i hi ha gana.
Dedicam una horeta
a posar miques i descansar un poquet, i després de llegir un escrit sobre la
història i els motius que feren necessària la construcció de la canaleta de
Massanella, vam reprendre el camí de
tornada cap a Massanella, fent-ho per damunt d'aquesta extraordinària construcció,
sense cap dubte el vestigi més important i imponent de tota la serra.
Aviat i quasi sense
adonar-nos, ens trobam damunt la canal. Aquí aprofitaré per deixar unes notes
relatives a aquesta obra d'enginyeria, monumental i en el seu temps,
estratègica, que tractava de solventar els problemes d'aigua que patia el
llogaret de Massanella.
"Que la
solució (al problemes d'aigua de la contrada) es trobava a la font des
Prat, feia temps que se sabia, com a
mínim des del segle XVI. Això afirmava el manacorí Joan Baptista Binimelis, el
primer historiador de Mallorca: si per a solucionar la necessitat de Massanella
s'ha d'entendre que a dalt del puig en la part de ponent, on es troben les
terres i cases anomenades es Tossals Verds, hi ha quatre fontanelles que duen
aigua tot l'any i amb una calçada argamassada podria ser portada dita aigua
sense molt de cost.
La Canaleta descriu
les corbes necessàries que li marca el coster de la muntanya. Es admirable. Aquesta
prolongada i serpentejant sèquia, construida amb pedra calcària recollida allà
mateix i ajuntada per morter de calç, té una longitud aproximada d'uns vuit
quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi sis-cents metres, des del seu
naixement a la font des Prat, a vuit-cents metres d'altitud, fins a les cases
de Massanella, situades a dos-cents metres d'altitud. Per a prosseguir el seu
itinerari i mantenir el nivell adequat, s'hagué de foradar la roca (sa
Foradada). El constructor de la Canaleta fou Jacint Antoni Fontanet Llabrés,
conegut com Montserrat Fontanet (1706-1762), natural de Son Joan Arnau
(Llorito), aleshores encarregat de les paisses de Massanella.
Proclamat Fill
ll.lustre de Lloret l'any 2013. L'obra es va iniciar devers el 1748, quan el propietari
del predi, Jordi Abri-Descatlar i Fuster, va accedir a dur a terme la proposta
de Fontanet, que consistia en aprofitar la cabdalosa font des Prat per a l'ús
de les cases de Massanella, que eren deficitàries en aigua.
Després de superar
series dificultats tècniques, especialment evidents en la construcció de l'aqueducte
de quatre arcs, en sa Foradada en el penya-segat de la vessant septentrional
del puig des Castellot i en el Salt de s'Aigo. Després de fracassar diversos
enginyers, Fontanet se'n sortí amb la seva. Pareix esser que en 1750 l'aigua de
la font arribava ja a les cases de Massanella. L'aigua va córrer lliurament per
la canalització durant dos-cents trenta tres anys, fins a l'any 1983 quan es
procedí al seu entubament per millorar el subministrament d'aigua del poble de
Mancor.
Durant l'itinerari
passarem pel que coneixem tots com "l'aqueducte", potser una de les
parts d'aquesta obra més conegudes o representatives. El lloc també es conegut
popularment com es Pontets i els Arcs d'en Fontanet. Per la situació de les
antigues columnes, deduim que abans la Canaleta devia anar acostada a la paret.
El pas per damunt l'aqueducte és una mica delicat, sobretot pels qui pateixen
de vertigen.
No es va valorar
públicament l'obra d'aquest prodigi de l'enginyeria de muntanya, de fet Fontanet
va morir a Mancor, tan pobre com havia nascut, el dia 3 de setembre de 1762. Si
no fos perquè Joaquim Maria Bover narra el fet en la seva obra "Biblioteca
de escritores de Baleares", mai hauriem sabut el nom del vertader artífex
d'aquesta meravellosa obra."
Per descriure les
sensacions d'aquest tros de la ruta es obligat utilitzar adjectius com "emocionant",
pel fet de trepitjar un monument i que al llarg de gran part del seu traçat ofereix
unes vistes panoràmiques senzillament espectaculars i encisadores. Això si, cal
aturar-se no sia que un acabi al fons del penya-cegat que, en el nostre cas,
ens queda constantment a la nostra dreta. Per tant, el segon adjectiu podria
ser amb totes les seves lletres "exposat o perillós". Cal caminar,
sempre seguit, amb seny de bistia vella. La canaleta constitueix un senderó,
que de cada dia està més malament, debut a roques i pedres que contínuament
cauen del coster del que penja i es sostén la canal. Si afegim la vegetació i
perquè no dir-ho, el nostre propi pas i
el de molts altres com nosaltres, tot junt fa que caminar per damunt aquest
improvisat i molt trepitjat camí sigui un tant exposat i complicat.
