El blog de Maties Lladó

La temporada d'excursions fa les darreres passes. La setmana qui ve farem la darrera eixida,sempre que el temps i la covid-19, o altre emperò, no ens ho impedeixi. Enguany ha anat d'això i així. Primer la covid o els seus efectes colaterals, ens convidaren a suspendre les activitats a principis de novembre. La darrera excursió abans de l'aturada va ser un intent de pujar al Puig de ses Vinyes. Jo ja no hi vaig poder anar, recent vacunat i amb efectes secundaris, diguem visibles. Vam suspendre les activitats xoriques fins el dia 23 de febrer, quan tornàrem a reprendre les excursions. Al llarg d'aquest període, vaig trobar oportú planificar el primer semestre, en aquest cas, el que quedava del primer semestre del nou any 2022. Fer un calendari de les sortides futures, cosa que no havia fet mai, tenia com a objectiu principal no haver de pensar: setmana a setmana quina i com seria la propera sortida, i per afegitó, els xorics i xoriques potencials participants, tenien una ...

Fa poc més o manco uns vint anys un grup d’amics i coneguts, tots ells muntanyencs,  grans  aficionats al món de la muntanya, decidiren fer cada any un viatge als Pirineus o als Alps, deixant per uns dies la Serra Mallorquina. Toni Piña, Toni Pons, Jaume Vives, Xisco Hernández i qualcun més que any rere any s’hi afegia, cada estiu, generalment a principis de juliol, partien amb la idea de trepitjar els cims que més ganes les feia i que tenien coratge de pujar. Cada any es marcaven uns objectius i cap a Ordesa, Benasque, Sallent de Gállego, Vall d’Aran, Gavarnie,  Cervinia o Chamonix, on establien el “camp base” i des d’allà, anaven caient cims, valls i circs, un rere l’altre, acumul.lant una bona llista d’activitats i  de tres mils i quatre mils que ja voldrien per ells molts d’aficionats del seu nivell.  Era l’any 2014, durant un dia d’excursió per la nostra serra  amb el dit “grup dels dimecres”, al qual m’havia afegit pel febrer del 2012, un dia que fèie...