El blog de Maties Lladó

Estic escoltant el primer disc que van  treure The Beatles allà cap el 1962, en una  versió remasteritzada,  és a dir,  en una versió millorada respecte de les originals. Això no tendria res d’especial, ho faig de tant en tant, si no fos perquè aquesta vegada,   a mesura que les melodies de les cançons del LP “Please Please me” (així es diu aquest primer disc) surten dels altaveus del meu equip de música digital,  integrat al meu ordinador, el meus records m’han transportat quasi 50 anys enrere, com si m’hagués ficat dins una diabòlica màquina del temps virtual.  Sona el “Love me do”, primer número 1 de les llistes d’èxits del moment. Som dins la cuina de ca meva. Ja fa fosca, llavors segurament ja és l’hivern del 1964, no estic segur. Encara no he complit els dotze anys,  o potser ja si. En aquest cas ja estaríem al 1965, ja que faig els anys pel desembre. Es veu que aquesta màquina del temps avui no va molt fina, o és el meu arxiu de memòri...

Els Puntals és el cim més meridional de la finca pública de Planícia i el segon més alt del terme municipal de Banyalbufar (893 m.) des d'on es pot gaudir d'una de les panoràmiques més espectaculars del sud-oest de la serra de Tramuntana. Està situat entre el puig del Galatzó i la Mola de Planícia. Com a Puntals de Planícia es coneix la part d’aquesta serra que està dins la finca del mateix nom, i que correspon a la part situada al sud. El cim d’aquests puntals té una alçada de 893 metres. A l’extrem nord d’aquesta serra, ja fora de la finca de Planícia, hi trobam els Puntals de  Son Balaguer que,  a la part més alta d’aquesta mola, té uns 839 metres. També,  i com sol ser habitual, prenen el nom de la finca a la qual pertanyen.  Amb els Xorics Xalats mai havíem fet els Puntals, i ja tocava. Si que els havíem envoltat. Al llarg del nostre treginar com a grup excursionista, hem fet diverses caminades per dins la finca pública de Planícia, camí des Correu, Mola de Plan...