El blog de Maties Lladó

Poques vegades són que  en haver sopat,  a la majoria del viatgers els manca temps per anar  a les habitacions, llevat de qualcú que surt a fer una curta caminada per ajudar a pair el sopar. La veritat que arribar a l'habitació i posar-se còmode per estirar-se al llit després de jornades tan atapides  s'agraeix. És llavors quan, a més d'altres feines que cadascú té per costum abans de provar de trobar el so, potser aprofitam per revisar fotos, compartint les que més ens agraden o les que hem fet a qualque company de viatge i ens ha demanat que les hi passem al grup de "whatsapp". Jo vaig intentar fer la crònica del dia per penjar-la al Facebook i no hi va haver manera. El wifi no donava per tant i, després de deixar-me penjat dues vegades, vaig decidir no intentar publicar res més a les xarxes durant tot el viatge, en no ser que la senyal de wifi milloràs, cosa que no va ocórrer.  Després de passar una bona nit, ben descansat, fou hora de baixar a berenar una mi...

Tal i com hem dissenyat aquest viatge a Islàndia d’enguany,   tendrem l’oportunitat de conèixer millor que els darrers anys la capital més septentrional d’un país europeu. Si mal no record a l’hora de fer aquesta crònica, romandrem a Reykjavik tres nits, la nit de la nostra arribada al país d’Odin, i la següent, és a dir la del segon dia del viatge,  i una darrera nit, la del nostre vuitè dia de  v iatge, la nit abans del nostre retorn a casa.  Serà la nostra darrera nit islandesa, nit que serà curta perquè ens vendran a cercar a l'hotel ben dematí, perquè el nostre vol, aquesta vegada cap a Estocolm on farem escala,  surt a les 7,35.  Si vos he de dir la veritat, fent un incís a la crònica, m'agrada molt com ens ha quedat el programa aquest any, malgrat és obvi reconèixer que el vol directe suposa una major comoditat, però també és veritat que el vol setmanal, de dimecres a dimecres, ens condicionava la durada del viatge. Així com ha quedat hem guanyat ...

Ja han passat més de vuit dies de la tornada del viatge al Marroc, i si he de dir veritat encara no m'acab de creure del tot que finalment em decidís a acceptar la proposta que em va fer la meva dona fa uns mesos,  quan em demanà si m'apuntava a un viatge al Marroc. Ella havia decidit fer-ho, feia temps que en tenia ganes i li agradava un programa que  anunciava Viatges Llevant. Després de rumiar-ho uns dies, li vaig dir que m'hi apuntàs. Ella quasi no s'ho creia, i jo tampoc.  Sempre he tengut poc interès pels països musulmans, però no tan sols per les diferències de religió o culturals, que potser sigui allò més visible si cercam arguments per justificar la manca d'empatia, sinó també per altres qüestions, com per exemple el clima, que no em cerquin per països càlids, o per la situació política, social o econòmica. Sempre m'ha cridat més l'atenció conèixer llocs amb climes freds, o llocs que em criden l'atenció pel seus paisatges, trets històrics coneg...