El blog de Maties Lladó

Les alarmes del nostres mòbils s'han activat a cada una de les habitacions de les diferents localitzacions que hem ocupat de l'hotel  Aldan a Seydisfjördur, què és on hem dormit aquesta darrera nit. Cadascú al seu ritme comença un nou dia, el que fa cinc del nostre circuit. En fa set que vàrem partir de Palma. Un cert cansament ja s'ha instal.lat a qualcun dels nostres companys i companyes, potser a jo mateix. I és que ja duim kilòmetres a l'espatlla i el ritme del viatge és alt. Centenars d'imatges ja han desfilat davant les nostres mirades, quantes anècdotes i històries hem sentit sobre Islàndia i els islandesos, com viuen, quines són les seves curolles, com s'ho fan per sobreviure damunt una terra tan inhòspita i, perquè no dir-ho, tan salvatge. Hem pujat a volcans, hem vist fumaroles, llacs, rius, muntanyes, guèisers, cascades de tot color i magnitud. Tot sempre damunt paratges canviants, cada un més espectacular que l'altre, i a vegades també inquietant...

Vaig deixar la meva darrera crònica quan havíem arribat al nostre hotel situat per les rodalies del llac Mývatn, cosa que férem amb el temps just per agafar habitació i arreglar-nos un poc abans d'anar a sopar. Potser sia un bon moment per parlar un poc dels sopars. Crec recordar que no n'he parlat gaire d'aquest tema, i supòs que estau un poc intrigats per saber què ens donaran els vespres per menjar. La cosa,  clarament certa, és que haurem de sopar a l'hotel. No crec que cap dia, excepte quan serem a Reykjavik, tenguem alternativa, ja que si heu pegat una ullada als hotels, ja sia a Tripadvisor o a la seva web, haureu comprovat les ubicacions i vist que estan, com m'agrada dir, enmig del no-res, o el que és el mateix a llocs aïllats. En tot cas, cap preocupació, a aquests hotels els darrers anys l'oferta gastronòmica ha millorat moltíssim respecte de les primeres vegades que vaig viatjar a Islàndia. Ens solen oferir un menu a preu tancat, de tal manera que un...

Estic escoltant el primer disc que van  treure The Beatles allà cap el 1962, en una  versió remasteritzada,  és a dir,  en una versió millorada respecte de les originals. Això no tendria res d’especial, ho faig de tant en tant, si no fos perquè aquesta vegada,   a mesura que les melodies de les cançons del LP “Please Please me” (així es diu aquest primer disc) surten dels altaveus del meu equip de música digital,  integrat al meu ordinador, el meus records m’han transportat quasi 50 anys enrere, com si m’hagués ficat dins una diabòlica màquina del temps virtual.  Sona el “Love me do”, primer número 1 de les llistes d’èxits del moment. Som dins la cuina de ca meva. Ja fa fosca, llavors segurament ja és l’hivern del 1964, no estic segur. Encara no he complit els dotze anys,  o potser ja si. En aquest cas ja estaríem al 1965, ja que faig els anys pel desembre. Es veu que aquesta màquina del temps avui no va molt fina, o és el meu arxiu de memòri...

Els Puntals és el cim més meridional de la finca pública de Planícia i el segon més alt del terme municipal de Banyalbufar (893 m.) des d'on es pot gaudir d'una de les panoràmiques més espectaculars del sud-oest de la serra de Tramuntana. Està situat entre el puig del Galatzó i la Mola de Planícia. Com a Puntals de Planícia es coneix la part d’aquesta serra que està dins la finca del mateix nom, i que correspon a la part situada al sud. El cim d’aquests puntals té una alçada de 893 metres. A l’extrem nord d’aquesta serra, ja fora de la finca de Planícia, hi trobam els Puntals de  Son Balaguer que,  a la part més alta d’aquesta mola, té uns 839 metres. També,  i com sol ser habitual, prenen el nom de la finca a la qual pertanyen.  Amb els Xorics Xalats mai havíem fet els Puntals, i ja tocava. Si que els havíem envoltat. Al llarg del nostre treginar com a grup excursionista, hem fet diverses caminades per dins la finca pública de Planícia, camí des Correu, Mola de Plan...