De la descripció
anterior és fàcil deduir que hi ha dos llocs especialment delicats. Un és l'aqueducte,
l'altre el forat o Foradada. Un tercer tram és especialment exposat, el que
està poc abans de que la canaleta abandoni la vertent que penja damunt el
comellar que té a l'altre costat el puig des Frare i la Serra Mitjana i
s'endinsi dins l'alzinar, per ja dirigir-se, primer en una suau pendent cap al
seu desti final, la finca de Massanella, deixant l'escarpat fondal que ens ha
acompanyat sempre seguit per la nostra dretaal darrera. Aquí no fa molt han
posat una corda a mode de passa-mans, que sense dubte dona una certa seguretat
als que fan aquesta ruta quan passen per aquest tram de la canal.
Es així que seguim
per damunt la canaleta, ara ja sense fondals a cap costat, i en uns minuts arribam
a un punt, que està senyalitzat amb fites, on hem de decidir si tiram per avall
cap a les Cases del Bosc, deixant ja definitivament la Canaleta o si, com jo
havia suggerit, fèiem la que per nosaltres seria una petita “descoberta”, ja
que cap de nosaltres havia fet aquest tros mai. Senzillament es tractava de
seguir caminant damunt la canal fins arribar al seu punt final, allà on acaba
la construcció, i on altre temps l'aigua queia en cascada formant un salt que
devia ser espectacular. L'aigua no es perdia, si no que es precipitava al fons
del salt a un lloc que s'anomena "S'Arreplegada", i d'allà es tornava
reconduir per una canal similar, primer de cap a Ca'n Bajoca i finalment cap a
Massanella.
He de confessar que
en qualque moment quasi me vaig de empenadir d'haver donat la idea. “track"
i només l'havíem de seguir. A part de que teníem una bona guia, la pròpia
canaleta. No haviem de fer altre cosa que caminar per damunt. l aquí, en alguns
trams, vam tenir uns petits problemes podem dir tècnics, sobretot en dos o tres
punts on la canaleta presenta un traçat molt empinat. He de dir que, tira a
tira, salvàrem aquestes dues o tres dificultats, a vegades deixant de caminar
per damunt la canal perquè resultava exposat, fent-ho per dins l'alzinar que,
maldament presentas fort desnivell i molta fullaca que feia que el terreny fos llenegadis,
únicament ens exposàvem a pegar qualque culada, sense més perill. Això si, sempre
que hi ha aquestes baixades fortes, un ja duu kilòmetres a les cames i prou
desnivells acumul.lats, les forces comencen a minvar, el genolls a protestar, i
tot fa que les possibilitats d'una patinada siguin més evidents. A un d'aquests
trams, s'afegí un brollador espectacular.
Aviat retrobam la
canaleta i seguim el nostre camí que ara ja presentava un perfil més
horitzontal. Seguim caminant, fins arribar a un punt que, en Jaume que anava
davant, ens avisa que pareixia que s'acabava. Havíem arribat al fondal que
guaita damunt s'Arreplegada. Fent memòria de les informacions que havia après
quan preparava l'excursió i amb l'ajut del GPS,
tornàrem unes passes en darrera fins que vaig afinar el que semblava una
fita, i pegant una segona ullada vaig veure que que en aquest punt,
efectivament, començava un camí que, ben aviat ens portà a un fantàsticament
ben conservat pas o escaleta que, fent ziga-zaga, ens havia de posar just
damunt el llit del torrent del Bosc de Massanella que baixa just al costat de
la pista cap a les cases, primer de Ca'n Bajoca passant abans per s'Estret, i
que, uns kilòmetres després, ens duria a les cases de Massanella, a on teníem
els cotxes esperant.
Feia vuit hores que havíem partit. Quasi cinc
hores d'activitat en moviment, devuit kilòmetres de ruta amb un sis-cents
setanta metres de desnivells acumul.lats, és el resum de l’estadística
d'aquesta ruta.
Ara podem dir, que ja hem fet tota la
Canaleta. Que ja he dit, i no fa falta repetir-ho, que està clar que parl de la
de Massanella.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada