El blog de Maties Lladó

No record ben bé si aquest matí el “muecin” cantà o no. Segur que ho va fer i  quan va cantar jo ja estava aixecat. No hi va haver cap dia d’aquest viatge que devers les sis del matí, o inclús abans, no m’aixecàs, i no és que tengués massa ganes d’aixecar-me tant prest. Vos record que a la nostra   terra eren dues hores menys, horari al que estava habituat, com és natural. Aquesta circumstància afegida a la càrrega que ja dúiem a l’esquena després de quatre intensos dies de viatge per terres turques, justificaven un cert cansament, que de cap manera afectava a les ganes i a la il.lusió per començar a descobrir una ciutat com Istanbul, a la qual havíem passat la nostra primera nit. Abans de partir per visitar aquesta increïble i majestuosa ciutat, m’agradaria fer uns quants comentaris, quan ja ens trobam en l'equador del viatge. No se si ja he comentat en algun moment de la crònica, que no m’agraden els viatges “organitzats” quan el grup es tan nombrós, però vull deixar const...